Pobles que miren de donar sostre a joves i a més veïns
Els municipis petits estudien solucions per posar fre al despoblament i recuperar cases tancades, fora dels usos turístics
La Diputació ofereix suport per adquirir finques, rehabilitar-les perquè hi tornin els veïns i ajustar planejaments i ordenances
-
El nucli de Mieres, un dels municipis de la Garrotxa on les mesures per incentivar la creació d'habitatges aposten per la masoveria urbana LL. ROMERO. -
L'antiga fleca de Sant Miquel de Campmajor, adquirida pel consistori amb suport econòmic de la Diputació per garantir-hi un habitatge al pis superior i usos comunitaris al local de la planta baixa LL. ROMERO. -
Castellfollit de la Roca, en una vista parcial des de baix de la cinglera, va censar-hi 66 habitatges buits JORDI CASAS. -
L'antiga casa de la mestra al nucli de Vilert, dins del municipi d'Esponellà, s'ha reformat i continua estant habitada gràcies a la cooperació entre el consistori i la Diputació LL. ROMERO.
L’accés a l’habitatge no és un maldecap exclusiu de les ciutats grans i mitjanes, que copen titulars per l’increment de preus en el mercat de compravenda i de lloguer, sinó que també es dona als pobles, on s’entrecreuen altres casuístiques que poden agreujar la tendència al despoblament, a l’envelliment mitjà dels padrons i al tancament d’escoles. Una altra dificultat és la falta de competència dels municipis en una qüestió reservada a la Generalitat, i que, en el cas dels pobles, s’agreuja per la insuficiència de personal administratiu als ajuntaments petits. I la pressió de segones residències, habitatges turístics i allotjaments rurals amb encant expulsa igualment els joves cap a ciutats o municipis més poblats.
Per mirar-ho de pal·liar, la Diputació de Girona ha potenciat en els darrers anys els recursos de l’àrea d’Habitatge. La seva responsable, la diputada Natàlia Figueras, admet que “és un dels principals problemes que té la demarcació”, i que es trasllada als ajuntaments. A més dels ajuts per a rehabilitacions estructurals o de foment de l’estalvi energètic, Figueras detalla que les noves línies de subvenció s’han centrat en l’assessorament tècnic i jurídic i l’adquisició d’algunes peces. Però també en les eines de seguiment de parcs d’habitatges reduïts a la mínima expressió, on encara costa més casar oferta i demanda.
Parc escàs i sovint bloquejat
Conjuntament amb l’àrea d’Assistència a Micropobles, en el mandat anterior van engegar una prova pilot perquè municipis com ara Vallfogona de Ripollès, Susqueda i Castellfollit de la Roca elaboressin censos d’habitatges buits. L’actual diputat de Micropobles, Miquel Reverter, és també alcalde d’aquest darrer municipi, i explica que van detectar 66 finques deshabitades.
De tots aquests immobles, Reverter no amaga el problema afegit que una desena estan “en situació de ruïna, difícilment reformables”, i un nombre similar, amb deficiències pendents de resoldre, com ara la necessitat de refer-hi teulats i algunes bigues. Per a la resta, “caldrien igualment mínimes reformes”. I arran d’aquest primer pas, volen engegar programes d’actuació que puguin desencallar situacions complexes, com ara “una casa deshabitada des del 1956”, amb “hereus perduts”. En aquests supòsits, la competència d’expropiació rau en l’administració estatal.
L’altre obstacle és la rigidesa dels planejaments urbanístics, que en pobles amb elements de protecció posen traves, per exemple, a aixecar-hi blocs plurifamiliars o ja directament a la divisió d’habitatges unifamiliars. A Castellfollit, l’espai urbanitzable, a més, queda ben delimitat dins del perímetre de la cinglera, ni un pam més ni un pam menys, i aleshores han hagut d’explorar “solucions quirúrgiques”, admet el diputat i alcalde, per concentrar edificabilitat en algun nou espai lliure i traslladar-la així a algun altre indret, “com si fos el joc del Tetris”.
A Esponellà, a la comarca veïna del Pla de l’Estany, l’alcalde, David Juan, explica que també han completat un estudi dels habitatges buits que ha conclòs que “en un terç del parc total no hi ha cap veí censat”. “Dels 800 habitants empadronats a principis del segle XX, amb menys cases construïdes, la població ha reculat fins a les 460 persones empadronades actualment”, lamenta. I no amaga algunes de les amenaces objectives, com seria la proliferació dels habitatges d’ús turístic –legal i benvinguda, però en vista de la qual han demanat suport a la Diputació per posar-hi límits– i les segones residències, una febre contra la qual ni el consistori ni els veïns joves que cerquen cases poden competir en el mercat.
Entremig, hi ha cases que romanen en mans d’hereus que no gosen desprendre-se’n: “El vessant sentimental hi pesa”, diu Juan, però l’altre obstacle és que hi ha molts casos en què aquests descendents tampoc no tenen capacitat econòmica per emprendre la reforma d’habitatges grans, antics i que només gaudirien en període de vacances. La reclamació compartida amb Reverter és una normativa urbanística “més flexible, que permeti per exemple la subdivisió de masos o habitatges antics en diferents unitats per a les famílies actuals”. En el cas dels masos, això permetria, per exemple, la subdivisió en plantes, “però sense necessitat de fer un POUM nou del tot”, un instrument que comporta costos per al municipi i que en molts casos tampoc deixa els propietaris o hereus conformes.
Solucions diverses, tot i que petites
La diputada d’Habitatge explica que alguns dels ajuts econòmics concedits als municipis han estat “estratègics”, per a la reforma de l’anomenada “casa de la mestra de Vilert”, a Esponellà, però també “una finca amb tres habitatges a les Planes d’Hostoles” o la fleca tancada a Sant Miquel de Campmajor, que tindrà, a banda de l’aprofitament de la planta superior com a habitatge de cessió pública, els usos de botiga de queviures i local social per fer una mica més fàcil la vida als veïns del poble, sense necessitat d’haver d’anar amunt i avall. En aquest darrer cas, però, el municipi també va agrair, a banda de l’ajut econòmic per a l’adquisició, la bona entesa amb uns hereus que no van prioritzar el criteri de fer caixa.
Una altra experiència, ja fa cinc anys a Rupià, per part de l’equip de govern anterior, va obrir a concurs l’adjudicació de sis parcel·les per adquirir-les i aixecar-hi habitatges en propietat, tot i que amb la restricció que durant 25 anys el consistori es reservaria el dret a autoritzar-ne vendes posteriors i l’opció de recomprar-les a preu taxat. Totes les parcel·les van trobar adjudicatari, però el govern actual aposta per explorar fórmules menys complexes per a les finances municipals, en la línia de trobar usos a habitatges desocupats.
La masoveria urbana, a Mieres
Una altra fórmula possible per casar oferta i demanda és laboriosa i pot semblar utòpica, però ha donat fruit a Mieres amb el programa de masoveria urbana. El va emprendre el govern local seguint les línies que ja s’havien assajat, tot i que aleshores sense gaire èxit, al municipi barceloní de Figaró-Montmany, però al terme garrotxí la perseverança i el suport, a més de la Diputació i el Consell Comarcal, han acabat afavorint un parell de casos en què els propietaris van cedir finques a inquilins a canvi d’un pla de reforma i millora que la regidora de Territori, Anna Jiménez, explica que es dissenya “d’acord amb les necessitats de cada casa i el que plantegen els propietaris i les ofertes i possibilitats dels masovers” que les habitaran. Des del 2018, sota tutela municipal, van tancar un parell de contractes. I tot i les reticències inicials dels propietaris, s’han trobat amb un tercer acord cuit a banda de la intervenció de les administracions. No els amoïna, perquè l’objectiu principal de l’equip de govern és afavorir que la població habitual no davalli i garantir, per exemple, l’activitat a l’escola, que aquest nou curs intentaran ancorar amb les obres per posar en marxa l’escola bressol annexa. Però Jiménez admet que el problema de l’habitatge és complex: “Finca per finca, propietari per propietari i masover per masover.” Pel camí, han introduït recàrrecs d’IBI als habitatges buits, han demanat posar fre als d’ús turístic i ara despleguen l’opció de la cessió d’ús al consistori, amb garanties, per cercar més ajuts per a la millora.