Animalistes?, no, gràcies

Escric aquesta crònica amb l'abso­luta consciència que pot­ser algú s'enfa­darà, però les coses són com són, i no pas com voldríem, i el tema dels cor­re­bous al bada­loní Llefià té tots els ingre­di­ents per con­ver­tir-se en un pro­blema.

Una tren­tena d'anys de vaqui­llas donen a la festa la pàtina de tra­di­ci­o­nal, encara que hi hagi qui vul­gui negar-li la cate­go­ria, curi­o­sa­ment sec­tors que no neguen la titu­la­ri­tat de tra­di­ci­ons a fes­tes que tenen recor­re­guts molt menors. La suelta de vaqui­llas a Llefià ofi­ci­al­ment és reco­ne­guda el 1984, tot i que uns quants anys abans ja se cele­brava. Recordo els seus ini­cis, a les pri­me­ries de l'actual període democràtic dels ajun­ta­ments, i els ava­la­dors de les pri­me­res tro­ba­des, veïns del barri de Sant Joan i gent vin­cu­lada al PSUC de l'època. També recordo els debats que generà una pro­gra­mació que no era ben vista en àmbits locals, que la rebut­ja­ven per poc cata­lana i no pas pel mal­trac­ta­ment d'ani­mals. Curi­o­sa­ment, el debat obrí les pri­me­res esclet­xes a l'inte­rior del grup muni­ci­pal del PSUC i inicià els des­a­cords que aca­ba­ren amb alguna sonada dimissió. Tot era prou com­pli­cat i la política era una altra cosa.

El tema dels toros, les cur­ses de braus, els cor­re­bous i simi­lars actu­al­ment regis­tra una moguda con­si­de­ra­ble, i no és gens fàcil el debat que l'acom­pa­nya, quan les qüesti­ons ani­ma­lis­tes, per­fec­ta­ment legítimes, han estat inter­fe­ri­des per un interes­sat debat iden­ti­tari i, tot ple­gat, aug­men­tat per una acti­tud intran­si­gent dels uns i els altres. Segu­ra­ment és veri­tat que les tra­di­ci­ons es modi­fi­quen segons la rea­li­tat que les envolta i, ara i aquí, hi ha una certa sen­si­bi­li­tat ani­ma­lista que reclama res­pecte pels jònecs, tot i que pos­si­ble­ment són els ani­ma­lons més ben acom­bo­iats en la cadena de l'espec­ta­cle. Per alguns, els bous de Llefià repre­sen­ten una tor­tura psi­cològica sobre els ani­mals i això fereix la seva sen­si­bi­li­tat, i la solució és difícil de com­pa­gi­nar amb el caràcter popu­lar i molt cele­brat de la festa. Sant Joan de Llefià viu inten­sa­ment la festa, i els orga­nit­za­dors cre­uen que es desen­vo­lu­pen tots els con­di­ci­o­nants impo­sats per la legis­lació per res­pec­tar la inte­gri­tat dels ani­mals. El pre­si­dent de l'asso­ci­ació veïnal del barri es pre­gunta: “Tor­tura psi­cològica?; tor­tura psi­cològica és lle­var-se cada dia a les cinc del matí per anar a tre­ba­llar”, tot defen­sant el dret del veïnat a gau­dir d'unes jor­na­des fes­ti­ves a l'entorn d'una tra­dició por­tada al far­cell de la immi­gració. D'aquí a uns dies, el con­sis­tori haurà d'apro­var l'auto­rit­zació per­ti­nent, amb regi­dors majo­ritària­ment favo­ra­bles, i amb els hereus d'aquell PSUC que féu néixer la festa i ara s'hi oposa. Els ani­ma­lis­tes recu­llen sig­na­tu­res; ho sento, jo no sig­naré.