Urbanisme

Territori

Planificant el futur del Pirineu

El govern, que a l’abril va aprovar el primer document estratègic, a final d’any enllestirà el pla d’acció 2024-2030 per impulsar el desenvolupament sostenible d’aquesta àrea

Es divideix en vuit punts, on hi ha formació, turisme, productes propis, esports o mobilitat

Les vuit comarques del Pirineu, a més de l’Aran, representen avui el 27,8% del territori de Catalunya, però només hi viu el 2% de la població. A més de la baixa densitat que això representa –tot just 17 habitants per km², pels 243 del conjunt del país–, la gent que hi viu també està més envellida, ja que un 22,3% té més de 65 anys, pel 19% del global. I la dinàmica de creixement poblacional des del 2001 també hi està molt per sota del país, un 10% pel 22,5%. Altres indicadors com la renda per càpita també hi estan en general per sota, en una economia en què el sector primari i el de la construcció hi tenen més pes que en el conjunt del país, i el sector serveis i la indústria, en canvi, menys.

Amb totes aquestes dades i singularitats a la mà, el govern vol definir ara un model propi de desenvolupament sostenible per a les comarques del Pirineu en els propers anys, que fomenti l’arrelament de la població al territori i el respecte a l’entorn, i hi generi noves oportunitats econòmiques aprofitant els sectors tradicionals, però també altres d’innovadors. I ho vol fer a partir de la identificació i potenciació d’àmbits i projectes estratègics que generen consens al territori i en poden ser els grans motors socioeconòmics del futur. Tot plegat té una primera llavor i visibilització en l’Estratègia del Pirineu, un full de ruta que el Consell Executiu va aprovar a l’abril i que al llarg d’aquest 2023 diversos departaments de la Generalitat estan concretant en un pla d’acció per al període 2024-2030. El document, que després rebrà una última validació al territori, detallarà com es desenvoluparan els projectes, com s’hi implicarà l’administració catalana i quines fórmules hi haurà per fer-ne el seguiment. “Igual que hi ha una Agenda Rural per al conjunt del país que emmarca les polítiques del món rural, volem potenciar aspectes singulars del Pirineu”, resumeix a El Punt Avui Joan Masferrer, director general d’Estratègia Territorial. Això sí, aquesta eina “no té un abast tan exhaustiu, sinó que vol tenir clars quins són els grans projectes transformadors que generen un desenvolupament sostenible”, puntualitza. Uns projectes que depenen en part del govern, però també d’altres administracions amb qui s’haurà de concertar, i del sector privat, amb qui es vol fomentar la cooperació publicoprivada. “És un document potent amb projectes prou transformadors”, reivindica.

L’Estratègia del Pirineu es divideix concretament en vuit grans eixos, que fan de paraigua a 14 projectes de diferent abast. Segons Masferrer, “algunes coses ja s’estan fent, i altres estan a punt per posar-hi el focus”. Són aquestes.

I. Habitatge

Davant les dificultats, avui, per trobar casa en moltes zones, arran de l’escassa oferta, sobretot de lloguer, i dels elevats preus motivats sovint per la demanda turística i les segones residències, es pretén desplegar un pla territorial sectorial d’habitatge al Pirineu, que assoleixi almenys els 2.693 pisos socials el 2042. Així mateix, es preveu un reforç de les oficines d’habitatge del Pirineu, a fi que treballin en xarxa, amb més recursos tècnics i capacitat per assessorar els ens locals.

II. Coneixement

El Pirineu és en general ara un territori mancat de centres formatius especialitzats, amb l’única petita excepció de l’hostaleria i alguns àmbits esportius, fet que obliga molts joves a anar a estudiar, i sovint treballar i viure, a fora. Per posar-hi remei, es proposa ampliar i reforçar l’oferta universitària i de formació professional, amb especialitats adaptades a les necessitats d’aquest territori. Igualment, es proposa crear un grup de treball estable que, a mitjà i llarg termini, coordini, planifiqui i visibilitzi els centres formatius i les iniciatives de recerca existents.

III. Gestió forestal

El document reclama activar processos més eficients de gestió dels boscos, a partir del treball conjunt entre agents públics i privats, per millorar-ne l’estat de conservació i reduir-hi el risc d’incendis, però també per donar sortida comercial a tot el material que en surti. Així, insta a implementar centres transformadors de fusta que actuïn en tota la cadena forestal i situïn el Pirineu com a proveïdor de proximitat. Igualment, assenyala que es poden promocionar alternatives de bioenginyeria per substituir el formigó per fusta com a material constructiu. Des del govern, a més, es poden promoure campanyes per sensibilitzar dels avantatges de la fusta local, afavorir-la en licitacions públiques o crear segells de qualitat de la fusta catalana. D’altra banda, es preveu més suport tècnic i econòmic, tant a ens locals com a inversions privades, per a un desplegament progressiu de xarxes de calor de biomassa, per exemple per escalfar edificis públics.

IV. Mobilitat

A causa de la poca població i la complicada orografia de les valls, que hi dificulta les comunicacions i una oferta àmplia de transport públic, el Pirineu manté avui una gran dependència del transport privat, tot i que les entitats locals hi gestionen serveis de transport escolar o a demanda. El document insta a crear un sistema integrat de transport públic pirinenc, que potenciï i estengui a tot el territori aquest i altres serveis existents com els taxis regulars, i hi millori les connexions internes entre les valls i amb l’àrea metropolitana de Barcelona. D’altra banda, l’Estratègia fa també un seguit de propostes per millorar les infraestructures: estudiar noves connexions ferroviàries “viables tècnicament i econòmicament” –es recorda per exemple el projecte per desdoblar l’R3 entre Montcada i Vic, o la renovació del tram entre Ripoll i Alp–, l’impuls de noves rutes ciclables entre valls, com la Sort-Rialp o la via verda del Ter, i l’impuls a actuacions viàries com el carril 2+1 a la C-16 de Berga a Bagà o la millora de l’eix de Comiols per connectar millor el Pallars, a més de vetllar perquè l’Estat actuï a l’N-260, la carretera que creua el Pirineu en horitzontal

V. Qualitat agroalimentària

Mantenir viu l’històric vincle del Pirineu amb la pagesia i les produccions ramaderes de muntanya és un “repte complex”, segons el document, perquè el sector primari va clarament a la baixa i, a més, hi ha pocs projectes que tanquen el cicle productiu fins al consumidor final. A més, cal fomentar-hi models sostenibles, però alhora treballar amb criteris d’innovació i qualitat que adaptin la singularitat als reptes del mercat. Per tot plegat es proposa crear un servei de suport i dinamització del sector agroalimentari com a estructura estable per enfortir les iniciatives de dinamització existents, amb especial atenció al relleu generacional. Igualment, es proposa analitzar i reforçar les marques i segells de qualitat existents, com són les DOP Formatge i Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, la IGP Vedella dels Pirineus Catalans o altres marques de garantia existents en productes alimentaris del Ripollès i la Val d’Aran.

VI. Turisme

L’allau de visitants dels últims anys als espais naturals del Pirineu, especialment arran de la pandèmia, ha constatat que cal una regulació que hi preservi l’equilibri i en freni la degradació a què ja estan exposats per la crisi climàtica, que requereix nous enfocaments en l’oferta i mobilitat turística. Es proposa, així, fomentar una mobilitat descarbonitzada, estenent a més espais les regulacions d’accés, i promoure-hi l’arribada amb serveis de transport públic, però també amb nous telecabines, a més de promoure bonificacions per accedir a allotjaments o destinacions turístiques en transport sostenible o serveis de lloguer de bicicletes elèctriques. A banda, es proposa diversificar l’oferta de les estacions d’esquí per transformar-les en estacions de muntanya 365 dies, a fi de desestacionalitzar el turisme, atreure nou públic i redistribuir-lo cap a altres llocs d’interès com parcs naturals, centres artesans o explotacions ramaderes.

VII. Pràctica esportiva

El document estratègic, que recorda que el 2023 el Pirineu català ha rebut la prestigiosa distinció de Comunitat Europea de l’Esport, aposta per fomentar les modalitats esportives més genuïnament pirinenques, com les d’alta muntanya, de neu o d’aigües braves. En aquest sentit, es proposa incrementar el suport a les entitats esportives locals que organitzin proves competitives, però també fomentar que la població local hi participi, i acompanyar-les de programes formatius que incentivin l’esport de base, com ara les que ja es fan com a Esport Blanc Escolar. En el mateix sentit, i sense esmentar la candidatura de moment congelada als Jocs Olímpics d’hivern, aposta per fomentar competicions internacionals amb seus compartides i aprofitar-ne l’organització per millorar els equipaments existents i reforçar les entitats organitzadores.

VIII. Energies renovables

En darrer terme, el document proposa establir un model energètic per al Pirineu en la mateixa línia que el de la resta del país, és a dir, “econòmicament competitiu i amb menys dependència exterior”, a partir de l’augment de les energies renovables i la reducció dels combustibles fòssils, ja que el compromís és arribar el 2050 al 100% de producció verda d’energia. A fi d’impulsar-ho, es proposa reforçar les oficines comarcals de transició energètica creades recentment, que al Pirineu treballen en xarxa, i dotar-les de més capacitat i recursos per assessorar els projectes dels ens locals. “Cal que els municipis siguin el més autosuficients possible”, clou.

Centre INEFC.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va aprofitar la presentació que es va fer a l’abril de l’‘Estratègia del Pirineu’ a la Seu d’Urgell per anunciar la inversió de 4 milions d’euros en un nou edifici del centre INEFC Pirineus, que imparteix formació física a la ciutat, un edifici “singular” que es fusionarà amb l’entorn. “Ja està aprovat i esperem que ben aviat puguin començar les obres, puntualitzava.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El restaurant Empòrium, premiat amb dos sols de la Guia Repsol

castelló d’empúries

Un sisè bloc s’apuntalarà per esquerdes, però no s’ha desallotjat

Badalona
equipaments

La Paeria millora l’accessibilitat a tres centres cívics de Lleida

LLEIDA

Territori licita la redacció del perllongament de L4 de metro entre La Pau i La Sagrera

Barcelona

ERC de Roses reclama al govern que no aturi el projecte del nou arxiu municipal

roses
calella

The Factory Bike Fest ampliarà l’oferta de fires a Calella al maig

Calella

El Suprem no admet una querella contra Pisarello, Badia i Asens per l’Open Camp

BARCELONA
SOCIETAT

Estrenaran a finals de mes la primera pista de pàdel de Bordils

bordils
mataró

S’obre al públic l’arxiu de la Unió de Cooperadors de Mataró

MATARÓ