Anar de ‘brunch'

Som a Alsur Cafè Llúria, a Bar­ce­lona. És un dels últims locals que s'ha obert amb oferta de brunch. És molt ade­quat al tema també pel seu lema: “El que vul­guis quan vul­guis.” I és que el brunch, i altres cites gas­tronòmiques, vénen a ampliar el nos­tre ordre tra­di­ci­o­nal: esmor­zar, dinar, bere­nar i sopar. Bar­reja de cul­tu­res i pro­cedències, Bar­ce­lona és un bon lloc per pro­var el que es cou fora de les seves fron­te­res. El brunch no acaba d'arri­bar, però sí que es pot dir que està en el seu apo­geu. El terme és una com­bi­nació de dues parau­les angle­ses, bre­ak­fast (esmor­zar) i lunch (dinar). Al vol­tant d'una taula d'Alsur Cafè es tro­ben Clau­dia Canu, ita­li­ana, i Claire Gled­hill, anglesa. Totes dues viuen a Bar­ce­lona des de fa uns anys. La Clau­dia és una blo­guera espe­ci­a­lit­zada en el brunch (www.​cof​feea​ndbr​unch​bcn.​es) i la Claire, una mane­tes dels fogons que somia a por­tar les aro­mes i els sabors de la seva terra cap aquí.

Coneix sobra­da­ment el brunch. Pre­para tro­ba­des per a les seves amis­tats, com ara algun tea party, i la reacció ha estat posi­tiva. Totes dues coin­ci­dei­xen que Bar­ce­lona està oberta a la degus­tació de noves pro­pos­tes. Clau­dia Canu explica el perquè del blog: “Volia que els lec­tors cone­gues­sin el brunch, on es fa a Bar­ce­lona i de quin tipus, perquè n'hi ha de dife­rents menes. A Ale­ma­nya, per exem­ple, només es fa el brunch de bufet lliure.” Aquí ens podem tro­bar el bufet, o bé anar tas­tant aquí i allà a taula parada. I també en versió menú. Aquest últim no acaba de ser del tot pur... Però bé, les nove­tats reque­rei­xen un temps d'adap­tació. Té con­tro­lats més de qua­ranta locals que ofe­rei­xen brunch a Bar­ce­lona. El terme fa referència tant a l'horari de l'àpat com al que s'hi menja. S'esmorza i es dina a la vegada, per això el més nor­mal és que comenci cap a les onze del matí i s'allar­gui fins a les cinc de la tarda.

I d'on ve, el brunch? “Diuen que estava pen­sat, en el seu ori­gen, per a la gent que es lle­vava el cap de set­mana amb res­saca, després d'una nit de festa. Per això, el brunch el com­po­sen plats con­tun­dents, dolç i salat, i va acom­pa­nyat d'alco­hol, perquè diuen que és el millor per fer pas­sar la res­saca... Cava amb suc de taronja (Mimosa), cava amb suc de préssec (Bellini), Blo­ody Mary... En el meu cas jo no prenc alco­hol.” Ja es veu que cadascú fa el que vol. Els plats típics del brunch estan ela­bo­rats amb ou. Un pla­tet que no hi pot fal­tar: els ous Bene­dict, amb la seva tor­rada, ou escu­mat, bacó o salmó o espi­nacs i salsa holan­desa. Creps ame­ri­ca­nes amb fruits ver­mells, nata... També hi ha els bagels, amb dife­rents far­ci­ments. Després, cada local hi posa els seus plats. “Són men­jars que a la cuina d'aquí no exis­tei­xen; a la meva, la ita­li­ana, tam­poc. És dife­rent!” Canu té algu­nes recep­tes al blog: french toast (amb fruita o xarop d'auró); sco­nes, uns panets dolços ori­gi­na­ris d'Escòcia, cas­so­le­tes de pasta de full... El brunch va parèixer per pri­mer cop el 1896 a la revista Punch.

‘Drunch', nova incor­po­ració

Sí, drunch, amb una d. En aquest cas es tracta d'un bere­nar-sopar, din­ner i lunch; també n'hi ha que diuen que prové de la bar­reja de drink i lunch. Ja ha fet apa­rició a Bar­ce­lona. L'ori­gen és a Itàlia, tot i que aquí ha arri­bat via Nova York. A Itàlia se l'ano­mena ape­ri­tivo i al nord acos­tuma a ser un bufet lliure acom­pa­nyat d'un Cam­pari o d'un Ape­rol. Begu­des d'ape­ri­tiu. Un incís: s'han fixat quanta publi­ci­tat s'està fent ara mateix de la marca Ape­rol? El drunch és una bona opció just després de tre­ba­llar. Matar la gana de la tarda i ja sopar sense aca­bar gaire tard. I va bé entre set­mana, si s'ha de mati­nar. L'horari acos­tuma a anar de sis de la tarda a nou de la nit. Nova­ment, lli­ber­tat.

Claire Gled­hill té un pro­jecte entre mans, que implica apor­tar noves idees culinàries. Va fent pas­sos. Ja té nom: Albion Food & Events (www.​facebook.​com/​AlbionBcn). Què somia? “Aga­far el bo i millor dels pro­duc­tes d'aquí i fer una fusió amb la cuina britànica i la medi­terrània.” Amb els dolços hi té la mà tren­cada. Vol pro­po­sar, com el drunch, altres tro­ba­des: els after­noon tea i els plough­man's lunch (dinar del pagès), entre d'altres. Sabors dife­rents, però no estranys al pala­dar català. “Vull expe­ri­men­tar i apro­fi­tar la meva pro­cedència... Hi ha molts ele­ments de la gas­tro­no­mia britànica que no són cone­guts. Per exem­ple, la pas­tis­se­ria, que és de molta qua­li­tat.” Per fer-nos una idea de la vari­e­tat de sabors, dos dolços que va rega­lar a una amiga seva, per al seu casa­ment: un pastís de xoco­lata far­cit de for­matge fos i ave­lla­nes i cobert de ganache de xoco­lata i un altre de pa de pes­sic de vai­ni­lla amb crema de vai­ni­lla amb cire­res i cober­tura de xoco­lata blanca.