Carn sense fronteres

Les vaques del Piri­neu català són d'un color clar, grisós i ter­rer. Les veig quan pujo la collada i n'hi ha que, tipes, jauen amb una indolència escan­da­losa. Els dife­rents tons del bru de les vaques con­trasta amb el verd dels prats que les ali­menta. Són de la raça bruna dels Piri­neus i cam­pen soles enfi­la­des rosts amunt vigi­lant de prop el xur­mer.

La IGP Vede­lla dels Piri­neus Cata­lans va ser reco­ne­guda el 2001. Va començar forta, ja que es veia com un bon ins­tru­ment per com­pe­tir amb l'entrada de carns de vacum d'altres regi­ons rama­de­res d'Europa i d'Amèrica. Però la ini­ci­a­tiva va que­dar fre­nada per recels: ni rama­ders, ni inter­me­di­a­ris, ni comer­ci­als no es posen d'acord. Tot­hom vol­dria el con­trol i tot­hom vol­dria escor­xa­dors homo­lo­gats; la IGP el té a la Seu d'Urgell. Del Ripollès s'ha d'anar a sacri­fi­car a la Seu? I ara l'Asso­ci­ació de Rama­ders del Ripollès, amb una filo­so­fia molt piri­nenca i defen­sora de la bruna, va pel seu compte. Hi ha una raó afe­gida: pro­du­ei­xen la vede­lla blanca de mun­ta­nya, vede­lla rosada, carn rosada d'ani­mals que només han mamat llet de la mare i han pas­tu­rat herba fresca, i que són sacri­fi­cats entre 6 i 8 mesos.

En la resta tot ho fan igual.

Els ani­mals de la IGP Vede­lla dels Piri­neus Cata­lans han d'haver nas­cut a l'aire lliure, s'esta­ran amb la mare, com a mínim durant els pri­mers qua­tre mesos. Després, seran ali­men­tats només amb cere­als, lle­gu­mi­no­ses, fenc i palla; seran sacri­fi­cats entre els 8 i els 12 mesos amb un pes escor­xat mínim de 160 qui­los. I es reu­ni­fi­ca­ran? Depèn del poder seduc­tor de l'admi­nis­tració. Només hi ha rama­ders de cinc comar­ques, d'onze pos­si­bles. Para­do­xal­ment, s'ha posat a expo­sició pública a l'Estat francès i a Cata­lu­nya la cre­ació de la pri­mera IGP trans­fron­te­rera de la Unió Euro­pea. Piri­neus Cata­lans ho són els de la Cata­lu­nya Nord i del Prin­ci­pat.