Reconstrucció i autogestió

Fa temps que a les xar­xes es pot tro­bar aquest anunci d'un por­tal immo­bi­li­ari:
“Poble-llo­ga­ret en venda amb 14 cases, 82 ha., pro­pi­e­tat bancària, opor­tu­ni­tat, només 280.000 euros, zona del Que­rol, Tar­ra­gona, prop d'Igua­lada, Bar­ce­lona.”

Ara, un grup de per­so­nes, majo­ritària­ment pro­ce­dents de l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, veuen en aquest nucli aban­do­nat d'Esblada, al terme muni­ci­pal de Que­rol (Alt Camp), “un espai per viure de manera més cons­ci­ent amb els nos­tres valors”. I han cons­tituït la coo­pe­ra­tiva L'Esbla­denca amb l'objec­tiu no sols de com­prar i recons­truir el poble sinó també de cons­ti­tuir-hi una comu­ni­tat que tre­ba­lli amb cri­te­ris d'auto­gestió.

“De moment hi ha set famílies interes­sa­des i tres més en procés d'entrar a la coo­pe­ra­tiva”, explica Santa Jiménez, un dels impul­sors del pro­jecte. “La nos­tra volun­tat és obrir-nos a més socis de manera que el poble pugui aco­llir una vin­tena d'uni­tats fami­li­ars” de dife­rent tipo­lo­gia. Segons Jiménez, els pio­ners tenen entre 30 i 35 anys, amb fills, encara que també hi ha sol­ters, però l'objec­tiu és arri­bar a altres edats perquè “no volem ser un grup massa igual”.

La coo­pe­ra­tiva L'Esbla­denca pro­posa un model en què els coo­pe­ra­ti­vis­tes són copro­pi­e­ta­ris de totes les cases i dels ter­renys i els socis tenen dret a un habi­tatge vita­lici. En el cas d'aban­do­nar el pro­jecte, l'habi­tatge con­ti­nua sent de la coo­pe­ra­tiva i es retorna un per­cen­tatge de la inversió rea­lit­zada a més del capi­tal apor­tat ini­ci­al­ment. El model ja exis­teix als països nòrdics i a casa nos­tra té pro­jec­tes sem­blants com el de Sos­tre Cívic o Can Batlló, a la ciu­tat de Bar­ce­lona.

A Esblada, a banda dels espais pri­vats fami­li­ars, es defi­ni­ran també espais comu­ni­ta­ris que poden anar des de la buga­de­ria a una bibli­o­teca, un obra­dor, espai d'apre­nen­tatge per a infants o una pis­cina natu­ral. “Seria impor­tant també començar un pro­jecte d'escola lliure tenint en compte que els cen­tres esco­lars actu­als estan força allu­nyats”, asse­nya­len.

També el con­text ter­ri­to­rial poten­cia, a més, el que Bill Molli­son i David Holm­gren van desen­vo­lu­par com a per­ma­cul­tura. Així, el tre­ball agrícola i fores­tal i la rama­de­ria, amb prin­ci­pis sos­te­ni­bles, es pre­ve­uen com la base de l'eco­no­mia dels nous habi­tants. Tot i amb això, explica Jiménez, “no s'ha defi­nit encara un pro­jecte pro­duc­tiu” i es pre­veu una fase de tran­sició en què aquell qui vul­gui desen­vo­lu­par fei­nes que no són pròpies de la coo­pe­ra­tiva en l'àmbit pri­vat ho pugui fer. El que sí que es demana és una dedi­cació par­cial al tre­ball comu­ni­tari i la par­ti­ci­pació en les deci­si­ons que es pren­dran per assem­blea.

Segons Jiménez, el pro­jecte es troba força avançat i al mes de juny es podria for­ma­lit­zar la com­pra d'Esblada. Això ha de per­me­tre que, durant l'estiu, es recons­tru­ei­xin tres cases i que cada any se'n puguin ade­quar entre tres i qua­tre més en funció dels recur­sos neces­sa­ris.

Per al finançament, a banda de les apor­ta­ci­ons dels coo­pe­ra­ti­vis­tes, la coo­pe­ra­tiva L'Esbla­denca busca també apor­ta­ci­ons d'altres par­ti­cu­lars que cre­guin en la ini­ci­a­tiva. Una via són els ano­me­nats títols pro­pis, fins a un màxim de 5.000, que són retor­nats pro­gres­si­va­ment amb un interès de l'1% simbòlic. L'altra són avals que d'entrada no han de ser desem­bor­sats.