Petroli a l'Alt Berguedà

És única a Cata­lu­nya però, a més, és de les poques visi­ta­bles que hi ha a Europa. Ama­gada en un paratge idíl·lic, a l'Alt Ber­guedà, hi ha la Mina del Petroli de Riu­tort. Visi­ta­ble des de l'any 2004, rep, a part del públic fami­liar habi­tual en aquests tipus d'ins­tal·laci­ons, públic científic «d'uni­ver­si­tats cata­la­nes i fran­ce­ses i geòlegs», explica la guia de la mina, Carme Sellés. La idi­o­sincràsia de la mina de Riu­tort fa que no pugui rebre mul­ti­tud de visi­tants. Tot i això, es manté en una inèrcia a l'alça des que va obrir, i l'any pas­sat va asso­lir els 4.000 visi­tants. Sellés hi afe­geix que «també s'ha tre­ba­llat en mate­rial didàctic per a les esco­les», cosa que es com­ple­menta amb un audi­o­vi­sual. «Els esco­lars asso­cien el petroli amb el desert, i aquí s'ha d'asso­ciar amb el mar, perquè aquesta zona era un mar», hi afe­geix Sellés. La mina es va explo­tar des del 1905 al 1938, quan va tan­car pel poc ren­di­ment, ja que el màxim que se'n podia extreure eren 70 litres de petroli per cada tona de marga, la roca sedi­mentària en què es tro­bava.

L'alcal­dessa de Guar­di­ola de Ber­guedà, on hi ha ubi­cada la mina, Mont­ser­rat Ribera, explica que la idea de recu­pe­rar la mina va sor­gir de l'Ajun­ta­ment a final dels anys 90 «amb la intenció de fer visi­ble que a Cata­lu­nya no només hi ha mines de carbó». La recu­pe­ració no va ser difi­cul­tosa com en altres tipus de mina en tenir, bàsica­ment, sos­tre de pedra. L'empresa minera Car­bons del Pedra­forca va pagar més de la mei­tat de la inversió men­tre que la resta va arri­bar, a través del Con­sell Comar­cal, de la Gene­ra­li­tat. Ribera defensa que la reo­ber­tura de la mina de petroli amb intenció turística per­met «esti­rar el sis­tema econòmic» tot i que, en cap cas, no es podrà recu­pe­rar la inèrcia de la zona quan exis­tien Car­bons de Berga i Car­bons del Pedra­forca. La recu­pe­ració econòmica de l'Alt Ber­guedà «ens ha d'arri­bar de la suma del sen­de­risme, els bolets, els recur­sos turístics vin­cu­lats a la mine­ria i al romànic, etcètera», sen­ten­cia Ribera.

A la mateixa zona, però a Cas­te­llar de n'Hug, s'hi troba el Museu de la Fàbrica de Ciment Asland, el Clot del Moro, que per­tany a la xarxa de museus del Mnac­tec, on es pot obser­var el procés de fabri­cació del ciment. En aquest museu, hi ha el pro­jecte que podria ser una rea­li­tat amb vista a l'any vinent de fer visi­ta­bles les anti­gues gale­ries sub­terrànies.