L' heroi discret

La primera vegada que em van parlar d'ell, vaig pensar que no ens entendríem. M'havien dit que havia lluitat amb l'Exèrcit Roig sota les ordres de Stalin, i per un jove com jo, guanyat per les idees llibertàries, que creia que els comunistes eren els responsables de la destrucció de l'estiu de l'anarquia, Francesc Pararols va ser una mena d'encarnació del dimoni fins que ens vam conèixer personalment, i en un lliçó de vida em va demostrar que la meva anàlisi era simplista i que ell, com tants d'altres, havia lluitat per salvar la democràcia i la República i que el que calia era mantenir els valors i les conviccions. A mitjan dels anys vuitanta, quan amb la Carme Vinyoles vam plantejar recuperar la memòria viva de les persones que havien viscut la Guerra Civil, en Carmel Rosa i l'Antònia Adroher ens van ajudar a intimar amb aquest heroi discret, nascut el 28 de febrer del 1919 a Sant Jordi Desvalls, que el 1934, quan tenia quinze anys, va participar en els Fets d'Octubre, assaltant l'armeria Grumols de Torroella de Montgrí. Tot un exemple de precocitat revolucionària, que el 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, el va portar a integrar-se voluntàriament en una bateria d'obusos amb la qual va anar a lluitar a Osca i Saragossa. A Lleida va ingressar al PSUC. Quan li preguntaves per què s'havia fet aviador ell explicava que un dia, quan es retiraven del front d'Osera, un bombardeig dels savoies italians li havien matat dos amics i va decidir que aprendria a volar per poder venjar-se'n. El 1938, després de passar per l'escola de pilots de Sabadell, on, segons explicava, “fèiem el pallasso”, va anar a l'URSS a completar la formació. Allà, en comptes de volar, va treballar en fàbriques; una de tractors, a Kharbiv, a Ucraïna, l'altra de cotxes, a Gorki, prop de Moscou. I va ser així que va aprendre l'ofici de torner. El 1941, després de la invasió hitleriana, va iniciar un periple per tot el país intentant ingressar a l'Exèrcit Roig. Finalment, el 1943 va entrar al grup de Raspopov, organització guerrillera radicada al sud de Bielorússia, especialitzada en el sabotatge d'infraestructures. Acabada la guerra es va treure el títol de perit industrial i el 1947 es va casar amb Maria López, una noia basca que havia estat evacuada a l'URSS. El 1956, a bord del vaixell Crimea, va tornar a Catalunya. El mes d'octubre va desembarcar al port de València. Recollit a la casa de la seva germana a Palau, sotmès a una estricta vigilància i obligat a viatjar més d'un cop a Madrid per respondre a la policia política, Francesc Pararols es va assentar a Girona i va trobar feina a Riudellots. Sense renunciar a la lluita per la llibertat, la democràcia i el socialisme, el 1979, a les primeres eleccions municipals democràtiques, va encapçalar la llista del PSUC. Va treure quatre regidors i un pacte de progrés va fer alcalde Joaquim Nadal. Va escriure dos llibres: Un català a l'Exèrcit Roig i El final del silenci, en els quals va explicar les seves experiències però sobretot va demostrar que mai es va donar per vençut, que la memòria és una arma de futur. El 2008, a la Sènia, va recordar N.A. Voloshenko, un company rus, pilot, mort el 1937.