El govern planteja que els banyistes es paguin el rescat
Felip Puig avança que s'estudiaran mecanismes per castigar les conductes imprudents a les platges
Mor el jove que va ser rescatat pels socorristes diumenge passat a Mont-roig del Camp
La Generalitat entra també en el debat de la necessitat de sancionar els banyistes imprudents. El conseller d'Interior, Felip Puig, va obrir la porta ahir a la possibilitat que aquelles persones que no segueixin les indicacions dels socorristes o els senyals instal·lats a les platges hagin d'assumir el cost del seu rescat, en cas que sigui necessari dur-lo a terme, tal com els bombers ja apliquen als rescats de muntanya.
Les paraules de Puig van coincidir ahir amb la confirmació d'una nova víctima mortal a les costes tarragonines. Es tracta del jove de 17 anys que va ser rescatat pels serveis d'emergència diumenge passat a la platja Cristall de Miami Platja, al municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), quan s'ofegava. El noi, que va ser rescatat juntament amb un altre jove que va resultar il·lès, va optar per banyar-se tot i que la Creu Roja havia penjat la bandera vermella que prohibia banyar-se. Aquell dia va ser ingressat en estat crític a l'hospital Sant Joan de Reus, on el passat dilluns es va confirmar la seva mort.
Aquesta víctima se suma a les tres morts que en el darrer mes s'han produït a la platja de Coma-ruga del Vendrell (Baix Penedès), totes elles en un punt on està prohibit el bany, i que han fet que el consistori es plantegi obrir la via de les sancions.
Ordenances de civisme
En referència a aquests episodis, el conseller d'Interior va detallar ahir, en declaracions a RAC1, que el govern ha iniciat una “reflexió” per regular la possibilitat de sancions a les platges des d'un àmbit nacional. “Hi ha mecanismes per sancionar els comportaments incívics, però ho estem acabant d'estudiar”.
Actualment, la Generalitat no té cap llei que reguli aquest àmbit, i són els mateixos Ajuntaments els que poden decidir si sancionen l'incompliment dels consells dels socorristes a través d'ordenances municipals. Generalment, l'instrument emprat és l'ordenança de civisme, com ja s'aplica a les platges de Barcelona o Tarragona, entre d'altres. “Hem de ser capaços de legislar sobre els drets i deures a l'espai públic, i no dependre de les necessitats determinades de cada Ajuntament”, va assegurar el responsable d'Interior.
De fet, són també els ajuntaments els que costegen el servei de socorrisme i salvament a les platges, així com altres serveis vinculats a les zones de bany. Segons les dades de Protecció Civil, un 40% dels municipis de Catalunya amb costa adjudica el servei de salvament a la Creu Roja. A la resta, molts municipis opten per alguna empresa de salvament privada, com és el cas de les platges de Salou i Cambrils, a la Costa Daurada.
Fonts de Protecció Civil detallaven ahir que la possibilitat de crear unes sancions genèriques per conductes imprudents a les platges requeriria la tramitació d'una nova llei a través del Parlament. En qualsevol cas, a més, el seu àmbit d'aplicació tan sols podrien ser els rescats que es produeixen dins de la zona de bany, ja que qualsevol intervenció fora de l'àmbit de les platges és competència de l'Estat a través de Salvament Marítim. La Generalitat, de fet, tan sols ha legislat en l'àmbit costaner sobre les instal·lacions portuàries.
L'exemple dels bombers
Puig es va referir com a model a seguir el que els Bombers de la Generalitat apliquen des de l'octubre del 2009 a rescats o salvaments que es produeixen en el medi natural. D'acord amb l'establert en la llei de taxes, el cos pot fer pagar a les persones rescatades el cost del servei de salvament en cas que es consideri que aquest hagi estat provocat per una imprudència. En concret, la legislació estableix que aquest servei pot anar a càrrec dels rescatats en cas que no s 'hagin respectat els senyals que indicaven que es trobaven en una zona perillosa, si no es duia l'equipament adequat per a l'activitat o si el servei de rescat se sol·licita sense que existeixi una justificació.
Tot i que la filosofia d'aquesta mesura seria traslladable als serveis de salvament a les platges, en cap cas serviria la mateixa legislació aplicada per als bombers, ja que aquest cos no té cap competència en el rescat dels banyistes.
Respecte a les banderes
El conseller d'Interior va apel·lar, igual que han fet en els darrers dies diferents actors, a la “responsabilitat individual” a l'hora de respectar els senyals a les platges, especialment les banderes que indiquen l'estat de la mar i la possibilitat, o no, de banyar-se. Aquests senyals estan unificats a tota la costa catalana, i la decisió sobre el color que oneja a cada platja correspon a la Creu Roja allà on s'encarrega del servei de salvament, o als ajuntaments.
Tarragona i Barcelona ja han sancionat enguany
Diversos ajuntaments de la costa catalana ja tenen en marxa ordenances que permeten sancionar els banyistes imprudents. Tant el de Tarragona com el de Barcelona, de fet, ja han multat alguns usuaris durant aquests mesos d'estiu.
En el cas de Tarragona, la Guàrdia Urbana ha sancionat dues persones aquest estiu perquè es banyaven a la platja de la Móra tot i que onejava la bandera vermella. Els dos usuaris, de fet, van haver de ser rescatats per la Creu Roja per culpa de la seva imprudència, i un cop recuperats, van rebre la notificació d'una multa per 750 euros.
L'ordenança de civisme que permet multar si es faci cas omís dels socorristes o no es respecten els senyals de perillositat està en vigor des del 2005, però des de fa quatre anys es veu reforçada pel dispositiu conjunt que formen la Creu Roja, l'àrea de Medi Ambient i vuit agents del cos policial durant la temporada d'estiu, de 10 del matí a 8 del vespre. La coordinació entre els cossos permet que la Guàrdia Urbana pugui recórrer a les sancions en cas de problemes, tot i que generalment es dóna l'oportunitat als banyistes de corregir la seva conducta abans de multar-los.
Barcelona també ha multat banyistes durant aquest estiu. En concret, dues persones que no van respectar els senyals sobre l'estat de les platges van ser sancionades, i set banyistes han rebut multes perquè es banyaven en zones prohibides (l'any passat tan sols es va multar una persona en tot l'estiu).
Badalona, Sitges i Sant Feliu de Guíxols també apliquen multes que van dels 600 als 1.500 euros.
Calafell recupera els socorristes
Des de divendres passat, les platges de Calafell tornen a tenir presència dels socorristes de la Creu Roja a les seves torres de control després d'un parèntesi en el servei obert el passat setembre per motius de seguretat.
Segons va detallar aquest Ajuntament del litoral del Baix Penedès, l'àrea de riscos laborals de la mateixa Creu Roja havia impedit que es continués prestant el servei per culpa del mal estat en què dels punts de control des d'on havien de treballar els socorristes. El problema va arrencar quan el passat setembre un vigilant va caure de la torre des d'on observava la platja. Llavors, riscos laborals va inspeccionar el lloc de treball i va considerar que no hi havia prou garanties de seguretat per a les persones que exercien la tasca de salvament i va optar per suspendre temporalment la seva activitat.
En els darrers mesos, el consistori ha executat una sèrie de millores, com la recoberta de la base de les torres amb cautxú o la instal·lacions de graons suplementaris per millorar la comoditat i seguretat dels socorristes per accedir-hi. Amb aquestes accions, la Creu Roja va donar el vistiplau a reprendre el servei el passat divendres.
