societat
Un de cada dos anuncis de lloguer a Barcelona és de temporada
Un de cada dos anuncis de lloguer a Barcelona és de temporada. Així ho indiquen dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (OMH), que ha analitzat el portal Habitaclia com a referència. D’acord amb dades extretes de l’anàlisi del portal, el darrer trimestre del 2024, el 50,4% del total dels anuncis publicats a Habitaclia feien referència a lloguers de temporada. Són dades exposades pel codirector de l’observatori, Aleix Arcarons, en una comissió sobre habitatge a l’Ajuntament de Barcelona. Les dades també mostren que abans de l’aprovació de la Llei de l’Habitatge espanyola, el lloguer de temporada representava entre l’11 i el 32%, però s’ha arribat a disparar fins a un 54,1% el tercer trimestre del 2024.
Com recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN), les dades de l’OMH mostren, per tant, el creixement d’aquest tipus de contractes i ho fa per sobre de les dades de l’Incasòl. Arcarons ha intervingut com a ponent a la Comissió d’estudi sobre la problemàtica de l’habitatge, centrada en aquesta darrera sessió en la innovació en polítiques públiques a Europa per garantir el dret a l’habitatge. “Sabem que està en augment, tant a Barcelona com en el context europeu”, ha dit tot afegint que hi ha ciutats europees que han regulat i els han reduït.
En la mateixa comissió, la presidenta de BComú, Janet Sanz, ha retret al govern de Collboni la seva “incapacitat” per fer una regulació “ambiciosa” mentre que la tinenta d’alcaldia d’Habitatge, Laia Bonet, li ha replicat que hi estan treballant. Sanz s’ha demanat què està fent el govern de Collboni per evitar el lloguer de temporada fraudulent i ha denunciat que el partit socialista estigui “bloquejant” també la regulació a l’Estat. “Quant temps passarà fins que el socialista facin actuacions i no ens continuïn dient que s’ha d’estudiar o treballar?”, s’ha demanat, tot exigint al govern municipal que al govern s’hi ve “estudiat de casa”.
Al seu torn, Bonet ha assenyalat que estan treballant per a una regulació que permeti acabar amb el contracte fraudulent del lloguer de temporada i habitacions. Segons ella, cal ser “coherents” i per això es va crear un grup de treball per modificar el Pla General Metropolità de manera que permeti fer un pla especial que convisqui amb la normativa autonòmica i estatal.
Alhora, ha assegurat que estan estudiant regulacions en l’àmbit de la compravenda d’habitatges en casos de compra per part de fons inversors. I és que Sanz ha posat sobre la taula altre cop el model d’Amsterdam i ha demanat que només es pugui comprar habitatge a Barcelona si és per residir-hi. Bonet ha afirmat que estan oberts a estudiar pràctiques d’altres països, però ha assenyalat que cada ciutat és diferent i no es pot simplement “copiar i enganxar” polítiques.
“Un lloguer de temporada”
Durant la sessió, Sanz també ha revelat que el propietari del seu pis va fer-li justament una proposta “fraudulenta i il·legal” per convertir el pis on viu ella en lloguer de temporada i apujar-li el preu un 50%. En aquest sentit, ha matisat que ella és una “privilegiada” perquè coneix la normativa i va detectar que es tractava d’una proposta “fraudulenta”. Fonts de BComú matisen que en aquests moments Sanz està negociant amb la propietat i encara no és clar com es resoldrà el cas.
Facilitar la construcció
Precisament en relació a la construcció de nou habitatge s’hi ha referit Francisco Diéguez Lorenzo, Director General de l’Institut de Tecnologia i Construcció. Diéguez ha assenyalat el dèficit d’oferta de nou habitatge i ha apuntat que els agradaria una regulació “positiva i necessària” si bé primer hi ha d’haver “mercat”. Per això, ha apuntat que calen solucions metropolitanes i facilitar la construcció d’habitatge. En aquest sentit, ha fet una crida a simplificar la tramitació administrativa i ha defensat la construcció industrialitzada com la construcció del futur i una palanca que pot ajudar a resoldre el problema de l’habitatge.
Al seu torn, el president de la Cambra de la Propietat Urbana, Joan Ràfols, ha alertat de la “tempesta perfecta” que suposa que no hi hagi nova oferta, però sí més demanda i “cap sistema d’ajuts” des dels pressupostos de l’administració ni esquema financer per promoure habitatge social.
El model de París de reserva d’habitatge social
Durant la sessió d’aquest dilluns també s’ha parlat del cas de París. Ian Brossart, senador i copresident de grup municipal comunista de l’Ajuntament de París, ha explicat el cas de la capital francesa, de la qual va ser regidor d’Habitatge del 2014 a 2023.
Brossart ha explicat el cas d’èxit a la ciutat. Segons ha dit, el 2001 només hi havia un 13% d’habitatge social a París, però aquest ha crescut molt gràcies a l’aplicació d’una normativa de reserva que obliga a destinar un quart de les noves promocions a fer habitatge social. “Estàvem al 13% i l’objectiu era arribar al 25% el 2025. I es aquí on som”, ha dit. A més, ha destacat en positiu que gràcies a la norma també s’ha impulsat la “mescla social”. Per exemple, ha destacat que hi havia districtes, com el setzè, el més “burgès”, on no hi havia habitatge social pràcticament i ha passat de l’1% al 8%. També ha assenyalat en positiu que la mesura ha permès canviar la concepció que l’habitatge social són barracons, ja que són pisos de qualitat i igual que els altres.
L’exregidor de París també ha explicat que la norma, que després s’ha reforçat, està “plenament acceptada”, si bé ha admès que a l’inici va generar debat. La política de reservar part de les noves promocions a habitatge protegit ha ressonat directament a la sala pel debat sobre la mesura del 30% a Barcelona.