“Ho desobeiré tot. Jo ja ho he pagat”

Hi he passat més de 40 vegades. Vaig començar una setmana abans de l'1 de maig. Dos viatges diaris d'anada i tornada a Barcelona, he estat dues vegades a València, a Girona... Una mica pertot arreu.

En algun lloc hi ha gent molt corporativa i que et fan mala cara. Hi ha de tot. Altres et diuen que em veuen al teatre i que no fan un no vull pagar; jo els dic que hi ha una diferència bàsica: que aquesta autopista ja l'hem pagat i al principi no hi ha cap barrera, no em posen el preu, no puc escollir com en qualsevol altre producte.

No, i cap més peatge.

Uns 9 o 10. Contesto seguint tot el procediment que s'ha de fer.

No. Em pensava que hi hauria menys gent i n'hi ha que té molta por. Els catalans som molt conservadors i això és el que ens ha dut fins aquí, però cada vegada s'hi apunta més gent. Entenc que el primer dia fa por; a mi el cor m'anava a mil, però ara ja ho faig tranquil·lament. Quan passo ja no dic no vull pagar, sinó: “Bon dia, ja està pagat.”

Les seves raons no em convencen. I és més, les desobeiré totes perquè jo ja ho he pagat. He escoltat Abertis i s'escuda en el manteniment, però no hi ha cap empresa que faci uns beneficis del 80% de la seva inversió. Vull pagar els meus impostos per tenir bons serveis i aquí tenim una tradició d'administració de caire espanyol que no funciona. Vull pagar els peatges, però fem-ho a 200 anys, a 50 cèntims el dia. Amb tant benefici es pot abaixar el preu. Fes-ho pagar a cinc generacions per segle per tenir unes bones vies. Però com que la vaca anomenada Catalunya no para de donar llet i ve de regal amb una gallina d'ous d'or penjada a les mamelles, tothom s'hi atreveix.

Deu tenir les seves raons i diu que ja hi ha algú que ha pagat; deu ser dels seus. Es trobarà un allau d'acusacions per prevaricació i no els interessa gens. Ara s'està dient, i no sé si és cert, que Abertis va pagar a Convergència a través de la Fundació Trias Fargas. Seria molt greu. Han de saber que els ciutadans tenim el poder i estem vivint moments d'una indignació molt bèstia. Una espurna pot portar conseqüències, i ells es pensen que són intocables.

Aquí, sí. Vaig viure 11 anys a França i allà el ciutadà és conscient que mana i es queixen quan alguna cosa no funciona. Allà vaig agafar un TGV que, per tempesta, va arribar 20 minuts tard i abans de baixar ja et donaven un comprovant per tornar-te els diners del suplement d'anar ràpid. L'Estat allà s'ha acostumat a gestionar les queixes. Tenen 7.000 quilòmetres de vies de peatge, aquí 700, i guanya el mateix Catalunya que totes les vies de peatge de França. No pot ser.