“He guanyat 10.000 €”

Les desgràcies d’uns acostumen a ser beneficis per a d’altres. Si les companyies aèries han perdut un munt de diners, les ferroviàries i les d’autobusos no han donat abast per atendre a tota la demanda i alguns taxistes han fet llargs viatges per portar clients a llocs impensats. I enmig d’aquest caos, en època de vaques magres i d’un atur que no para de créixer, alguns han aprofitat per fer de l’abril el seu particular agost.

Passejant aquests dies per la T1 era fàcil trobar-se persones que de manera discreta i gairebé a cau d’orella t’oferien vehicles privats, furgonetes i autobusos per portar-te on volguessis. Un d’ells era en Jordi Vinyals, a l’atur des de fa mig any. Entre divendres i dimarts havia fet tres viatges d’anada i tornada amb el seu cotxe, sempre ple de gent, a Milà, París i Düsseldorf que li han reportat importants beneficis. Pels viatges ha cobrat 14.000 euros, que s’han convertit en més de 10.000 de benefici un cop ha descomptat totes les despeses. Això sí: en preguntar-li com s’ho ha fet per dormir, somriu, i admet que el vehicle haurà de passar una posada a punt.

“Tal com estan les coses m’he d’espavilar”, afirma, conscient que estava fent una activitat il·legal. Localitzar-lo era relativament senzill. Situat a la zona d’arribades de la T1, on molts operadors turístics esperen clients amb viatges que han contractat prèviament, porta un paper a mig cos, una mica discret, on anuncia transport privat per anar a qualsevol lloc d’Europa. “Tant el Cos Nacional de Policia com els Mossos d’Esquadra passen per davant i no em diuen res perquè no saben si estic esperant coneguts”. Ja tot un expert, ahir fins i tot va cobrar 25 euros per cedir uns clients que anaven a Lió i que van pagar a un particular de Sitges 800 euros per fer el viatge.

A Girona, si fa no fa el mateix. 1.200 euros per anar de Girona a Calais (França), just a les portes de l’Eurotúnel. Aquesta és l’oferta que ha rebut de quatre particulars diferents la Karen, una anglesa resident a Dover, mentre espera que surti de l’aeroport de Girona l’autobús que han llogat ella amb un grup de persones per anar a la mateixa ciutat francesa. Són 300 euros menys que el que costa fer el mateix trajecte en taxi. “Em surt molt més bé de preu anar-hi amb autobús”, assegura. La Karen, que ve de passar una setmana de vacances a Mallorca, confia a arribar a Calais cap a les 13 hores i a la tarda ja ser a casa. “Realment seran unes vacances que mai oblidaré”, afegeix mentre mira la seva filla. Una situació similar ha viscut la Kaidi, que diumenge tenia un vol cap a Frankfurt i que ja ha dormit dues nits a l’aeroport. “Dues persones s’ha ofert per portar-me amb el seu vehicle, però no he volgut ni escoltar l’oferta”, explica. A diferència de la Karen, ella encara no té clar com tornarà a casa. De moment el que ha decidit és agafar un autobús cap a Barcelona perquè assegura que en ser una ciutat més gran tindrà més opcions per triar. “La nit d’avui –ahir per al lector– la passaré en una pensió. Tinc ganes de dormir en un llit”, diu.

Vilobí-Perpinyà i tornar-hi
Els taxistes que treballen a les instal·lacions de Vilobí d’Onyar mantenen que ells no han vist aquest intrusisme, però cap se sorprèn quan se n’assabenten. “No ens estranya gens: la gent se les empesca totes”, lamenta un.
El sector reconeix que aquests dies estan tenint molt feina i fent viatges que mai havien realitzat. “El trajecte estrella és a la propera Perpinyà, que costa uns 150 euros, però jo he arribat a anar fins a Itàlia i Suïssa, un servei que va costar als meus clients 1.500 euros. Avui m’han preguntat què costaria anar a Dinamarca... Em costava de calcular-ho”, explica Rafel.

En canvi, on ha baixat la feina és a l’estació d’autobusos. Ahir només van sortir els que anaven cap a Barcelona i Girona, i els que havien posat les companyies aèries per als passatgers que no podien acabar el seu trajecte en avió.