Gran Scala es presenta sense diners, aigua ni pla de residus per a la macrociutat de casinos

Prometen construir una autèntica ciutat d'hotels i casinos en la qual treballarien 65.000 persones i hi passarien 15 milions de turistes cada l'any (més que la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre juntes, que en reben uns 12 milions). Però no se sap d'on trauran l'aigua i l'energia necessàries per fer funcionar aquesta macrociutat al terme d'Ontinyena (Baix Cinca), quines necessitats d'abastament tindrà el complex, ni què se'n farà, dels residus que s'hi generaran. Ahir, els membres del grup promotor de Gran Scala van visitar Lleida convidats per la Cambra de Comerç de la ciutat, que s'hi ha interessat davant de l'impressionant volum de negoci que significaria aquest projecte a només 60 quilòmetres de Lleida.

Però els promotors, tot i ser preguntats dos cops seguits sobre la qüestió, no van donar ni una xifra de les previsions ambientals i de consums d'aigua d'un projecte que manté en guàrdia els regants de la part baixa de l'Ebre i que alarma, per l'impacte ambiental, municipis del Segrià i el seu Consell Comarcal. «El projecte ambiental serà modèlic i complirà tots els requisits», es va limitar a assegurar Jaume Riera, portaveu del grup ILD.

Tampoc no van aclarir d'on sortiran els 17.000 milions d'euros que comportaria, segons els seus càlculs, la construcció del complex, que inclou 70.000 places d'hotel, 32 casinos i 12 parcs temàtics. El govern aragonès els va demanar fa 3 anys un aval de 20 milions d'euros que no han pagat mai. Ara, Aragó està tramitant una llei de joc i grans espectacles a mida de Gran Scala, en què rebaixa l'aval a 6 milions. Els promotors van admetre ahir que ILD no té ara capital social per fer front a aquesta despesa, perquè «fins que la llei no estigui aprovada no té sentit que els socis facin aquestes provisions.» Això sí: un cop s'hi posin, els diners «no seran cap problema».