Els gossos, en el punt de mira dels ajuntaments

Molts ajuntaments de les comarques de Girona els darrers mesos han actualitzat o creat ordenances per regular la tinença d'animals de companyia, alhora que han iniciat campanyes de control, facilitant informació sobre la normativa i recalcant als propietaris la necessitat de censar els animals.

És una allau d'iniciatives sense precedents pensades sobretot per als gossos, la població dels quals és notable a les zones urbanes. Per exemple, a la ciutat de Girona n'hi ha uns 2.300 i a Olot, la majoria dels 1.756 animals registrats ho són. Hi ha municipis en què la xifra del cens és molt baixa, com és el cas de l'Escala (uns 300), i se sospita que en realitat n'hi ha molts més. Actualitzar el cens, per tant, ha esdevingut una prioritat per posteriorment controlar i sancionar. A Maçanet de la Selva, posem per cas, l'any passat el van posar en marxa i, en només dos dies, van registrar 127 animals, la majoria dels quals, gossos.

Queixes veïnals

Però, realment, la problemàtica que generen justifica aquest interès per la seva regulació? Si fem cas als ajuntaments, la resposta és un sí rotund. Els consistoris s'estan acostumant a prendre decisions a partir d'enquestes als veïns i, quan es demana què els preocupa o els molesta més de la via pública surten sempre en els primers llocs les tifes de gos abandonades en parcs i voreres. En alguns barris de Girona, per exemple, hi ha un “incivisme alarmant”, va afirmar fa pocs mesos l'aleshores regidor de Sostenibilitat, Carles Ribas, referint-se als excrements. “Que si n'estem fent un gra massa? En absolut. Durant la darrera campanya electoral vam passar una enquesta i les caques de gos van ser de les coses de les quals més es queixava la gent”, afirma l'alcalde de Cassà de la Selva, Martí Vallès. La campanya que el govern d'Olot està executant en la mateixa direcció obeeix també als resultats d'una enquesta, en aquest cas, feta per una agent cívica. Però no sempre són les caques el principal maldecap. Camós fa poc es va dotar de la primera ordenança d'animals de companyia amb la qual es vol posar fi, sobretot, als problemes de fressa que ocasionen alguns gossos i que havien estat motiu de queixa en alguns veïnats.

‘Buscatifes' i ADN

Des de Girona a l'Escala, passant per Olot, Ripoll i Cassà de la Selva, els ajuntaments estan en plena ofensiva per recordar als propietaris les seves responsabilitats –entre les quals, recollir els excrements–, i anunciar un major rigor dels controls i les sancions. Paral·lelament apareixen iniciatives entre pintoresques i sorprenents. A Cassà de la Selva van fer recentment una campanya anomenada Buscatifes en què al costat dels regals es col·locava un senyal per fer-los més visibles i, així, mirar que
els ciutadans prenguin consciència del problema. A Olot començaran una acció similar aquesta setmana, amb la col·laboració dels escolars. “Tot i que la majoria de ciutadans actua de manera correcta, hem detectat actituds incíviques que volem corregir”, diu el regidor de Medi Ambient d'Olot, Josep Guix. A Ribes de Freser, de la seva banda, probablement al juliol entrarà en funcionament la identificació del gos infractor a través de l'ADN. És un sistema del qual Ribes serà pioner però que amb tota seguretat s'estendrà a mitjà termini a altres municipis, si tenim en compte que aquestes anàlisis comencen a tenir preus assequibles. A Salt i a Ripoll, per exemple, ja ho estan estudiant, i a Cassà també ho preveuen per quan disposin d'un cens complet d'animals de companyia. A la capital ripollesa, en el marc d'una campanya anomenada Ens agraden els gossos però no les seves caques, el mateix alcalde es va comprometre a adreçar-se als propietaris infractors per reclamar-los civisme.