El 44,6% dels homes i el 30,5% de les dones creu que algunes dones posen denúncies falses

El 44,6% de la població masculina creu que algunes dones posen denúncies falses per a obtenir beneficis econòmics o per a fer mal a la parella, segons una enquesta del CEO publicada aquest divendres. Tal i com informa ACN, la percepció és compartida per un 30,5% de les dones. El percentatge dels homes puja lleugerament respecte a l’any passat i el de les dones decau tímidament. D’altra banda, les dades també reflecteixen que els catalans creuen, de mitjana, que un 36,4% de la població és nascuda a l’estranger, un 50% més que la proporció real, un 23,8%. L’estudi, anomenat Enquesta longitudinal, aspira a estudiar el canvi d’actituds, creences i opinions dels catalans i catalanes al llarg dels pròxims anys i ha comptat amb una mostra de 6.877 persones.

Agregant els dos sexes, entre el conjunt de la població, aquells qui consideren que hi ha dones que s’inventen denúncies en matèria de gènere per interès són el 37,4% del total, mentre que el 38,2% ho neguen i dos de cada deu no s’inclinen per una opció o altra. Per edats, no hi ha grans diferències, excepte entre la franja de 25 a 34 anys, que baixa al 34%. Amb tot, tenint en compte la totalitat dels residents, la discrepància entre gèneres és evident, ja que els homes que així ho creuen (44,6%) superen als qui no hi estan d’acord (31%), mentre que a les dones succeeix el contrari: un 30,5% avala la teoria de les denúncies falses, per bé que un 45,1% la desmenteix.

Altres premisses vistes com a sexisme modern, segons el CEO, també apunten a una diversitat d’opinions, ja que al voltant de quatre de cada deu homes creuen que la crítica als acudits masclistes és exagerada o que el moviment feminista ha anat massa lluny, cosa que accepten només una de cada quatre dones.

Encara en matèria de gènere, també destaca que les persones que creuen que l’acceptació creixent de les persones trans és positiu per a la societat ha caigut del 48% al 39% en un any.

D’altra banda, la mostra també deixa clar que la població catalana té una percepció de presència d’estrangers més gran que la realitat, ja que considera que més d’un terç de la població ha nascut fora d’Espanya, quan la xifra no arriba ni a la quarta part. A més, un 39% dels enquestats creuen que el seu entorn se sentiria incòmode si el seu fill o filla tingués una relació amorosa amb una persona magrebina o àrab –una circumstància que també passa, en grau més baix, amb el col·lectiu gitano (36%), trans (34%) o gai, lèsbic o bisexual (18%).

Sobre seguretat, destaca que la gent que considera que les lleis i penes per a les persones que han comès delictes són en general massa toves ha pujat set punts en només un any i ja són el 71% del total. D’altra banda, pràcticament la meitat de dones se senten poc o gens segures quan van caminant soles a casa de nit (49,1%), una xifra que cau considerablement en el cas dels homes (28,9%).

Pel que fa a la política, un 40,3% dels enquestats creuen que caldria qüestionar el dret a vot universal quan tanta gent està mal informada i és tan fàcil d’enganyar –una premissa suggerida per l’enquesta–. Pràcticament la meitat dels joves d’entre 16 a 24 anys ho pensen, així com al voltant d’un 55% de votants del PP, Vox o Aliança Catalana. Els simpatitzants de Junts se situen al 43,1%, i la resta de partits, per sota del 40%.

Amb relació al debat independentista, els qui són favorables a la màxima sobirania per a Catalunya reculen lleugerament respecte a la mateixa enquesta de l’any passat, del 33% al 32%, i els qui tenen aquesta opció com la preferida també cauen del 26% al 24%. Malgrat no aportar ni intenció ni estimació de vot, l’estudi afirma que un 20% dels ciutadans tenen més simpatia pel PSC que per a cap altre, per davant d’ERC (11%), Junts (10%) o els comuns (7%).

El debat sobre el present i el futur del català també queda reflectit a la mostra, ja que un 46% dels participants creuen que la llengua es fa servir poc o gens en la societat –43% l’any passat–, i més de la meitat (52%) considera que el català socialment s’empra menys que fa cinc anys, i pràcticament la mateixa proporció (48%) que encara recularà més en el futur pròxim.