“La renúncia és la base de la fortalesa i de la felicitat”

No. Som a la millor època d'Occident. Tenim els més grans nivells de benestar de la història.

No. Ens queixem com a resultat d'una bogeria col·lectiva, o de la multitud, com deia Isaac Newton. És la pitjor de totes.

La terribilitis, la malaltia del segle XXI a tot Occident. La creença que qualsevol adversitat és terrible, quan no ho és.

Que cuidi el seu diàleg intern. La fortalesa emocional, o la debilitat, depèn del que tu et dius. El meu consell és que es copiïn de persones que són fortes. Miri l'Stephen Hawking. A tothom que ho passa malament, els diria: “Es pot sortir del forat, perquè no hi ha altre forat més gran que aquell on jo visc, i sóc feliç.”

L'únic que necessita el ser humà és l'aigua i el menjar del dia. I això a Espanya és gratuït: hi ha fonts gratuïtes i es llança el 40% del menjar cada dia.

La millor manera de canviar les coses és des de l'alegria i la fortalesa, no des de la queixa i la depressió... I molt menys des del cabreig i la violència.

De la societat, que predisposa a un diàleg intern erroni.

El de la superexigència. Mai havíem viscut en una societat tant exigent. Amb nosaltres mateixos i amb els altres. La societat ens empeny a superexigir-nos.

Vivim en una societat en la qual el lema és: “com més, millor”. En tot. Sembla que els països que creixen més són els millors. Les empreses han de tenir beneficis cada any o sembla que decreixin. Però hi ha un problema.

Que aquest “com més millor” també es refereix als aspectes immaterials. Hem de ser molt extrovertits, tenir molts amics, ser molt hàbils, molt simpàtics, molt cultes, tenir una parella que ens estimi molt, tenir una vida molt interessant. I de tot això, com més millor. És un error. La religió de la hiperproductivitat és antinatural i no funciona. Jo em declaro una persona que s'equivoca, un mediocre, però feliç. En l'únic en què vull destacar és en estimar la vida.

Per ser feliç no cal res. Només deixar de dir-te ximpleries.

Controlant la necesititis, una altra paraula que utilitzo jo. És normal tenir desitjos, però hem de vigilar de convertir-los en necessitats absolutes. Perquè tenim sempre a mà l'eina bàsica de la felicitat i l'harmonia.

La renúncia. En la renúncia està la fortalesa. Si sóc capaç de renunciar a coses, les puc disfrutar. Si no sóc capaç, no les podré disfrutar; perquè llavors tindré molta por a perdre-les.

No. L'ésser humà es pot treure de sobre totes les pors. En realitat, és fàcil si saps com fer-ho.

Adonant-te que pots ser feliç en qualsevol circumstància. Jo sé que seré feliç sempre, fins que em mori, passi el que passi.

És un procés que costa una mica. Els meus pacients han de fer hora i mitja de deures al dia! Però és el millor aprenentatge que es pot fer a la vida. I com la meva estimada Maria Luisa Merlo, l'actriu madrilenya, podrem dir: “Jo he aprés a ser feliç”.