La CUP demana la “reobertura immediata” del cas 4-F
La formació reclama que s'investigui els agents de policia implicats en suposades tortures, que s'acusi de fals testimoni i es retiri la pensió a dos guàrdies urbans
També exigeix la dimissió de càrrecs municipals, que s'expulsi la jutgessa que va instruir el cas i la inhabilitació dels membres del Suprem que, segons la CUP, van actuar “com a encobridors”
La CUP ha demanat la “reobertura immediata” del cas 4-F i que s'emprengui un procés judicial i polític “contra els càrrecs municipals còmplices de la tortura i de l'empresonament dels acusats”.
En un comunicat , exigeix la retirada de la pensió vitalícia dels agents de la Guàrdia Urbana Víctor Bayona i Bakari Samyang, considerats testimonis claus en el cas, i que se'ls acusi de fals testimoni. També reclama que s'investigui els agents de la Guàrdia Urbana que haurien participat en les tortures sobre els detinguts.
Així mateix, vol que es retirin totes les condecoracions de l'exresponsable d'informació de la Guàrdia Urbana Víctor Gibanel i que se li obri un judici per falsejament dels fets. Gibanel va aconseguir que el jutge prohibís l'emissió de cinc minuts del documental Ciutat Morta, que es va poder veure el passat dissabte al Canal 33.
A més, exigeix “l'expulsió immediata” del cos judicial de la jutgessa d'Instrucció del Jutjat número 18 de Barcelona “per haver fet possible i sostingut tot aquest muntatge” i que “afronti conseqüències jurídiques derivades de la seva actuació”. I també que s'inhabilitin tots els membres del Tribunal Suprem espanyol “que van actuar com a encobridors d'aquests actes terrorífics”.
Finalment, exigeix la “dimissió immediata” de tots els càrrecs municipals que avui encara ocupen llocs de responsabilitat a l'Ajuntament de Barcelona i als equips de l'oposició municipal que “des del 2006 fins ara no han fet res per esclarir el cas”. Al seu parer, “els responsables polítics de l'encobriment” haurien de ser jutjats per la seva “complicitat sostinguda al llarg d'anys i anys en aquest muntatge”.
la CUP destaca que l'impacte mediàtic del documental Ciutat morta ha generat un clam de rebuig a un “muntatge policíac, judicial i polític” que, al seu parer, buscava “el marcatge social i la repressió de sectors combatius i de ruptura a la ciutat de Barcelona, sobretot en el camp del dret de l'habitatge”; “la constitució com a caps de turc d'una sèrie de persones”, i “la invisibilització de les pallisses i tortures per part d'agents de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra”.
Segons la formació, tot plegat “no hauria estat possible sense l'enorme silenci mediàtic i institucional de part dels mateixos que ara se'n fan ressò”.
El comunicat conclou que la “instrumentalització mediàtica i política” del cas per part de formacions polítiques que “callaven durant tots aquests anys”. Per la CUP, “hi ha errors, negligències o omissions deliberades que, en política, no mereixen segones oportunitats”.
