Els acusats del Caufec neguen haver agredit els Mossos

Ahir va començar a la Ciutat de la Justícia el judici que ha d'esclarir si sis activistes contra el pla urbanístic Caufec, d'Esplugues, van llançar tanques, van destrossar màquines i van agredir els Mossos que vigilaven una manifestació, el sis d'octubre del 2007. Unes acusacions, les d'atemptat a l'autoritat i desordres públics, per les quals la fiscalia demana entre dos anys i dos anys i tres mesos de presó, mentre que la Generalitat arriba fins als quatre anys i tres mesos en el cas dels dos acusats d'haver agredit els Mossos. Tots sis van reconèixer haver participat en la manifestació, però van negar les agressions i les destrosses.

En la primera de les tres sessions, la línia argumental dels encausats va ser la mateixa: la manifestació que va sortir de la plaça de l'Ajuntament d'Esplugues va ser festiva i sense cap incident, excepte una breu càrrega policial. Part dels manifestants anaven disfressats de pallasso, un fet habitual en les múltiples protestes contra el pla Caufec que s'han succeït des del 1991 i que ahir es va revelar com a clau, ja que els Mossos no van poder identificar, de forma fefaent, els suposats agressors. Una marxa que es veure entorpida, en un moment donat, per la presència de tanques al carrer. “Les vam apartar perquè la multitud pogués caminar”, van declarar els acusats. Aquests van afegir-hi que es van sentir sorpresos perquè “dos o tres mossos van començar a colpejar gent i els vam cridar que s'aturessin.” Cap dels sis, segons van afirmar, va agredir els agents ni va barrar amb tanques el pas dels agents.

La versió dels Mossos –van declarar-ne una desena– va ser radicalment diferent. Van assegurar que van patir agressions en dos punts de la marxa: en una passarel·la per a vianants i en un pas subterrani. Els agents van assegurar que durant la marxa es van llançar pedres i es va colpejar una excavadora. Les agressions cap als agents va tenir lloc, segons la versió policial, a la passarel·la i, especialment, al túnel, on van assegurar haver rebut empentes i cops de puny.

Els agents, però, no van poder afirmar que els sis acusats, que no van ser detinguts a la manifestació, fossin els agressors ni els causants dels aldarulls. Alguns els van identificar posteriorment a través de fotogrames extrets d'un vídeo de la protesta penjat a internet, una prova que els advocats de la defensa van qualificar d'irregular. El mateix jutge va preguntar a un agent com va identificar un dels presumptes agressors si només es reconeixia la mandíbula per la disfressa de pallasso que duia. Jordi Arasa, cap del comandament –condemnat per haver colpejat l'ara diputat de la CUP David Fernàndez– va declarar que no va veure l'agressió. Un altre agent va afegir-hi que sabia la identitat dels processats perquè els coneixia d'anteriors altercats i “anaven davant i animaven la gent que anava causant els danys”.

Un centenar de persones van donar suport des de l'exterior als encausats. La tesi de la defensa és que s'està criminalitzant les persones més visibles en la protesta contra el pla.