El ral·li torna a deixar uns 25 milions d'euros, però no sedueix els municipis més petits
La cursa també deixa algun pagès enutjat i un rastre d'escombraries que el RACC es compromet a netejar a fons fins dissabte
La celebració del ral·li Catalunya-Costa Daurada no repercuteix excessivament en els pobles petits per on passa, segons la majoria d'alcaldes consultats. Troben positiu que, durant un cap de setmana, els municipis i comarques que es recorre en la prova surtin als mitjans –la direcció del ral·li parla de retransmissions en un total de 93 països–, però els sembla que els establiments de restauració i hoteleria no ho noten excessivament. L'alcalde de Vila-rodona, Josep Comas, explicava que «és bo en l'àmbit de comarques, de territori», però afegia que els bars i restaurants del municipi, tot i treballar més que altres dies, no reben un impacte considerable. Tot i això, Comas destacava la necessitat que els municipis col·laborin amb la organització de la competició perquè es repeteixin els mateixos emplaçaments any rere any i això faciliti l'eficàcia de l'organització: «Intentem col·laborar amb els Mossos i el RACC, és bo estar predisposats a ajudar.» De la mateixa opinió és Martí Ventura, alcalde de Sant Jaume dels Domenys, potser el més entusiasmat de tots, que argumentava que durant un cap de setmana l'ambient al municipi canvia molt: «Hem vist moltíssima gent, això dóna vida al municipi, als comerços.» Ventura afirma que cada any s'ofereix al RACC per rebre algun tram del ral·li.
Vénen «preparats»
L'alcalde de Querol, Miguel Uroz, es mostrava del mateix parer que la majoria d'alcaldes, i afirmava que tot i que ha vist «menys gent que altres anys», el restaurant del municipi n'ha notat «lleugerament» la incidència. Gil Martí, alcalde de la Palma d'Ebre, destacava que «la gent ja ve preparada», fent referència als grups d'aficionats al ral·li que es desplacen fins als punts on es disputen els trams amb tendes de campanya i menjar suficient per passar el cap de setmana, i que, per tant, no deixen benefici econòmic als establiments dels pobles més propers.
L'alcaldessa de Porrera, Mercè Juncosa, tampoc no es va mostrar gaire receptiva amb el ral·li. Juncosa va fer èmfasi en els talls de carreteres que durant tot el cap de setmana obliguen a modificar els itineraris dels habitants de la zona. A més, Juncosa afirma que la majoria d'aficionats no es queden als establiments d'hostaleria de la zona, sinó que acampen «per aquí i per allà», en un cert caos. Això fa que, quan acaba el ral·li, alguns camps dels pagesos quedin malmesos tant per la brossa com pel poc respecte d'alguns aficionats, per exemple pels ceps del Priorat. «Ara mateix estem veremant i no és agradable aixecar-te i veure tot el que han menjat per sopar la nit anterior.» Cada any hi ha pagesos empipats amb el ral·li, pels desperfectes que tenen a les finques i perquè es troben la carretera tallada a l'hora d'anar al tros, però també és cert que enguany els serveis de seguretat de la cursa no permetien, per exemple, que els aficionats s'enfilessin als arbres de conreu.
«En l'àmbit organitzatiu i logístic, ha estat el millor any de tots»
El director del ral·li Catalunya, Albert Aman Barfull, va voler remarcar ahir que aquest ha estat el ral·li més eficient des del punt de vista logístic i organitzatiu, i va destacar l'èxit sense precedents de les activitats organitzades al parc d'assistència de la cursa, instal·lat a Port Aventura. Aman Barfull va explicar que, en els trams de competició del ral·li, la gent no estava tan repartida com en altres edicions i els aficionats es van agrupar als punts aconsellats, fet que va facilitar-ne el control. Si l'any passat el ral·li va deixar uns 26 milions d'euros a la demarcació, enguany la cursa creu que la xifra no en diferirà gaire. El director del ral·li també es va referir al tòpic que es només Salou i el cor de la Costa Daurada el que se'n beneficia de veritat: «Són els que més inverteixen en el ral·li, i a la vegada no són els únics beneficiaris», va defensar el màxim responsable de la cursa. Sobre la polèmica anual pel rastre d'escombraries apilades que queden, en el millor dels casos, a les cunetes de les carreteres, Aman Barfull va dir que enguany s'han repartit més de 10.000 bosses de brossa i que entre ahir i dissabte les brigades del RACC escombraran l'asfalt i s'emportaran la brutícia: l'any passat se'n van recollir més de 20 tones.
