“A altres països, els governs inciten a caminar”

Caminem poc i a més no ho fem per llocs adequadament senyalitzats. A França, el 78,5 per cent de la població camina de manera habitual, a Alemanya ho fa el 80 per cent.

No, simplement vol dir caminar fora de la mobilitat normal, que no sigui estrictament per motius de feina. Caminar per omplir el lleure o per fer salut. El que passa és que, si ens comparem amb altres països, malgrat la feina que s'ha fet en els últims vint anys, per exemple amb els camins de ronda, la quantitat de rutes senyalitzades continua essent petita.

Doncs no (riu). Curiosament, sóc un cas una mica especial. De petita havia estat asmàtica i tenia al·lèrgia al pol·len, per la qual cosa no em podia acostar als boscos. Com que sempre he pensat que no es pot treballar des d'un despatx, al final, a còpia de trepitjar muntanyes, vaig superar l'al·lèrgia i vaig descobrir la gran passió del senderisme.

El senderisme és moda però la demanda és molt variada: hi ha gent que només vol descobrir de què es tracta i per on ha de començar, però també hi ha gent que demana passejades de diversos dies, incloent-hi guia. Tot sigui caminar, per esport, per lleure, per turisme... Pel que fa als professionals, parlem de guies, de restauració, d'allotjament, d'equipament adequat i també d'assessorament per saber com hem de reaccionar en cas d'accident. I, finalment, de l'aplicació de les noves tecnologies en aquest àmbit.

No es tracta només del GPS, sinó de tenir en compte que hi ha senderistes que els agrada fer un bloc, comunicar-se amb altres persones que hagin fet aquella ruta i compartir les seves experiències.

Sí. Sempre dic que no n'hi ha prou d'inaugurar rutes, cal tenir present que el manteniment és molt important. Un dels problemes dels usuaris és que sovint les rutes es dibuixen des dels despatxos. Les administracions, totes en general, no s'haurien de desentendre de les rutes que creen. Cada dia es camina més, es marquen més camins, però el manteniment és una assignatura pendent.

La gent ha de saber quin llistó té quan va a caminar, perquè pugui evitar situacions de risc, però a mi em sembla que, abans de penalitzar els ciutadans, primer se'ls hauria d'haver format. A països com Suïssa o Anglaterra, és el mateix govern que fa polítiques perquè la gent s'animi a sortir per anar a caminar. Aquí encara estem una mica aturats, mai millor dit. Quan vols impulsar una campanya per animar la gent perquè camini, només et trobes amb ajuda de particulars, no pas de les administracions. Tenim un país amb gran tradició d'escoltisme i de muntanyisme però això no ha arribat de manera massiva a la societat. Repeteixo: per castigar primer has d'ensenyar.