Societat

Barcelonès

Palau modernista per a la marihuana

Neix al carrer Ample el Hemp Museum Gallery de Barcelona, dedicat a la cultura del cànnabis

És el museu del cànnabis més gran que hi ha al món i l'ha promogut Ben Dronkers, empresari del sector

Pipes i peces de vestir,cosmètics i olis, gravats i pintures, joguines i veles s'exposen al museu

Dos homes –cam­pe­rols, per a més senyes– fumen mari­hu­ana d'unes peti­tes pipes men­tre un ter­cer, que els acom­pa­nya a la taula, fa uns tra­gos. És una petita pin­tura cos­tu­mista de l'artista fla­menc David Teni­ers el Jove (segle XVII), ambi­en­tada en un taverna euro­pea i que il·lus­tra una època en què l'alco­hol era car, la pro­ducció de cànem abun­dant i els homes expe­ri­men­ta­ven amb l'addició d'her­bes a les seves pipes de tabac.

“És el meu qua­dre pre­fe­rit”, explica l'empre­sari holandès Ben Dronkers, un dels majors empre­sa­ris pro­duc­tors i pro­ces­sa­dors de cànem indus­trial del món (Hem­plax) i de pro­duc­tes de con­sum lúdic (Sensi Seeds) i pro­mo­tor dels Hemp Museum Gallery d'Ams­ter­dam i, des de demà, Bar­ce­lona. “En aque­lla època, l'alco­hol era car i el cànem molt barat i l'oli que es feia ser­vir a les làmpa­des era de cànem, com també ho era el paper i ho eren les robes amb què es ves­tia la gent”, explica Dronkers.

L'empre­sari ha triat Bar­ce­lona per obrir-hi el seu segon museu (però el de majors dimen­si­ons) i l'objec­tiu és la divul­gació pura i dura. “Vaig conèixer Bar­ce­lona perquè una filla meva va venir-hi a estu­diar fa 11 anys, és una ciu­tat pre­ci­osa i quan vaig veure aquest edi­fici vaig pen­sar que era una obra d'art i que hi mun­ta­ria un museu”, recorda.

Així, el Palau Mor­nau, casa­lot medi­e­val recon­ver­tit en pala­uet moder­nista que s'alça en el número 35 del car­rer Ample, acull el Hemp Museum Gallery de Bar­ce­lona, el més gran que hi ha al món en aquesta temàtica, amb 1.000 m² i 6.000 peces expo­sa­des.

La seva vocació és la d'acos­tar-hi els visi­tants del pas­sat, pre­sent i futur de la planta del cànna­bis i les seves múlti­ples apli­ca­ci­ons per a fins indus­tri­als, nutri­ci­o­nals, medi­ci­nals, sacra­men­tals i recre­a­tius. Dronkers va qua­li­fi­car la con­tro­ver­tida planta com la “peni­cil·lina del futur” per les seves infi­ni­tes apli­ca­ci­ons medi­ci­nals. “És un museu, però no explica només la història d'una planta que té milers d'anys d'història, sinó també totes les seves pos­si­bi­li­tats”, deia.

Lega­lit­zació con­tra la crisi

El museu obrirà demà les por­tes al públic amb un horari inin­ter­rom­put de deu del matí a onze de la nit, però anit va ser inau­gu­rat per, entre d'altres, l'alcalde de Ras­quera, Ber­nat Pellissa, i Sir Ric­hard Bran­son, empre­sari fun­da­dor de Vir­gin i mem­bre de la Glo­bal Comis­sion on Drug Policy. Tots van coin­ci­dir a con­si­de­rar la lega­lit­zació del cànna­bis i de les dro­gues com una sor­tida de la crisi.

“Si Espa­nya deci­deix regu­lar i gra­var amb impos­tos la comer­ci­a­lit­zació de mari­hu­ana –expli­cava Sir Bran­son– con­tri­bui­ria a reduir el dèficit espa­nyol i garan­ti­ria un pro­ducte de qua­li­tat i no adul­te­rat com el que hi ha en el mer­cat negre”. “Quan fa 28 anys vaig començar a ven­dre lla­vors de cànna­bis ningú no en cul­ti­vava ja a Europa, s'havia aban­do­nat”, rela­tava Ben Dronkers. “El veri­ta­ble crim orga­nit­zat són els polítics i alguns mit­jans de comu­ni­cació que els fan el joc”, cri­ti­cava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.