Societat

Condemnen Iberpotash i tres exdirectius de les mines a reparar les aigües contaminades del Bages

La sentència rebaixa la pena de presó de dos anys a un any i sis mesos, de manera que els acusats podran eludir-la

L'Audiència de Barcelona ha condemnat tres exdirectius de les mines de Súria i Sallent i Iberpotash, com a responsable civil subsidiari, a restaurar els pous d'aigua de quatre poblacions del Bages contaminats pels residus salins derivats de la indústria minera. La sentència de l'Audiència –que és ferma- rebaixa de dos anys a un any i sis mesos la pena de presó que fa fixar un jutjat de Manresa als tres exdirectius per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient, de manera que podran eludir l'ingrés a presó. De la seva banda, Iberpotash assegura que no ha rebut oficialment la sentència però recorda que són uns fets que es remunten als anys setanta i que actualment l'empresa “implementa totes les mesures correctores i de gestió”.

El jutjat Penal número 1 de Manresa va jutjar el mes de desembre de 2014 tres exdirectius de les mines de Súria i Sallent per un presumpte delicte ecològic. Es tractava del director tècnic de l'empresa Súria K. i del responsable mediambiental de la mateixa companyia, així com també del conseller delegat de Súria K i Potasses del Llobregat fins el 1999, quan va cessar el càrrec després que Iberpotash adquirís aquestes societats. El cas es remunta a l'any 1997, quan l'empresa concessionària de les mines era l'Estat, però es va demanar la responsabilitat civil a Iberpotash per haver comprat l'empresa quan s'investigaven els vessaments.

Ara, l'Audiència de Barcelona ha dictat sentència, a la qual ha tingut accés l'ACN, i manté l'obligatorietat de reparar les zones danyades a Iberpotash i als tres exdirectius, tot i que rebaixa la pena de presó després dels recurs d'apel·lació que van interposar les parts acusades. Així doncs, l'Audiència ha desestimat totalment el recurs que va interposar Iberpotash, però, en canvi, ha estimat parcialment el recurs dels tres acusats i aplica l'atenuant de dilacions indegudes. D'aquesta manera, rebaixa la pena de presó de dos anys a un any i sis mesos i també rebaixa la pena de multa de 13.5000 euros a 9.000 euros.

La sentència sosté l'obligació de reparar el dany causat i obliga a Iberpotash, com a responsable civil subsidiari, a la recuperació ambiental “fins que s'elimini l'elevada salinitat i els compostos orgànics volàtils que presentin les aigües dels pous que no puguin ser destinades al consum humà o del bestiar”. També l'obliga a prendre totes les mesures de restauració que siguin necessàries per “preservar i mantenir l'equilibri ecològic pertorbat, així com a assumir el cost econòmic de la recuperació ecològica que suposi el retorn dels valors de salinitat de les aigües que tenien abans de l'existència de les escombreres salines als pous, fonts, torrents i rius”.

La secció vuitena de l'Audiència de Barcelona també constata en el seu escrit que els tres acusats “van actuar per omissió en la mesura que, tot i poder adoptar mesures concomitants amb els seus càrrecs, cap d'ells va prendre cap mesura orientada a impedir o evitar els danys causats pels vessaments de l'activitat minera d'Iberpotash”.

Els tres acusats van defensar durant el judici que es va celebrar a Manresa que la seva “primera prioritat” sempre havia estat la d'evitar qualsevol vessament al riu. En aquest sentit, van atribuir la salinitat a les aigües del Cardener i Llobregat al fet que “ens trobem en una conca salina” i van defensar el bon funcionament de les escombreres –l'espai on s'avoquen els residus-. Tot i això, un d'ells va reconèixer que “en tres o quatre ocasions, quan hi havia pluges torrencials, sortien filaments de sal de l'escombrera”. Amb tot, tots tres van negar que s'hagués produït cap abocament il·legal al riu.

Iberpostah defensa la seva gestió mediambiental

L'empresa Iberpotash, consultada per l'ACN, ha assegurat que no ha rebut oficialment la sentència per part de l'Audiència de Barcelona i espera rebre-la en els propers dies. Amb tot, la companyia ha volgut posar de manifest que es tracta d'uns fets denunciats l'any 1997 i que “es remunten als anys setanta o, fins i tot, abans”. En aquest sentit, l'empresa minera ha assegurat que “en l'actualitat totes les mesures correctores i de gestió estan totalment implementades i són verificades per tercers”. “No podem confondre la gestió actual del dia a dia amb uns fets del passat, l'origen dels quals es perd en el temps”, han assegurat fonts de l'empresa a l'ACN.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.