Societat

Petroli a l'Alt Berguedà

És única a Catalunya però, a més, és de les poques visitables que hi ha a Europa. Amagada en un paratge idíl·lic, a l'Alt Berguedà, hi ha la Mina del Petroli de Riutort. Visitable des de l'any 2004, rep, a part del públic familiar habitual en aquests tipus d'instal·lacions, públic científic «d'universitats catalanes i franceses i geòlegs», explica la guia de la mina, Carme Sellés. La idiosincràsia de la mina de Riutort fa que no pugui rebre multitud de visitants. Tot i això, es manté en una inèrcia a l'alça des que va obrir, i l'any passat va assolir els 4.000 visitants. Sellés hi afegeix que «també s'ha treballat en material didàctic per a les escoles», cosa que es complementa amb un audiovisual. «Els escolars associen el petroli amb el desert, i aquí s'ha d'associar amb el mar, perquè aquesta zona era un mar», hi afegeix Sellés. La mina es va explotar des del 1905 al 1938, quan va tancar pel poc rendiment, ja que el màxim que se'n podia extreure eren 70 litres de petroli per cada tona de marga, la roca sedimentària en què es trobava.

L'alcaldessa de Guardiola de Berguedà, on hi ha ubicada la mina, Montserrat Ribera, explica que la idea de recuperar la mina va sorgir de l'Ajuntament a final dels anys 90 «amb la intenció de fer visible que a Catalunya no només hi ha mines de carbó». La recuperació no va ser dificultosa com en altres tipus de mina en tenir, bàsicament, sostre de pedra. L'empresa minera Carbons del Pedraforca va pagar més de la meitat de la inversió mentre que la resta va arribar, a través del Consell Comarcal, de la Generalitat. Ribera defensa que la reobertura de la mina de petroli amb intenció turística permet «estirar el sistema econòmic» tot i que, en cap cas, no es podrà recuperar la inèrcia de la zona quan existien Carbons de Berga i Carbons del Pedraforca. La recuperació econòmica de l'Alt Berguedà «ens ha d'arribar de la suma del senderisme, els bolets, els recursos turístics vinculats a la mineria i al romànic, etcètera», sentencia Ribera.

A la mateixa zona, però a Castellar de n'Hug, s'hi troba el Museu de la Fàbrica de Ciment Asland, el Clot del Moro, que pertany a la xarxa de museus del Mnactec, on es pot observar el procés de fabricació del ciment. En aquest museu, hi ha el projecte que podria ser una realitat amb vista a l'any vinent de fer visitables les antigues galeries subterrànies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Champions ja és aquí!

Girona

Les quatre finques on hi ha la llavor de l’agricultura del futur

Pacs del Penedès
SOCIETAT

Amplien a tot Catalunya el voluntariat de suport a la reinserció d’agressors sexuals

BARCELONA
Equipaments

Badalona inverteix 245.000 euros per millorar l’històric edifici del conservatori

Badalona
Sant Jaume de Llierca

Memòria del maqui Joan Platé Vergés

Sant Jaume de Llierca
SERVEIS

Malgrat de Mar s’estrena en la zona verda amb una prova pilot

MALGRAT DE MAR
SERVEIS

Calella pagarà la neteja de grafits en parets i façanes de particulars

CALELLA

L’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles: fiscalitat verda per lluitar contra el canvi climàtic

Portu regala la Champions al Girona

Girona