El Foment, de la catequesi al cinema
Vinculat a la parròquia de Santa Maria de Mataró, s'hi concentrava l'activitat cultural i social del jovent
Tot i la poca base social actual s'ha convertit en un important centre de serveis al centre de la ciutat
Els orígens del Foment Mataroní s'han de remuntar al desaparegut Teatre Principal, que ocupava el mateix espai, en ple centre de Mataró, a tocar de la parròquia de Santa Maria. No va ser fins al 1910 que l'antic teatre propietat de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena es va llogar al Foment Mataroní. Tres anys més tard l'industrial de gènere de punt Jaume Carrau, molt vinculat a la parròquia de Santa Maria, va comprar l'edifici i es va convertir en un dels principals mecenes de l'entitat, a qui va cedir l'edifici anys després de la seva mort.
El teatre, que tenia tres pisos al voltant de la sala, es va convertir en el punt de trobada del jovent de l'època. S'hi programaven concerts, conferències i també projeccions de cinema que tenien molt d'èxit entre els més joves que assistien a les sessions de catequesi. L'historiador mataroní Manuel Cusachs explica en el llibre que es va editar sobre el centenari l'èxit que tenien les sessions de cinema entre els qui anaven allà a fer la catequesi. La convocatòria va arribar al punt que a partir del 1912 els responsables del cinema van decidir suspendre les sessions a l'estiu perquè la calor ho feia insuportable. Aleshores els infants podien anar a fer activitats més recreatives al pati dels Lluïsos, uns terrenys de la seva propietat.
L'activitat catequística va donar pas a les Congregacions Marianes, on Mataró va destacar en l'organització d'aquestes assemblees en l'àmbit de tot Catalunya. Tal com es recull en el llibre es van portar a terme tasques importants, com ara la creació de La Mutualitat i la Caixa d'Estalvis Escolar i els grups dedicats a visitar els detinguts a la presó i als malalts de l'hospital.
El 1933 els joves del Foment van crear el seu propi grup de teatre, l'Elenc Dramàtic, que es va estrenar amb l'obra musical La mort de l'escolà. Abans, però, els va tocar treballar de valent per deixar en condicions el teatre que no es feia servir des de feia anys. Al Nadal es van atrevir a fer els Pastorets, que a la ciutat ja es representaven amb molt d'èxit al Centre Catòlic. La rivalitat entre aquestes dues entitats, vinculades a Santa Maria i la parròquia de Santa Josep, es va mantenir al llarg dels anys. Segons explica Cusachs, mentre al Foment es feien les activitats per separat entre noi i noies, al Cercle Catòlic ja es feien conjuntament.
Durant el franquisme es van congregar al Foment els aficionats al cinema que van formar l'embrió del que més endavant seria el Film Ideal Club. Hi feien sessions de cinefòrum i fins i tot un curset d'estudis cinematogràfics. Entre els impulsors hi havia el director cinematogràfic Lluís Josep Comeron.
L'enderroc del teatre
L'estructura del teatre original amenaçava ruïna i el 1968 es va decidir enderrocar. De l'antic teatre només es va mantenir l'entrada porticada del carrer Nou i les gàrgoles que encara es poden veure al capdamunt de la façana. La parròquia no tenia diners per fer un edifici nou i per això l'entitat va decidir vendre's els camps dels Lluïsos. La nova sala del Foment es va inaugurar el 1971.
En plena Transició es van organitzar molts actes i es va donar un altre aire a l'entitat. Eren anys convulsos internament perquè es plantejava la desvinculació de la parròquia. Finalment l'entitat es va convertir en un ens autònom que aplegava molta gent jove i amb una base social important. “Encara hi ha gent que ens relaciona amb l'església després de tants anys. A dins ja es veu que és una entitat oberta a la ciutat”, apunta l'actual president, Ramon Salicrú.
Els aficionats al cinema
La crisi del cinema va obligar a tancar set sales a la ciutat i només es van mantenir les projeccions als cinemes Núria, l'Iluro i el Foment. Les sessions del Film Ideal Club que s'havien anat fent en diferents sales que havien anat tancant van acabar retornant al Foment, on s'havien creat. Es tractava de projeccions d'art i assaig, sovint amb versions subtitulades que no oferien les altres sales més comercials.
Gràcies al contracte que es va fer amb els arrendataris de la sala de cinema al Foment es van fer millores en l'equip de projecció i es va obtenir un nou sistema de so Dolby Stereo, el primer que es va instal·lar a la comarca.
La sala d'actes ha mantingut amb algunes irrupcions la programació de cinema fins avui. La programació es limita ara als caps de setmana i els dilluns, dia de l'espectador. La sala té un públic fidel que no vol perdre l'oportunitat de veure cinema a prop de casa. Ara per ara, és l'única programació estable durant l'any al centre de la ciutat. Des de fa un any s'han recuperat sessions de cinefòrum per l'entitat Taula de Cinema i un cop al mes s'hi projecten pel·lícules amb versió original.
El cinema que des dels orígens ha estat estretament vinculat a l'entitat és una de les incògnites del futur. L'entitat és conscient que per poder mantenir aquestes projeccions puntuals que es fan setmanalment ha d'afrontar una inversió important per fer l'aposta decidida cap a la digitalització. “Si no podem fer la inversió a digital s'haurà de plegar perquè cada vegada ens costa més que ens serveixin pel·lícules”, explica Salicrú. Una inversió que podria tenir un cost d'uns seixanta mil euros i que obligarà a buscar finançament extern. Aquest és un repte que l'entitat es planteja de cara a l'any vinent.
Un espai de serveis
El Foment s'ha convertit aquests darrers anys en una entitat de servei a la ciutat. “Per molts és el centre cívic del centre de la ciutat”, així és com resumeix el seu president el moment actual, en què molts mataronins fan ús de les instal·lacions per fer-hi activitats, cursos o exposicions.
Aquesta projecció de servei s'ha consolidat arran dels convenis que a partir dels anys noranta s'estableixen amb l'Ajuntament i que li permet, a canvi d'un lloguer, fer ús de les instal·lacions. Això permet que moltes entitats accedeixin als espais, com ara els Casals de la Gent Gran amb l'exposició que hi han fet. També en fan ús altres entitats, com ara el Cor Madrigalista, la Coral Primavera per la Pau i els grups Rodamón i Rodason. “És un pacte favorable que interessa a les dues parts perquè oferim equipaments i ens ajuda al manteniment de l'edifici, ja que l'entitat no té cap afany de lucre.”
Les moltes activitats i cursos del Foment han notat amb la crisi una davallada. Tot i així l'oferta és àmplia: de cursos d'idiomes a tallers o els cicles de conferències. “Tenim pocs socis però al cap de l'any passa molta gent per aquí per formar-se o participa dels actes que hi fem.”
L'entitat fa mans i mànigues per mantenir la programació estable de la temporada de música oferint concerts simfònics, música de cambra i sarsuela. Salicrú, al capdavant del Foment Mataroní els darrers cinc anys, assegura que “l'entusiasme i les ganes” no s'han perdut en cap moment per buscar iniciatives i activitats interessants. Reconeix, però, que caldria un relleu generacional amb la implicació de gent més jove i convertir aquest espai també en un punt de trobada per a ells com havia estat en els seus orígens.
FOMENT
MATARONÍ
ANY DE FUNDACIÓ:
1910
POBLACIÓ:
MATARÓ
NOMBRE DE SOCIS:
100