Túnel del Cadí, 25 anys

Aquest divendres va fer 25 anys que el president Pujol tallava la cinta inaugural del túnel del Cadí. Era la primera gran obra del pujolisme. Un túnel de 5.026 metres que connectava la Cerdanya amb el Berguedà i la resta de comarques de Barcelona a través del Moixeró. Amb participació de l’empresa privada, com s’han hagut de fer moltes de les obres públiques a causa de la manca de recursos, Pujol va qualificar aquella obra magna “en un acte de fe en nosaltres mateixos”.

Pujol, aquells dies ja assetjat pel cas Banca Catalana, es referia al risc que emprenien el govern i un grup d’empresaris en construir una infraestructura de pagament, ja que Catalunya “volia anar més enllà” tot i no tenir el suport de l’Estat. En aquell discurs inaugural Pujol tenia raó: el túnel canviaria la vida a la Cerdanya i les comarques del seu entorn, però no de la manera com ho pronosticava el president. El president albirava llavors que el túnel es convertiria en la peça clau de l’eix viari entre Tolosa i Barcelona, una via que havia de servir per vertebrar una gran euroregió entre Catalunya i el Llenguadoc. Però ni França ni Espanya han estat gaire interessades a fer les inversions necessàries per a la vertebració d’aquest extens territori.

El que va canviar la vida de la Cerdanya i el Berguedà va ser més aviat el turisme de cap de setmana. El túnel va permetre retallar en gairebé una hora la distància que separava Barcelona de Puigcerdà. Tot i que també ha ajudat als moviments econòmics diaris entre una i altra banda del Moixeró, en els seus primers 25 anys d’història, el túnel ha basat el seu èxit i la seva supervivència econòmica en el turisme.

És els caps de setmana quan el peatge del túnel, sobretot a l’hivern, veu augmentar la facturació. Han estat els turistes, majoritàriament els de l’àrea metropolitana de Barcelona, els principals clients del túnel ja des de bon principi. Les dades de trànsit actuals tampoc deixen lloc a dubtes. La intensitat mitjana diària és de gairebé 7.000 vehicles, una xifra que els caps de setmana es duplica.

A l’entorn del túnel s’ha consolidat el negoci hoteler de la Cerdanya, han crescut les seves principals estacions d’esquí i les segones residències han girat el paisatge com un mitjó. L’escalada del trànsit al túnel ha estat sempre per sota de les previsions inicials, tot i que gairebé sempre ha mantingut una tendència creixent. Va costar molt arribar als 5.000 vehicles diaris, xifra a partir de la qual el túnel genera beneficis. S’hi va arribar per primera vegada el 1991. La crisi postolímpica, però, va provocar un retrocés de gairebé 1.000 vehicles el 1994. Fins quatre anys després, el 1999, no es va recuperar la xifra que garanteix la viabilitat econòmica del túnel.

Tot i el creixement dels darrers anys, però, les xifres continuen estant per sota de les optimistes previsions inicials, que preveien superar els 10.440 vehicles diaris el 1995, fet que hauria convertit el túnel en un negoci molt lucratiu a partir del qual se’n podria plantejar el desdoblament.

El fet de ser un túnel amb peatge des del principi va generar moltes queixes, sobretot entre els usuaris cerdans i berguedans, que al principi, quan el peatge costava 410 pessetes, només comptaven amb bonificacions del 15%. Els veïns de la zona van haver d’esperar al 92 per veure augmentada la bonificació fins al 25%, i al 99 per, en ple debat sobre el rescat de peatges, aconseguir passar pel túnel a meitat de preu. Des del 2007 el pas per l’obra ja és gratuït per als residents. Aquestes bonificacions costen cada any 6 milions d’euros dels pressupostos del govern, que també és qui fixa cada any els increments de preu del peatge. Passar pel túnel del Cadí costa ara 11 euros per als turismes.

L’acte que avui presidirà el conseller Nadal servirà per reivindicar el canvi que ha produït la construcció del túnel al Pirineu, però també servirà per reivindicar aquells que fa un segle es van plantejar foradar el Moixeró per primera vegada. Entre ells sobresurt un nom, el d’Andreu Claret, fundador d’ERC, que primer des de la Generalitat republicana va planificar el túnel i després en va ser promotor, durant el franquisme i la Transició i els primers anys de democràcia.

De somni d’uns pocs el túnel s’ha convertit en una obra que ha acabat per convertir-se en un referent quotidià per als que visiten el Pirineu. Fins i tot va ser protagonista d’un dels diàlegs de Les excursionistes calentes, la primera pel·lícula pornogràfica rodada en català, en què el protagonista exclama “això és túnel i no el del Cadí”.