"En la medusa hi ha beneficis inimaginables"

La vida de la biòloga marina és tan apassionant com a les pel·lícules?
No, he, he! A mi no em persegueixen els dolents, ni armats ni de cap manera. El que experimento és més aviat una emoció interna: la sensació que estàs fent una bona feina, que ajudes els altres a entendre millor el món.

Per què es dedica a investigar les meduses?
Jo estudiava les anemones. I llavors va sortir l'oportunitat d'estudiar les meduses. No hi havia gaire gent que s'hi dediqués quan jo vaig començar. Em va semblar un camp interessant.

De quina troballa està més satisfeta?
Al postgrau estudiava l'alimentació de les meduses. A mi m'agrada menjar, i per això volia saber què els agradava a elles, he, he! Un dia, en l'estómac d'una espècie vaig trobar unes bombolles negres enigmàtiques...

I què eren?
Al principi no ho sabia. Vaig investigar més i al final vaig trobar un petit cap de peix. O sigui, que aquelles meduses s'alimentaven no de plàncton, sinó només d'alevins molt petits. Sorprenent i apassionant...

Per què, sorprenent?
Perquè ningú sabia que les meduses mengessin peixos. Les meduses no tenen ni ulls ni cervell. No saben nedar, només es deixen portar pels corrents. I malgrat això, pesquen.

Quantes espècies de meduses hi ha al món?
Nosaltres veiem les meduses que tenim més a prop: les grans i les que van per la superfície. Però n'hi ha que són molt petites i a molta profunditat. Calculo que deu haver-hi 2.000 espècies de meduses diferents.

Cada estiu els diaris ens fem ressò de la proliferació de meduses. Per què passa això?
Hi ha quatre motius combinats. Primer, l'home ha eliminat molts peixos, incloent els depredadors de les meduses, i també els que competien amb elles pels aliments.

Més menjar per a les meduses, doncs...
I no només això: en haver-hi més nutrients a l'aigua disminueix l'oxigen dissolt. Els peixos hi són molt sensibles, però les meduses no. Són més resistents. És la segona causa.

I la tercera?
L'home ha afegit moltes estructures fixes a les costes: ports esportius, embarcadors... Resulta que en el cicle vital de la medusa hi ha una fase en la qual viu enganxada a aquestes estructures. I de cop apareixen molts més llocs on fer-ho.

La quarta causa també és atribuïble a l'home?
Sí. Hi ha una relació entre grans poblacions de meduses i l'augment de la temperatura de l'aigua, més salina. Ara hi ha un escalfament global, amb fluctuacions, però amb una temperatura base més elevada. Amb l'aigua calenta, les meduses proliferen millor.

El problema és global o només afecta una part petita dels mars i els oceans?
S'han detectat eixams de meduses a tot arreu, però hi ha llocs on són més freqüents. Segurament no tenim un coneixement detallat de totes les poblacions, tret que molestin els pescadors o els turistes. Potser les meduses estan més difoses del que no ens pensem.

De fet, no ens hem començat a amoïnar fins que les meduses no han picat més banyistes...
Així és. Però aquest problema fa anys que el tenim i està molt consolidat. I no veig que pugui haver-hi un canvi en el futur.

Què podem fer-hi?
Tenir més cura dels oceans, no suprimir els depredadors de les meduses. Hem de protegir les tortugues i no contaminar les aigües.

La proliferació de meduses és el principal problema dels oceans?
Probablement, no. La proliferació de meduses és una conseqüència. Però és que l'home ha canviat radicalment els oceans i les costes. La pesca abusiva i l'escalfament té unes conseqüències que no acabem d'entendre.

No hi ha cap benefici?
Bé, el premi Nobel de química d'enguany es va donar pel descobriment d'una proteïna luminescent de la medusa. Un descobriment que ha contribuït a revolucionar la biologia molecular. En les meduses hi ha beneficis inimaginables per als éssers humans.

També tenen valor gastronòmic?
Sí. Jo n'he menjat. Als pobles asiàtics els encanta. És una part important de la seva dieta. També la serveixen als casaments.

Però tindrà èxit a Occident?
Els hem de donar una oportunitat...

Occident potser controlarà els abusos sobre els oceans. Però la Xina va per lliure...
No sóc ni gestora ni política, però crec que caldria que tothom cooperés. Però és molt difícil.

Si hi hagués cooperació, trigaríem gaire a solucionar el problema de les meduses?
A les costes dels Estats Units s'han establert uns vedats de pesca i les poblacions s'han recuperat ràpidament. Tornen els peixos. Potser no és tan difícil ni tardaríem tant de temps a recuperar-nos com la gent s'imagina.