La Barcelona ‘patchwork'

Una volta esgo­tat l'ano­me­nat “model Bar­ce­lona”, que cul­mina amb el Fòrum Uni­ver­sal de les Cul­tu­res 2004, cal pre­gun­tar-se què ha de ser i fer Bar­ce­lona durant les pri­me­res dècades del segle XXI. Un parc temàtic? Una ciu­tat museu? Una ciu­tat del shop­ping? Una ciu­tat de la festa? Una ciu­tat del dis­seny? Una smart city o una ciu­tat tec­nològica­ment intel·ligent i per­fec­ta­ment sos­te­ni­ble gràcies a l'ener­gia reno­va­ble, l'automòbil elèctric, els con­te­ni­dors amb GPS, la cale­facció regu­lada o la recepta mèdica via inter­net?

Bar­ce­lona ha de ser tot això i més. En tot cas, la pri­o­ri­tat de la Bar­ce­lona dels pròxims anys –posem per cas, una o dues dècades– hau­ria de ser la d'encai­xar dins el ter­ri­tori que li és propi. No estic dient que la ciu­tat aban­doni la inversió en oci o turisme, o que ajorni el negoci tec­nològic. Al cap i a la fi, Bar­ce­lona viu d'això. El que vull dir és que Bar­ce­lona, que ha pas­sat de metròpolis a metàpolis –de ciu­tat que creix al vol­tant d'un cen­tre a ciu­tat policèntrica i dis­con­ti­nua–, ha de ree­qui­li­brar (recom­pen­sar, si es vol) els ser­veis, els equi­pa­ments, els trans­ports, les comu­ni­ca­ci­ons, etc. I ho ha de fer en bene­fici no sols dels nòduls urbans –els muni­ci­pis extra­bar­ce­lo­nins–, sinó dels seus ciu­ta­dans. La Bar­ce­lona patchwork real­ment exis­tent ha de tenir en compte les neces­si­tats i els interes­sos de tots els seus retalls.