Vides encreuades
La tragèdia aèria colpeja les comarques gironines sega la vida de deu persones de la demarcació
Persones compromeses amb la família, la feina i la societat
i el país
La casualitat i en alguns casos la coincidència dels motius professionals –la participació en una fira alimentària A Colònia (Alemanya)– va fer coincidir dilluns passat 150 persones a dins d'un Airbus de Germanwings que, lamentablement, es va estavellar als Alps francesos. Més d'un centenar de vides segades brutalment i d'una forma totalment incomprensible en un moment en què no tocava. Hi havia nadons, dones i homes de totes les edats, amb ocupacions i interessos diversos. Deu eren gironins.
Ariadna Falguera i Mireia Serrat, de 33 i 42 anys, respectivament, eren dones treballadores, mares i persones compromeses amb la ciutat i amb el país. Falguera era a la llista d'ERC en les municipals d'Olot del 2011, era membre de la junta d'Òmnium Garrotxa i estava en diverses entitats socials, culturals i ONG. Serrat també, per exemple, formava part de la penya Aoapix, una de les més populars i actives de la capital garrotxina.
Ariadna Falguera era una professional del disseny gràfic i llicenciada en administració i direcció d'empreses. Era product manager de Mismash Paramita a l'empresa de moda femenina Smash i anava a Düsseldorf per motius professionals. Filla d'un conegut empresari olotí del món de la confecció, era l'esposa de Lluís Juncà, cap de gabinet del líder d'ERC, Oriol Junqueras.
Mireia Serrat era llicenciada en ciències econòmiques i la seva experiència professional era important. Feia 20 anys que treballava a l'empresa banyolina dedicada a la fabricació de maquinària per a la indústria càrnia Inoxpa, de la qual era la responsable comercial d'exportació. El viatge el feia acompanyada per Lluïsa Romans, l'esposa del propietari de l'empresa, Candi Granés, que les esperava a l'aeroport de Düsseldorf provinent d'un viatge de negocis a un país asiàtic. Serrat estava casada amb l'empresari olotí Pere Bahí, un actiu activista i dinamitzador cultural, social i empresarial.
L'altra olotina, Anna Surribas, de 35 anys i amb un fill, feia anys que no vivia a Olot. Ho feia a Girona, tot i que mantenia vincles familiars a la ciutat i a Sant Jaume de Llierca. Treballava a BDF Natural Ingredients –especialitzada en ingredients i additius per a l'alimentació i amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG– i viatjava amb Sandra Arribas, directora d'exportacions i màrqueting de la mateixa empresa, que residia a Sant Gregori, tot i que era natural de Campdevànol, filla dels propietaris del càmping Molí Serradell. Arribas, que havia treballat a GLEvents i que era llicenciada per Eada, estava casada amb un veí de l'Estartit i tenia dos fills.
A Banyoles, ha estat molt sentida la mort del director general de Mimosa, Carles Milla, de 37 anys, llicenciat en Inef, casat i amb una nena petita. El seu caràcter obert i la seva implicació social el van convertir en una persona molt estimada. En el vessant professional, Milla estava liderant el relleu generacional en aquesta empresa del polígon industrial de Cornellà del Terri, dedicada a la fabricació de maquinària de rentat industrial. El seu cas és especialment colpidor perquè havia de viatjar a Düsseldorf el dia abans, però a última hora va decidir canviar el bitllet. Un treballador de l'empresa hi va viatjar en cotxe. Milla també era molt conegut pel vessant esportiu. Havia estat remer del Club Natació Banyoles i, fins i tot, va ser dues vegades campió estatal d'una de les modalitats de rem. La seva empresa va col·laborar en l'organització de la copa del món de rem del 2009. Durant un temps, va ser preparador físic del club de futbol Banyoles. En el vessant social, destaca el fet que era membre del Rotary Club, del qual feia poc l'havien escollit president.
Vinculat al Pla de l'Estany, viatjava en el vol sinistrat un dels socis de Dinox SL, amb seu a Cornellà del Terri i que també fabrica maquinària industrial per a la higienització. Es tracta d'Àngel Montaner, de 63 anys i veí d'Amer.
Jordi Motjé,un enginyer industrial de 35 anys nascut a Girona però que feia temps que vivia a Barcelona, on treballava en una empresa alemanya. El seu pare, Narcís Motjé, és l'enginyer encarregat del manteniment del parc de la Devesa de Girona. Havia estat de l'esplai parroquial del barri de Sant Pau i tenia dos germans. Un altre dels gironins que viatjaven en l'Airbus sinistrat era el propietari de l'empresa Jo-Bex-Man SL, de la Cellera de Ter, Josep Borrell, de 66 anys, casat, amb dos fills i néts. Era natural d'Anglès. La seva empresa es dedica al disseny, tecnologies i patents pròpies en matèria de conformat de carns. Segons algunes fonts, el seu fill també havia d'agafar el mateix vol, però al final no hi va anar.
I, finalment, també viatjava en l'avió Pere Daunis, un veterinari de 42 anys nascut a Viladamat i que actualment residia a Girona amb la seva dona i dues filles. Treballava per a una empresa d'exportació càrnia de la província de Girona.
Gironins del fatídic vol
De dalt a baix i d'esquerra a dreta, el veí de Banyoles Carles Milla, l'olotina Mireia Serrat, la veïna de Girona d'origen olotí Anna Surribas, l'enginyer industrial gironí Jordi Motjé, l'altra olotina, Ariadna Falguera, i la veïna de Campdevànol resident a Sant Gregori Sandra Arribas. Tots volaven amb Germanwings per compromisos professionals.