“Som un punt de llum en la catàstrofe”

Guillem Domingo (G.D.) El 2009 anàvem a les assemblees de la PAH de Barcelona, que es feien diumenge. I recordo que alguns dels primers afectats per als que vam batallar eren de Terrassa. Però a l'inici aquí ho va portar gent com l'Emi Mira [s'incorpora un moment a la conversa].

Emi Mira(E.M.) Des de l'Oficina dels Drets Socials de l'Ateneu Candela es va voler fer una sortida als barris i vam començar a treballar a Ca n'Anglada amb l'Espai Jove i Ràdio Kaos. Els dos temes a treballar eren immigració i habitatge, però el primer ens quedava gran perquè a Ca n'Anglada no donaríem l'abast i ja s'hi feia feina...I pel segon vam contactar amb la PAH a Barcelona, amb l'Ernest Marco i el Guillem, perquè ens ajudessin a organitzar-nos aquí.

(G.D.) La fórmula és la que ha generat la vuitantena de PAH de Catalunya. Gent d'arreu anava a Barcelona, agafava l'experiència, en coneixia el funcionament i després muntava la plataforma al seu municipi

(G.D.) Per veterania. Els problemes de desnonament i les solucions arriben abans. El tema de l'obra social, per exemple, es va fer perquè famílies venien a l'assemblea dient-te que havien obert un pis.

(E.M.) La PAH de Barcelona congregava gent de tot arreu i estirava el carro en moltes altres coses i, en canvi, aquí es feia una feina molt local.

(G.D.) Va haver-hi una fase d'esquivar i d'intent de desactivar-nos en part, quan no teníem la força social d'ara. Les reaccions eren molt lentes, i amb por. Vam intervenir en plens, es rentaven les mans, feien promeses i després no s'asseien a dialogar. Això va ser amb Pere Navarro, que mai havia parlat amb la PAH. El punt d'inflexió va ser quan vam escenificar la protesta que l'Ajuntament ens tenia sota el pont.

(G.D.) Els moviments de carrer són afectats en primera persona, són autònoms i no es compren. I si l'administració ho fa bé no hi ha problema per reconèixer-ho. Si no és així, fotem canya. El tema de les multes fa temps que ho reclamàvem i ara que ho hem arrencat l'estenem amb mocions arreu de Catalunya. Ara comencem a treballar el tema de la pobresa energètica i els talls de subministraments i, si a l'Ajuntament no prenen les mesures correctes, els farem protestes. L'experiència ens demostra que al principi estan quiets, encarcarats, els costa reaccionar, ser valents... Hi ha un etern destemps entre les necessitats de la població i els moviments de l'administració. Els costa canviar el xip per treballar colze a colze amb la ciutadania encara que en determinats temes en sàpiguen més que ells.

(E.M.) Per tot els anys de pressió que els hem fet perquè es moguin. Si no, no ho haurien fet. (G.D.) Els preguntàvem si s'havien mirat la llei de l'habitatge del 2007 i sempre ens contestaven que no podien fer res, que no tenien competències. I ara la poden aplicar. La ciutadania respon, les entitats financeres no, i les institucions ho fan com tortugues.

(G.D.) L'administració amb màximes competències d'habitatge i per aplicar una llei de fa set anys no ha fet res durant aquest temps i ara, de sobte, fan un decret llei per acabar aplicant un impost amb un màxim de 1.500 euros quan aplicant la llei podrien aplicar sancions fins a 200.000 euros. És com voler curar una epidèmia amb una tireta –un impost– quan tenen la vacuna per curar-la, que són les sancions. Està clar que vam agafar la Generalitat desprevinguda i que no s'esperaven que Terrassa comencés a multar i que nosaltres ho estenguéssim a Catalunya. Al principi vam accedir a circulars seves que no s'oposaven a les sancions, però gairebé. Deien que no seria efectiu o que només es podia aplicar a municipis amb demanada forta acreditada...

Sandra Calleja (S.C.) Al principi costa que la gent et digui, per exemple, que fa tres mesos que no té llum, però fem que això surti més ràpidament que abans i ho convertim en una punta de batalla perquè tenim més clar com fer-ho. Som una família i qui sap fer una cosa ajuda i ensenya l'altre a fer-ho. Estem tots per fer-ho tot i si en toquen un ens toquen a tots.

(S.C.) I molta por. Vergonya quan arribes i fins que no veus que hi ha molta gent que està passant el mateix. Saps que no estaràs sol i que t'ajudaran.

(G.D.) Ha canviat el fet que a les primeres assemblees la gent et preguntava sempre coses per un cas d'un amic, quan en realitat era per ell, i ara se'n parla molt més. La gent sap què és la PAH, té clar que els bancs són uns estafadors i que el govern els està protegint. La temperatura va pujant.

(G.D.) Al carrer ha canviat molt, la cosa. Abans de les protestes la gent et mirava de manera estranya i ara la gent para, pregunta, et dóna suport, fa sonar els clàxons...

(S.C.) I vénen universitaris per fer treballs d'investigació i recerca, et conviden a seminaris... Hi ha un reconeixement.

(G.D.) La pressió ha fet efecte. Són monstres i s'adapten. Ara han agafat l'estratègia de donar coses en comptagotes, d'esgotar la paciència, d'allargar el temps dient que cada mes es miraran els casos i ja ens donaran una resposta. Van entrar en la dinàmica de negociar a canvi de no fer accions de protesta. Ara els diem que el ritme el marquem nosaltres. Si algú vol fer una acció, la fem i no els avisem... Com ells, que tampoc no ho fan quan executen un procediment judicial. Estaven normalitzant certes negociacions, tenen recursos i han fet departaments especials per aquests temes. Són una piconadora. Amb les ocupacions primer anaven en compte, i després van començar a fer desallotjaments i posar denúncies judicials.

(S.C.) Enganyen perquè et diuen que t'esperis per la resposta mentre per un altre cantó t'executen. Només entenen les accions.

(S.C.) A Terrassa hem començat a canviar d'estratègia i ara anem a bloquejar l'oficina. Com a ciutadans normals fem cua per demanar informació o fer un tràmit. És legal, però tot i així no et volen atendre.

(G.D.) No ocupem una oficina sinó que hi anem una hora, la bloquegem, anem a una altra i no saben a quina, després ho aturem dos dies i hi tornem... Els fa molt mal que la xarxa territorial, que és on tenen la connexió amb el diner real que circula, es quedi bloquejada. També proposem a les xarxes socials fer bloquejos telefònics. És més efectiu que tancar només una oficina, ja que els queden totes les altres. Però la veritat és que necessitem solucions de gran envergadura, no podem estar dos anys així per aconseguir 40 dacions quan hi ha tres desnonaments diaris a Terrassa. Ells volen això, allargar-ho, però nosaltres volem que es visibilitzi aquest problema gegant.

(G.D.) Entrant ens contextos electorals, assenyalant-ne els culpables i mostrant que les portes giratòries entre la democràcia representativa i els poders econòmics estan molt connectades. I denunciant fins a quin punt pots protestar quan t'estan destrossant la vida. Ens han dit nazis i terroristes per dir que canviïn la llei, perquè això no es pot suportar.

(G.D.) No. Som apartidistes. Ara vénen tres períodes electorals i la PAH tornarà a posar el dit a la llaga. La ILP la van rebutjar, però no m'imagino cap partit que es presenti a les eleccions generals sense incorporar les demandes de la PAH. Hem aconseguit que un dels dos grans partits ja hagi modificat la seva posició.

(G.D.) El de la pobresa energètica i dels lloguers. La campanya Stop Desnonaments no funciona amb els lloguers perquè molts són entre privats, i la PAH té molt clar que no podem posar-nos-hi al mig, però si hi ha una pèrdua de l'habitatge intentarem intervenir. Sense enganyar ningú, sent realistes, amb sentit comú i respostes en molts d'àmbits. Tampoc no hem dit mai que com que hi ha tant habitatge buit podrem reallotjar tothom. Qui ho ha de fer són les administracions, esgotarem les seves vies i després actuarem. I les multes, si té resultat i propicia que les entitats financeres posin habitatge a preu assequible, no només beneficiarà els hipotecats. I estem advertint l'Ajuntament que tenim un gros important de gent que viu ocupant, que està en una situació de vulnerabilitat i que generarà problemes perquè no poden pagar. I amaguen el cap sota l'ala.

(G.D.)La gran aportació és demostrar que sí que es pot, amb un problema d'aquesta importància, amb un endeutament de tanta gent per accedir a un bé de primera necessitat, entrampats amb avals, i davant un gran poder econòmic i gent influent. És una reactualització de les lluites populars i urbanes d'altres èpoques, de drets bàsics, necessitats materials i coses reals. Que facin fora algú de casa seva és molt dur. A vegades ho frivolitzem, però quan penses que des del 2008 s'han produït més de 400.000 desnonaments acabes plorant. És un cop a la societat molt fort. La PAH vol posar un punt de llum en la catàstrofe, assenyalant solucions, aconseguint resultats, victòries i sentències europees favorables importants.