Societat

Baix Camp

Seguint el rastre dels dips

Pratdip recorre als dips, els gossos vampirs, per conduir el visitant fins als racons i paisatges del poble

El mes vinent obrirà al públic el nou centre d'informació i acollida sobre els mites i les llegendes de la comarca del Baix Camp

Més amigables que els vampirs. Així és com es presenten els dips en el paper de promotors de Pratdip que els toca fer. Els dips són éssers mitològics, uns gossos negres, emissaris del dimoni que s'alimenten xuclant la sang. Joan Perucho, narrador imprescindible, els va descriure a Històries naturals, obra a partir de la qual la llegenda va prendre una nova dimensió. Seguint el rastre dels dips, com en una gimcana, es descobreixen les arcades medievals o s'arriba fins a la torre, així, com qui no ho vol. Tot forma part d'un joc.

L'enclavament geogràfic beneficia Pratdip, atès que propicia la participació en diverses iniciatives turístiques. El mes vinent obrirà al públic el centre d'informació i acollida dels mites i llegendes del Baix Camp. El visitant hi descobrirà l'entorn de la serra de Llaberia i les històries que al llarg dels anys s'han transmès gràcies al boca-orella d'una generació a l'altra. Els dips compartiran espai amb les històries de la fossa del Dimoni, el tresor amagat, el Carrasclet i el geperut del castell d'Escornalbou. Aquest centre complementarà els que el pla de foment de turisme de la marca Muntanyes de la Costa Daurada té a Prades (d'interpretació de les muntanyes de Prades), a l'Arbolí (d'escalada) i a Riudecanyes (de productes autòctons).

El municipi també forma part del consorci de la serra de Llaberia, amb un conjunt d'itineraris i punts d'interès, alguns dels quals formen part de la promoció Històries de muntanya endins, que promouen els municipis de Pratdip, Tivissa i Vandellòs, al recer de la serralada Prelitoral, en una zona d'avencs i muntanyes rocoses, que propicien l'aparició d'històries. La marca de promoció turística amaga xucladors de sang, prínceps blaus, sentinelles, moliners... Són les contalles que tenen com a fil conductor una llegenda local centenària, com la dels dips, o que s'han creat com a propostes per guiar el visitant.

A Pratdip són els dips i els prínceps de Santa Marina, simbolitzats per un gripaus. A Santa Marina es recupera la tradició segons la qual les fadrines que assistien a l'aplec de l'ermita en sortien amb compromís de casament.

Ja a Tivissa, on hi ha presència d'un campament militar romà, es troba el sentinella dels ilercavons, vora l'assentament ibèric d'aquesta tribu, i també s'hi pot resseguir la història de sant Blai, el sant guaridor del mal de gola. L'ermita de Sant Blai és on el març del 1975 es va pintar la primera marca del GR-7, el primer sender de gran recorregut que hi va haver a la península.

L'últim municipi, Vandellòs, presenta el centre d'interpretació de l'oli per mitjà del moliner, que pesava i premsava les olives i, a l'hivern, pel Pessebre dels Estels, que té lloc al nucli de Castelló, recuperat després de cinquanta anys.

Per tot plegat, imaginació i recuperació de llegendes sumen a l'hora de vendre els productes de la muntanya més propera a la platja.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els autocars turístics, sota terra

Barcelona
La monarquia

Bestiari il·lustrat

GIRONA

Busquen fons de l’Estat per pagar les sentències del personal

girona
La crònica

Els triangles que dibuixaria Maria Antònia Canals

BADALONA

Mig centenar d’usuaris de Can Bofí Vell de Badalona, condemnats a tornar al carrer

BADALONA

Èxit del concert de celebració dels 25 anys de Girona Centre Eix Comercial

girona

La justícia també tomba la superilla de Compte Borrell

Barcelona
salut

Anuncien que el nou hospital de Calella estarà fet el 2030

calella

Èxit de vendes el primer dia de l’Expocasió

fornells de la selva