"La crisi és el tema principal a les parades"

Fa deu anys que el meu marit i jo fem jogui­nes de fusta. Aquí a Girona venim amb la parada el cap de set­mana de les Fires, de deu del matí a nou del ves­pre. Jo pinto i el meu marit talla i poleix la fusta.

Sí, és la con­versa que tenim amb tot­hom. Per les Fires, per exem­ple, del que fèiem abans ara n'acon­se­guim una quarta part de cèntims. I lla­vors hem de sor­tir i tre­ba­llar més dies per poder tirar enda­vant.

Sí, sobre­tot amb la demanda que teníem, que ha fet variar el pro­ducte. Vam començar fent coses de la casa i vam evo­lu­ci­o­nar fins a fer jogui­nes per als nens, que era el que sor­tia més. També hem ajus­tat els preus, i inten­tem treure coses noves, que siguin ori­gi­nals.

Als nens els agra­den molt i als papes també. La gent a qui agrada la fusta ho valora perquè són jogui­nes molt mones.

I tant, el dia que més es nota és l'1 de novem­bre, però les ven­des han bai­xat. Fins i tot per Reis no sur­ten tant les jogui­nes perquè els nens a la carta hi posen la Nin­tendo, la Wii... No hi posen una espasa de fusta. I els papes pri­mer com­pren tot el que hi ha a la carta i després, si sobren cèntims, la resta.