Societat

Autòpsia psiquiàtrica

Un expert en depressió i suïcidi insisteix en la necessitat que psiquiatres forenses parlin amb l'entorn íntim del copilot per saber quin era el seu estat mental

Entitats de salut mental insten a no estigmatitzar els malalts

És força probable que el pilot Andreas Lubitz patís una depressió molt greu que l'empenyés cap al suïcidi. De moment, però, sense dades concloents, tot són especulacions i, “malgrat que tot fa pensar que Lubitz patia algun tipus de trastorn mental, caldria fer una autòpsia psiquiàtrica per disposar d'un diagnòstic més acurat”, afirma el psiquiatre Diego Palao, director de salut mental de la Corporació Sanitària Parc Taulí, un dels centres pioners a Catalunya en l'aplicació de plans específics de prevenció del suïcidi. Segons Palao, aquest tipus d'autòpsies les fan psiquiatres forenses a partir d'entrevistes amb les persones més properes al presumpte malalt psiquiàtric. “Es parla en profunditat amb un nombre reduït de persones, perquè no es tracta de fer una investigació criminal”, explica Palao. El resultat de l'autòpsia “és la millor aproximació que podem tenir per conèixer quin era l'estat mental del pilot durant les hores i els dies previs a la catàstrofe”, assegura.

La depressió greu és el trastorn que s'associa amb més freqüència al suïcidi. Des dels anys setanta hi ha evidències que darrere de més del 80% dels casos de suïcidi hi ha un quadre de depressió profunda. La literatura psiquiàtrica també descriu els anomenats suïcidis ampliats (altrament dits homicidis altruistes), en què la decisió del suïcida implica la mort de terceres persones. “Acostumen a ser familiars i éssers estimats”, aclareix Palao. Segons el psiquiatre, l'autor d'un suïcidi ampliat pot patir depressió psicòtica, amb distorsió de la realitat. I una desesperança absoluta. “El seu pensament és que, si ell no pot viure en aquest món, els seus éssers estimats, tampoc”, hi afegeix el doctor. En aquest sentit, Palao defineix la catàstrofe del vol de Germanwings com un “cas atípic”, ja que, per al copilot, “els passatgers eren desconeguts”.

Palao hi insisteix: és un cas “molt estrany”. El psiquiatre creu que “és molt difícil que [Lubitz] no pensés en la resta de passatgers, sobretot tenint en compte que el descens va durar molts minuts”. Al seu parer, “si realment no va pensar-hi, havia d'estar completament fora de la realitat”.

Una altre interrogant obert és si els tests i proves que fan les companyies aèries als pilots poden detectar algun indici d'aquest tipus de conducta. “No es pot detectar tot”, afirma Palao. “De vegades apareixen trastorns sobrevinguts. Un test no pot detectar un trastorn que potser apareixerà sis mesos després”, hi afegeix. Una altra cosa són les proves d'aptitud que busquen característiques de la personalitat que puguin fer que un individu sigui més sensible a la malaltia mental. Palao opina que caldria saber si el pilot consumia drogues (ja que poden actuar com a factor precipitant), però alhora considera que seria estrany que aquest fet no s'hagués detectat abans. El psiquiatre també indica que la possibilitat que el pilot patís un brot psicòtic sembla poc probable, perquè hi hauria hagut alguna manifestació prèvia en el seu comportament.

Mentre, de moment, tot són especulacions sobre què va portar el pilot a estavellar voluntàriament l'avió, entitats que agrupen afectats per malalties mentals van insistir a no relacionar de manera generalitzada aquestes persones amb actes violents. L'associació Obertament, dedicada a lluitar contra l'estigmatització en salut mental, va recordar que la majoria d'actes violents no s'expliquen per cap trastorn mental i va precisar que hi ha pilots “que han volat amb seguretat durant dècades” i que, en algun moment de la seva vida, “han passat una depressió”.

El doctor Palao també va insistir que la depressió és una “epidèmia mundial” i que aquesta malaltia afectarà una de cada quatre dones i un de cada vuit homes al llarg de la seva vida. “Tots hem de contribuir perquè els afectats busquin ajuda, sobretot si tenen idees de suïcidi”, afirma. “No podem obviar els senyals d'alerta. El suïcidi es pot prevenir”, conclou.

Sentiment de culpa familiar
Si en un suïcidi, diguem-ne típic, sempre apareix el sentiment de culpa entre els familiars, en el cas dels parents del pilot tot això es multiplicarà, ateses les conseqüències, alerta Palao.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia