El pecat del vi i el peix a Gandesa

Migdia de vent i sol al cor de la Terra Alta. Vinyes verdes a la falda de la serra de Pàndols. Una taula llarga curulla de copes de vi i un home de cabellera blanca i discurs entusiasta que tracta d'encomanar el seu fervor a aquells qui l'escolten. No ho té fàcil perquè la majoria són nassos entrenats i paladars farts de fer tastets. En un determinat moment s'atura de sobte: “Ja callo. Tasteu-lo”.

Joan Àngel Lliberia sap que allà on no arriben les seves paraules arribarà el seu vi. Un vi blanc sortit de vinyes velles que un dia van córrer el risc de ser arrencades perquè no rendien prou però que, un cop passada l'amenaça, donen un raïm equilibrat i poderós. Vinyes de carinyena, sirà, garnatxa blanca d'arrel llarguíssima –fins a vuit metres per poder xuclar els minerals– o d'autòctona garnatxa peluda. Tots ells, ceps escapçats i podats meticulosament perquè encara hi broti menys fruit. A canvi, que surti més intens. Perquè per Edetària menys és més.

Lliberia no només ensenya el seu vi. Ensenya territori. Així, mentre fa de guia per les terres que envolten el celler desgrana les particularitats de cada pam de sòl. Aquí tapàs blanc, una mica més enllà hi ha les terres fèrtils de llims on creix la vinya més nova i, després, el sorrenc panal on s'enfilen els ceps d'on sortirà el preuat Edetària blanc (la collita del 2005 és el millor vi blanc del Mediterrani segons la prestigiosa guia Peñín). El negre troba el seu naixement en les terres rocoses més properes al nucli de Gandesa, unes feixes per on hi havia corregut un riu i on els còdols serveixen de testimoni de l'antic pas de l'aigua.

Joan Àngel Lliberia revela el seu secret: “S'ha d'escoltar i aprendre. Jo planto el que els vells del lloc plantaven”, i explica: “L'apassionant d'aquesta feina és saber quin tractament necessita cada terra. Nosaltres no fem Coca-Cola”. L'amfitrió s'encamina cap al celler i els convidats el segueixen atrets pel que els espera.

Josep Margalef, xef d'El Molí dels Avis de l'Ametlla de Mar, té preparat un arsenal de l'exclusiva tonyina vermella sortida de les costes del delta de l'Ebre. Matèria primera de qualitat excel·lent i mans de mestre per tractar-la. Sashimi, tàrtar de tonyina i tataki que entusiasmarien fins i tot els que arrufen el nas quan senten a parlar de peix cru. El maridatge entre els vins d'Edetària i la tonyina d'El Molí dels Avis voreja el pecat.

Aquest és el repte, oferir valor afegit. Demostrar que les comarques més meridionals del país tenen producte autòcton de qualitat. Per créixer no serveix la fórmula de vendre vi a granel i oferir menús de ranxo. Lliberia i Margalef no s'entretenen a mirar-se el melic sinó que tenen la vista posada en l'horitzó. Un horitzó ambiciós i amb excel·lent paladar.