Més de 6.000 nenes, en risc de ser víctimes de mutilació genital a Catalunya
La quantitat, que ha augmentat en quasi 2.000 noies en quatre anys, representa el 37% del conjunt de l'Estat
La fundació Wassu-UAB reclama més prevenció
El nombre de nenes en risc de ser víctimes de mutilació genital ha crescut un 42% a Catalunya en el període 2008-2012. Actualment, hi ha més de 6.000 noies menors de 15 anys procedents de països on aquesta pràctica forma part d'una tradició ancestral –com ara el Senegal i Gàmbia, de manera majoritària–. Això significa que Catalunya concentra el 37% de les 17.000 menors en risc de tot l'Estat, on el percentatge ha crescut encara més, un 61% en quatre anys. Els municipis amb més presència de nenes en situació de risc són Salt, Lleida, Mataró, Sabadell i Barcelona, però també es detecta una situació emergent a ciutats com ara l'Hospitalet i Terrassa.
Són algunes de les dades i realitats que mostra l'últim mapa de la mutilació genital femenina (MGF) a Espanya, que va presentar ahir l'antropòloga Adriana Kaplan, amb dades de l'any 2012. Kaplan, que dirigeix la fundació Wassu de la UAB i que fa més de 25 anys que lluita aquí i també a Gàmbia per aconseguir l'eradicació d'aquesta pràctica, va fer una crida a les administracions, especialment a la catalana, perquè, en vista d'aquest increment del nombre de nenes en situació de risc, inverteixin en formació i prevenció abans de recórrer a l'actuació policial. “Hem comprovat que quan es fa una actuació preventiva des de l'atenció primària, el 100% de les nenes que marxen de viatge tornen intactes”, va subratllar Kaplan. Un exemple d'aquesta bona pràctica és el municipi de Badalona, el primer de tot l'Estat a implantar la metodologia ideada per la fundació Wassu. “Allà no s'ha produït cap intervenció policial”, diu l'antropòloga.
A l'altre extrem es troben algunes localitats de Girona, com ara Olot i Blanes, on en els últims quatre anys ha baixat de manera sorprenent el nombre de noies en situació de risc de mutilació. “És un tema que s'ha d'acabar d'estudiar, però tot indica que les famílies han enviat les nenes al país d'origen per la pressió dels Mossos, que els retiren el passaport i obliguen les menors a passar per controls de genitals cada sis mesos fins que fan 18 anys.” Wassu, que insisteix que la solució és el coneixement i la prevenció i no la pressió policial, ha posat aquests casos en mans del síndic de greuges i ha criticat que a Catalunya no hi hagi una política de formació i prevenció integral, a diferència de, per exemple, el País Basc, on sí que es farà.
“Hem aconseguit trencar el tabú”
Fatou Secka, presidenta de l'associació Equip de Sensibilització contra les Mutilacions Genitals Femenines, Equis-MGF, fa quinze anys que treballa en la formació i sensibilització tant de les dones amb filles en situació de risc com dels professionals dels centres de salut, escolars i serveis socials. I, malgrat reconèixer que queda molt camí per fer, entén que s'ha avançat molt. “Hem aconseguit trencar el tabú, que les dones parlin obertament del tema”, comentava ahir Secka. Fa anys, això era impensable; ara, però, segons destaca l'activista, “hi ha molts homes i dones que han pres consciència dels efectes que la mutilació genital té sobre la salut”.
