El projecte Vincles, que impulsa Òmnium Cultural i que consisteix en espais d’aprenentatge informal de català, ofereix un ensenyament que va molt més enllà de les classes de llengua i ajuda a frenar discursos d’odi i de discriminació. Segons ha conclòs un estudi impulsat pel grup de recerca IdentiCat de la Universitat Oberta de Catalunya, Vincles no només fomenta l’aprenentatge de la llengua catalana, sinó que també intercedeix en la generació de comunitat i crea espais d’interacció entre persones catalanoparlants i altres nous parlants amb la llengua com a vehicle. Això, segons l’estudi, ajuda a frenar l’exclusió social i a conformar un sentiment de pertinença inclusiu des de la diversitat. Es tracta, conclou l’estudi, d’una molt bona pràctica per combatre la divisió social i l’exclusió d’aquells col·lectius que naturalment no interactuen en català, així com un projecte que actua en pro de l’ensenyament de la llengua, però també com una escola de diversitat i antiracisme.

Així ho han exposat avui els investigadors de la UOC i autors del projecte, Maite Puigdevall i Joan Pujolar, que han remarcat que hi ha una cosa que diferencia Vincles de la resta de programes, i és que “aquest pivota sobre una formació molt sòlida”. Els voluntaris, han dit, són “gent que té ganes de sortir de la zona de confort” i “entendre qüestions sobre racisme, pobresa, però també distribució de recursos, entenent la llengua com un recurs“. I això és important perquè ajuda a crear aquests espais de confiança que faciliten, per exemple, perdre la por: “Són moltes petites històries que expliquen que el món està ple de barreres invisibles, i una d’elles és parlar català”. En aquest sentit, han dit, trencar les barreres ajuda a tenir converses a l’escola, al metge o simplement participar en comunitat, entre d’altres.

Puigdevall també ha precisat que l’estudi parteix d’una branca de la sociolingüística més qualitativa que observa tendències i investiga, sobretot, el per què. “Utilitzem eines de l’antropologia a través de la recerca acció-participativa, que segueix la sociologia de l’acompanyament“. Ho ha remarcat també Pujolar, que ha precisat que han “inventariat les experiències que han trobat“, tenint molt en compte les condicions socials de les persones que volen aprendre la llengua: “Hem intentat acompanyar la creació d’una estructura de diàleg“.

Per la seva part, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha afirmat que Vincles “és un dels projectes que aquest 2025 està creixent exponencialment arreu dels Països Catalans” amb més de 2.000 aprenents, més de 500 acompanyants voluntaris, instauració a un centenar de municipis del país i més de 200 entitats locals i comarcals implicades. Antich ha remarcat que, precisament, Vincles és “un projecte d’aliances, de generació de vincles i comunitat” que ha de seguir sumant: “Esperem acabar el 2025 amb xifres molt superiors, sobretot, perquè ja estem treballant amb altres associacions, organitzacions i entitats, tant empresarials, com sindicals, educatives i socials perquè també generin i multipliquin espais informals d’aprenentatge del català“. Sobre això, el president d’Òmnium ha alertat que hi ha més de 2 milions de persones que volen aprendre o millorar el seu català però que no poden, i ha recordat que hi ha en marxa el moviment de país Català per a tothom: a cada barri, a cada escola i a cada feina.

L’estudi es desenvolupa a partir de la metodologia de recerca-acció participativa. Puigdevall i Pujolar han treballat, conjuntament amb els responsables de Vincles, perquè la investigació s’hagi pogut realitzat en curs, és a dir, des del primer moment de conscienciació sociolingüística, fins a les classes on es posen en pràctica els mètodes d’ensenyament, passant per la formació del voluntariat i les primeres experiències logístiques i organitzatives. Així, el projecte Vincles ha crescut de manera sostinguda al mateix temps que l’estudi, que els investigadors remarquen que encara segueix el seu curs.

Al llarg d’aquest, s’han realitzat 36 entrevistes en profunditat, s’han fet seguiments intensius a grups d’aprenents, s’han impartit una vintena de sessions de formació i s’han realitzat qüestionaris de valoració a participants de 56 grups. L’objectiu era aconseguir una mostra àmplia i diversa de la realitat del país, de manera que també s’ha buscat la pluralitat geogràfica de grups i participants.

Segons els investigadors, de la mostra se n’ha pogut inventariar una primera part, classificant les experiències en funció dels relats de les persones voluntàries aprenents o voluntàries acompanyants, i seguint les normatives d’ètica en la recerca universitària, s’han dividit en diversos àmbits. Entre aquests, l’estudi conclou que alguns dels efectes més evidents del Vincles són que fomenta l’empoderament, la pèrdua de por i vergonya; millora la relació amb l’escola; fomenta la relació amb els fills, i promou la projecció del català en la vida social. Però més enllà d’aquests efectes, també s’ha analitzat com el projecte té un impacte directe en el barri i entorn a l’hora de trencar barreres, i si genera aprenentatge en les persones voluntàries acompanyants. Sobre aquest últim punt, es posa de manifest que les persones acompanyants també han de fer un esforç i un camí d’aprenentatge pel que fa a la concepció del país, la seva diversitat, la pobresa, l’antiracisme i l’ús que es fa de la llengua catalana. Un camí d’inclusió i construcció d’una comunitat forta per afrontar els reptes col·lectius.

.