Centenars de veïns ja s’havien congregat poc abans de les onze del matí a la plaça dels Apòstols amb palmes, palmons i branques de llorer i d’olivera per esperar la benedicció de rams, la primera de fra Octavi Vilà com a bisbe de Girona. Com que la ciutat ja està més que avesada a rebre turistes tot l’any, en el fresc tampoc hi desentonaven alguns d’aquells ciclistes abillats d’una manera que ja els veus a venir d’una hora lluny: gorra, bermudes, cames depilades i mitjons blancs fins a sota genoll. S’ho miraven a distància, segurament més per curiositat que no pas per devoció. Una veïna creuava la plaça a pas lleuger amb un manat d’espàrrecs, qui sap si recollits a la vall de Sant Daniel durant una passejada matinal. Potser el bisbe també els hauria beneït.

A les onze en punt, fra Octavi va sortir per la porta dels Apòstols i va enfilar-se al púlpit instal·lat a fora, al voltant del qual es reunien els veïns. A primera fila, ben a la dreta, com pertocava, hi havia el regidor de Vox a l’Ajuntament de Girona, Francisco Javier Domínguez, i el diputat al Parlament pel mateix partit Alberto Tarradas. Un mica més enllà també hi havia el regidor de Guanyem Sergi Font. El yin i el yang.

Després de la benedicció, fra Octavi va entrar a la catedral per la porta principal per oficiar la missa de rams. En la seva homilia, el bisbe de Girona va recordar que Jesús va passar “de l’acollida a la incomprensió”, és a dir, de l’entrada triomfal a Jerusalem –escenificada uns moments abans– a ser crucificat només uns dies després. Tot, però, seguint el pla previst, perquè “en la passió de Crist no hi ha lloc per a la improvisació”. I en la manera de fer de l’Església catòlica, tampoc, hi afegiria jo. “Tan sols de l’arbre de la creu brosta la vertadera vida”, va dir fra Octavi. I aquest és el quid de la qüestió, perquè del sepulcre de Crist, va afegir-hi el bisbe, en va sorgir la vida: “Sembla una contradicció que de la mort en pugui venir la vida, però aquesta és una realitat que només es pot descobrir amb els ulls de la fe.” Citant el papa Joan Pau II, va agregar-hi que la victòria “sobre el pecat i la mort”, aconseguida per Crist amb la seva creu i resurrecció, projecta la “llum de la salvació”. “És la llum de l’Evangeli, és a dir, de la Bona Nona”, va concloure el bisbe.

A fora, els qui sortien de missa amb les palmes es barrejaven amb veïns carregats amb capses de tortells. Els uns venien d’alimentar l’ànima i els altres esperaven alimentar el cos durant el dinar de Rams. Encara que les dues coses no són pas incompatibles.