Uns 3.000 estrangers deixen de viure a la demarcació
Tot i el descens, el percentatge de població no autòctona se situa en el 17%, tres punts per sobre de la mitjana catalana
La Segarra és la segona comarca del país amb la proporció més elevada d'immigrants
La població estrangera
s'ha reduït a totes les comarques
El percentatge de població estrangera empadronada a Lleida va descendir lleugerament el 2015. En total ara, a la demarcació hi viuen 74.435 persones foranes, gairebé 3.000 menys que el 2014 (77.045). Tot i aquest descens, les comarques lleidatanes tenen un volum de residents estrangers molt per sobre de la mitjana catalana.
El darrer any natural van deixar el país 61.145 persones, xifra que representa un descens interanual del 5,6%. La davallada –la tercera consecutiva– situa el percentatge de població no autòctona en el 13,7%, un tant per cent molt similar al registrat el 2007, just abans de l'arribada de la crisi econòmica. En el cas de Lleida, el nombre de població estrangera és del 17,07%. Només a Girona (19,09) hi ha un percentatge superior.
La Segarra és la comarca lleidatana que concentra més estrangers. Hi viuen 5.489 persones foranes, el 24,3% de tota la seva població, el segon percentatge més elevat de Catalunya només per sota de l'Alt Empordà (25,5%). El segon punt amb més veïns estrangers de la demarcació és el Pla d'Urgell, amb un 18,8%, i el tercer el Segrià, amb un 18,4%.
A l'extrem oposat de la Segarra hi ha el Pallars Sobirà, on viuen tan sols 771 veïns d'origen estranger, el 10,9% del total de veïns de la comarca. Amb poc més d'un 11% es situen també les comarques de l'Alt Urgell (11,2), l'Alta Ribagorça (11,3) i el Solsonès (11,4).
Pel que fa a la resta de la demarcació, la majoria de comarques registren percentatges de població estrangera inferior a la mitjana catalana. Les úniques excepcions es troben a la Val d'Aran, la Noguera i l'Urgell, que se situen en un barem aproximat d'entre el 15,7 i el 18,8%.
Menys forans al Pirineu
Concretament a l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu i Aran, el percentatge de residents empadronats estrangers és del 12,7%, un punt menys que la mitjana de Catalunya. Deixant de banda la Val d'Aran, a la resta de comarques del Pirineu lleidatà el percentatge de veïns estrangers no supera el 13,7%.
En qualsevol cas, totes les comarques lleidatanes van perdre habitants estrangers entre els anys 2014 i 2015. El descens més destacat es registra al Pallars Sobirà, que ha perdut un 1,4% de la població no autòctona. En termes absoluts, però, el municipi on s'han reduït més el nombre d'estrangers és Lleida, que ha passat de tenir 28.086 veïns forans a 26.842. Un miler menys de persones en només dotze mesos de diferència.
El percentatge més baix
En total, a les comarques lleidatanes hi resideixen el 7,24% de la població estrangera que viu a Catalunya (1.028.069), el percentatge més baix de tot el país. De la mateixa manera que a Lleida, la majoria de residents no nacionals del país són homes (52%) que viuen a les ciutats. Pel que fa a les nacionalitats, la immensa majoria dels estrangers que resideixen al territori són marroquins i romanesos. En canvi, el darrer any s'ha reduït de manera substancial la proporció de ciutadans procedents d'Equador, Perú, Colòmbia, Bolívia i República Dominicana que viuen a Catalunya.
L'Alt Empordà continua sent la comarca catalana amb el percentatge més elevat de població estrangera respecte a la població total (25,5%), mentre que el Moianès és la que en té menys (7%).
LES XIFRES
La meitat de veïns d'altres nacionalitats
A Barcelona hi viu el 25% de la població estrangera que està empadronada a Catalunya. En total, a la capital catalana hi resideixen actualment 262.459 persones no autòctones, una xifra que representa el 16% de la població de la ciutat. Si es té en compte només aquest darrer barem, però, els municipis catalans que concentren més immigrants respecte al seu total de veïns són Guissona (48%) Castelló d'Empúries (44,%), Sant Pere Pescador (39%), Salt (38%) i Lloret de Mar (36%).
Per demarcacions, la que concentra més estrangers és Barcelona, on resideixen el 66% de persones no autòctones. El segon lloc és per a Girona (13,98). I el tercer i el quart per a Tarragona (12,06) i Lleida (7,24). A les comarques gironines i lleidatanes la proporció de població estrangera respecte al total d'habitants ha augmentat lleugerament entre el 2014 i el 2015, mentre que a la resta ha descendit.
