Tradicions
Caramelles a domicili
Cada diumenge de Pasqua, la coral La Concòrdia va a cantar a cases particulars, restaurants o botigues que els ho demanen
El grup, d'una trentena de persones, alterna cançons tradicionals amb peces més modernes
La tradició de les caramelles es manté viva a Cabrils. Cada any, per diumenge de Pasqua, la trentena de membres de la coral La Concòrdia recorren botigues i edificis emblemàtics amb un repertori que alterna les cançons tradicionals amb altres de més modernes. Havent dinat, continuen l'itinerari visitant restaurants i cases de tots aquells que, prèviament, els ho hagin demanat. Per donar a conèixer la seva activitat i posar-se a disposició de tothom qui ho vulgui, la coral anuncia la seva activitat amb diversos cartells repartits per tota la vila.
Aquest diumenge vinent el grup té previst fer una dotzena de visites i en cada una oferirà un repertori d'unes quatre o cinc cançons. Altres anys han cantat peces de Lluís Llach o Leonard Cohen, i aquest estudien incloure'n alguna de Mar i Cel. La presidenta de la coral, Laura Casalprim, explica que en alguna ocasió han arribat a fer alguna cançó a la carta. Per exemple, fa dos anys, quan van anar a un restaurant on una de les clientes feia 100 anys i el propietari els va demanar que cantessin alguna cosa especial per a ella.
Fer poble
El secretari de la coral, Narcís Figueras, explica que la gent els recompensa donant-los la voluntat: alguns amb diners i d'altres amb menjar. Tant Figueras com Casalprim guarden un record especial de l'any passat, quan van visitar la casa d'una família marroquina del municipi. Com a recompensa els van convidar a tastar tota mena de menjars típics del seu país, i fins i tot cuscús. “Establim molt de vincle amb la gent del poble”, assegura Figueras.
Com al conjunt del país, la tradició de les caramelles ve de molt lluny a Cabrils. Casalprim explica que a començaments del segle XX els homes i dones del municipi abillats amb el vestit tradicional català i amb una barretina, i recorrien els racons del poble en una jornada festiva que començava el dissabte a la nit i s'allargava fins ben entrat el diumenge. Els veïns els agraïen les cançons recompensant-los amb espècies, com ara ous, vi o menjar.
Aquestes imatges del passat en certa manera encara es mantenen vives, tot i que en una versió més moderna, gràcies a l'activitat de l'entitat que presideix Casalprim.