El copilot va amagar que estava malalt
Lubitz tenia una baixa per malaltia per al dia de la tragèdia
El jove va ocultar el seu estat de salut a Lufthansa i al seu entorn professional
Els controls de la companyia, en qüestió
Alemanya cau d'un daltabaix al següent, enmig d'una tragèdia amb 150 morts i, aparentment, un únic responsable, el copilot Andreas Lubitz. El noi de 27 anys, corredor de maratons i descrit pels seus veïns, companys i coneguts com un jove agradable i tranquil. Un jove agradable i tranquil que tenia a casa, però, un plec d'informes mèdics i una baixa que, si hagués arribat a la seva empresa, hauria evitat la catàstrofe dels Alps francesos.
Dimarts i dimecres Lufthansa es va esmerçar a demostrar que la seva filial de baix cost, Germanwings, té un funcionament impecable per esborrar del seu expedient l'ombra de la falla tècnica. D'allà va caure dijous en la teoria del pilot suïcida o assassí, capaç de tancar el company més experimentat, el capità, fora de la cabina de pilotatge per poder estavellar l'Airbus A320 contra els Alps.
Divendres, la fiscalia de Düsseldorf, la ciutat de destí del vol 4U 9525, va donar una nova sotragada al país sencer, en explicar que el jove perfecte tenia a casa un munt d'informes, alguns d'ells trencats a trossos, com la baixa, que demostraven que estava en tractament mèdic. No va emprar la paraula tractament psiquiàtric, però la maquinària periodística desplegada en aquesta tragèdia col·lectiva no va trigar a trobar qui no fes cas del precepte de la confidencialitat per apuntar en aquesta direcció: la baixa l'havia estesa un neuropsiquiatra de Renània, la regió on va néixer, estudiar, començar a volar i on encara vivia. Segons Süddeutsche Zeitung, un diari seriós i sinònim de periodisme d'investigació, Lubitz havia passat per moltes teràpies i per molts metges, totes en aquesta mateixa direcció.
Fora d'Alemanya pot semblar estrany que un pilot pugui volar amb una baixa mèdica. En aquest país, és facultat del treballador transmetre o no la baixa a l'empresa. També si aquest treballador és pilot i d'ell depenen les vides dels qui viatgen en un avió comercial de passatgers, com el que havia sortit dimarts passat de Barcelona en direcció a Düsseldorf. Forma part del secret professional que es considera sagrat i que afecta tot el sector mèdic. Inclòs el metge que li va emetre la baixa.
Exponent d'aquest secretisme era un comunicat, emès per la direcció de la Clínica Universitària de Düsseldorf, on s'aclaria que Lubitz havia estat atès allà el passat 10 de març, com havia dit un altre mitja, però que “era incorrecte” que ho hagués fet per sotmetre's a un tractament psiquiàtric. Ho havia fet per “contrastar diagnòstics”, cosa que es pot interpretar com en recerca d'una segona opinió, a més de la del metge que li havia estès la baixa i que el tenia en tractament.
L'explicació del secret mèdic té, però, una llacuna que afecta directament Lufthansa i les autoritats aèries alemanyes. Com havia explicat dijous el president de la companyia, Carsten Spohr, Lubitz havia interromput la seva formació com a pilot a la seva elitista escola l'any 2009, per uns sis mesos. Després la va reprendre, fins a superar totes les proves físiques i mentals establertes i entrar a Germanwings el 2013.
Molt abans que la fiscalia expliqués que Lubitz estava de baixa, però treballant, el diari sensacionalista Bild havia ofert als seus lectors un retrat del jove perfecte, maratonià i format com a pilot entre Alemanya i Estats Units, amb problemes de “depressió greu” corresponents a aquests sis mesos del 2009. Aquest “capítol de depressió greu” que el màxim responsable de Lufthansa no havia volgut concretar per qüestions de confidencialitat havia de constar en el seu expedient professional amb el codi “SIC”. Una abreviatura que, per a qualsevol que la llegeixi dins l'àmbit del transport aeri alemany, significa que ha de sotmetre's a “exàmens regulars mèdics específics”.
És aquí on la sospita torna a caure sobre l'eficiència dels controls de Lufthansa, no tant sobre els aparells tècnics, sinó sobre el factor humà. Els metges de la sanitat pública o privada alemanya estan lligats al secret professional, però no els qui han de sotmetre els aspirants a pilot a les rigoroses proves d'aptitud.
Que Lubitz passés totes les revisions sense que es detectés el seu trastorn, fos diagnosticable com a depressió o no, resulta difícil d'explicar. Una cosa és trencar i no transmetre el paper de la baixa mèdica al patró. L'altra, “enganyar” els professionals que, teòricament, han de poder detectar aquests problemes. Ningú no pot llegir fins al fons de l'ànima humana, cap autòpsia podria revelar –en cas que es trobés el cos del pilot– què passava pel seu cap, advertia ahir el psicòleg Rudolf Egg, a la televisió pública ZDF. Tot sembla apuntar que el jove que somniava de petit ser pilot, havia amagat als metges la seva depressió, conscient que amb un diagnòstic com aquest mai no hauria superat les proves d'accés ni entrat a treballar a la filial de Lufthansa.
El cas de Lubitz va donar així un nou tomb, envoltat en la recerca d'una definició per al presumpte causant únic de la tragèdia: un boig, un assassí, un suïcida, un malalt o tot alhora.
Els familiars de les víctimes de la decisió atroç d'Andreas Lubitz rebran un ajut pont de la companyia Lufthansa mentre no s'acordin les indemnitzacions. Segons el diari Der Tagesspiegel, rebran per cada passatger mort 50.000 euros.
Agraïments als pilots
El nou daltabaix en la investigació de la tragèdia de l'Airbus estavellat als Alps va coincidir, ahir, amb l'inici de les vacances escolars de Setmana Santa a tot Alemanya. Milions de persones es preparaven per sortir, amb cotxe, amb tren o amb avió, sols o amb la família. Impossible no marxar cap a l'aeroport amb sentiments estranys, especialment per a qui sempre ha tingut l'anomenada por de volar.
Una dona, que dimecres va viatjar amb Germanwings, expressava a Facebook el seu agraïment al pilot d'aquell avió. Abans d'enlairar-se, el capità va passar per la cabina dels passatgers, els va saludar personalment i després es va adreçar a tots ells per explicar-los que ell també tenia família i que faria tot el possible per estar al vespre amb els seus. Quan va acabar va rebre un aplaudiment de tot el passatge. I l'agraïment d'aquesta passatgera, amb por de volar, el missatge de la qual a Facebook va rebre 290.000 clicades de “m'agrada”.