Societat
JEAN CLAUDE PORTELLA
ALCALDE DE CERVERA
“Ens hem quedat en un cul-de-sac a tocar la frontera”
A Portbou confien en la continuïtat del ferrocarril. Què en pensen, a Cervera?
Amb la supressió de les duanes tots dos pobles vam perdre protagonisme i vam tenir un retrocés important. A Portbou van tenir la sort que construïssin el port esportiu. A Cervera, ni això. El turisme tampoc no ens pot ser el motor, ja que tenim el terme protegit per tot tipus de lleis. Pràcticament no hi podem construir. No ens queda gaire res més que el ferrocarril i el centre mèdic Bouffard-Vercelli com a proveïdors de llocs de treball. Confiem que la línia de tren continuï transformada en una línia de mercaderies. A la UE es recomanen trens cada vegada més llargs i el Pertús no està capacitat per aquest tipus de combois. Tant ells com nosaltres tenim les instal·lacions adequades per convertir-nos en estacions importants. Confiem que els respectius governs ho vegin d'aquesta manera. Si volem treure camions de les carreteres, aquí hi tenim la solució.
Els dos pobles han portat vides paral·leles però sembla que Portbou se n'està sortint millor?
Portbou està molt identificat amb l'Empordà, i Girona i Barcelona estiren molt. Nosaltres ens hem quedat en una mena de cul-de-sac al final de la Costa Vermella, on no volen venir a treballar ni els paletes perquè ho troben molt lluny. La carretera és molt dolenta i costa d'arribar-hi. Els pocs que tenim vénen de Catalunya perquè allà no tenen feina i fins i tot l'arquitecte que porta la urbanització de Perafita és de Sitges.
Hi ha col·laboració, entre els dos pobles?
He de dir que no. Temps enrere es va intentar estrènyer els lligams a través de l'Associació del Cap de Creus. Però mai no va passar de les bones paraules. Sempre que hi ha hagut un intent de col·laboració, com quan es va intentar portar aigua de Cervera a Portbou, els problemes legals i polítics ho fan molt difícil.
Tot i això, les relacions personals i parentals continuen sent importants?
Hi ha molta gent amb vincles a una banda i altra de frontera. Jo mateix en sóc un exemple ja que vinc d'una família andorrana i la meva mare va néixer en un poblet proper a la Seu d'Urgell. De tota manera les generacions més joves ja no tenen aquesta mena de vincles sentimentals i de família.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.