Societat

medi ambient

El descontrol de conills l'origina el govern, segons UP

El sindicat denuncia la cria de conills en un refugi

El govern manté que són per protegir l'àguila cuabarrada

“A algú de l'administració li haurà quedat la mateixa cara de pallasso que a nosaltres”, deia ahir el responsable de medi ambient i medi rural d'Unió de Pagesos, Joan Montesó. D'aquesta manera tan explícita el sindicat agrari denunciava l'existència d'una zona de cria de conills al refugi de fauna salvatge de Garrigues de Vilaverd, a la Conca de Barberà, que, segons Unió de Pagesos, podria ser una de les causes de la incontrolada sobrepoblació de conills que afecta molts conreus del Camp de Tarragona, la Plana de Lleida i les comarques del Baix Ebre i el Montsià. “Fa molts anys que parlem amb l'administració, gastant diners posant protectors als conreus, abandonant terres i fent el possible i l'impossible per evitar els danys dels conills, i ara resulta que hi ha un lloc a Vilaverd on els estan criant i mai ens n'havien dit res”, hi afegia Montesó.

Des del sindicat no només es demanen explicacions al govern sinó que no es descarta arribar als jutjats pel que consideren “una aixecada de camisa” que no només els afecta a ells com a pagesos sinó també a altres col·lectius com el de caçadors, que s'han implicat directament en l'intent de controlar la proliferació de conills “dedicant-hi moltes hores i gastant molts diners en munició”.

El refugi de fauna salvatge de Garrigues de Vilaverd es va declarar el 2 d'octubre del 1997 i ocupa una extensió de 441 hectàrees, de les quals, segons els càlculs fets pel sindicat, n'hi havia unes quatre amb vedrunes destinades a la cria de conills. David Bové, coordinador del sindicat a l'Alt Camp, una de les comarques més afectades per la plaga, va visitar el que queda de la zona de cria de conills després d'assabentar-se de la seva existència arran d'una ponència de Francisca Castro, investigadora del Consell de Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que havia treballat a la zona. Segons Bové, Castro hauria admès que allí es buscava l'“híbrid perfecte” de conill que resistís a la mixomatosi, i ara la zona de cria s'hauria desmantellat a corre-cuita després de la “relliscada”.

Des del Departament de Medi Natural, però, desmenteixen contundentment aquestes afirmacions. Albert Ballvé, el director dels Serveis Territorials al Camp de Tarragona, diu que mai s'ha amagat l'existència del refugi i que si es va fer va ser per crear un entorn favorable per protegir l'àguila cuabarrada –espècie en perill d'extinció– i evitar que marxés cap a Lleida. Segons Ballvé, el refugi continua actiu i consta de dues parts, un nucli d'alta densitat de conills que serveix per alimentar les àligues i un nucli de repoblació de conills a 150 metres. “No hi ha hagut cap expansió des de la zona i no hi ha cap relació”, concloïa Ballvé, després de puntualitzar que les vedrunes no van entrar en funcionament fins al 2009, quan ja feia quatre anys que els pagesos de la comarca veïna patien els estralls de les destrosses dels conills.

LA DATA

2004
Es l'any en què es va
perdre el control
de la població de conills al Camp de Tarragona. La plaga s'ha expandit.
2.10.97
Es va declarar el refugi de fauna salvatge, tot i que el govern diu que fins al 2009 no hi va haver conills.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.