Societat

Firaires de Nadal

Oficialment per Sant Nicolau, o sigui el 6 de desembre, s'obren les festes de Nadal

Els mercats proliferen a les nostres comarques. El comprador pot trobar des de torrons fins a vesc, des d'herbes remeieres fins a cavallets màgics

“La Fira de l'Avet ha situat Espinelves en el mapa”
Les figures dels cavallets de Valdés estan fetes a mà

Ofi­ci­al­ment el 6 de desem­bre, dia de Sant Nico­lau, es van obrir les fes­tes de Nadal. El calen­dari és pro­pici i tant per Santa Llúcia (13 de desem­bre) com per Sant Tomàs (anti­ga­ment el 21 de desem­bre) o per Sant Esteve (26 de desem­bre) molts pobles, ciu­tats i viles de les nos­tres comar­ques obren els seus car­rers a arte­sans, page­sos i con­fi­ters tor­ro­nai­res que venen des de figu­re­tes de pes­se­bre fins a tions, sense obli­dar el grèvol, el vesc o dolços de tota mena.

Aquests són mer­cats humils que no tenen cap intenció de com­pe­tir amb els grans mun­tat­ges que es fan al cen­tre d'Europa, per exem­ple, amb els de Viena, Flan­des, Lau­sana, Praga o Berlín, però sí que s'han fet indis­pen­sa­bles per enten­dre l'espe­rit d'unes fes­tes que cada dia que passa per­den el sen­tit religiós per recu­pe­rar la cele­bració del sols­tici, la victòria de la llum sobre la fos­cor, l'allar­ga­ment del dia i el tren­ca­ment de les tene­bres que ens han acom­pa­nyat la pri­mera part de l'hivern.

Si fem un repàs de les fires de Nadal a les nos­tres comar­ques tro­ba­rem mer­cats de gran tra­dició com el de Lla­gos­tera, on es poden com­prar des d'avets fins a pro­duc­tes arte­sans, o el de Calonge, o Banyo­les, on el 12 i 13 d'aquest mes es va fer la Fira de Nadal i Mos­tra d'Ofi­cis Arte­sans, una oferta insu­pe­ra­ble en què el visi­tant podia tro­bar 43 para­des i 17 demos­tra­ci­ons d'ofi­cis antics i quasi per­duts, com ara el de ter­ris­saire, saba­ter, for­ja­dor o cal·lígraf, o la mos­tra que el mateix dia es duia a terme a Riu­de­llots de la Selva, on a bene­fici de La Marató de TV3 es va mun­tar una expo­sició de dio­ra­mes de Play­mo­bil de dife­rents temàtiques (pira­tes, medi­e­val, wes­tern...), a més de sis expo­si­tors per com­prar, ven­dre o inter­can­viar figu­res de Play­mo­bil, i tallers de Stop Motion. Tot un cant al col·lec­ci­o­nisme que ha anat crei­xent i que va començar com una pro­posta modesta, com la que avui és una de les grans fires de Nadal a casa nos­tra, la de l'avet d'Espi­nel­ves.

Inte­grat a la comarca d'Osona, tot i que per­tany a la demar­cació de Girona, aquest era un poble abo­cat a la des­po­blació, fins que la millora de les comu­ni­ca­ci­ons i sobre­tot la Fira de l'Avet l'han situat en el mapa. Els pro­ta­go­nis­tes, com ara en Jordi Geli, expli­quen que quan van mun­tar la pri­mera edició, l'any 1981, eren un grup de joves del poble agru­pats al vol­tant del Jovent Club, que tenien la intenció de reco­llir diners per aju­dar a fer acti­vi­tats. En les pri­me­res cròniques es pot lle­gir: “Quasi tots els pro­pi­e­ta­ris de la zona col·labo­ren mit­jançant el regal de gran nom­bre d'exem­plars que després són posats a la venda, que ser­veix al llarg de l'any per por­tar a terme acti­vi­tats de tota mena. Repre­sen­ta­ci­ons tea­trals, excur­si­ons, colònies, con­ferències, reci­tals de cançó, matança del porc, con­curs de bolets i altres mani­fes­ta­ci­ons de caràcter artístic, cívic i cul­tu­ral.”

L'any 1983 els dia­ris reco­llien que el poble estava des­bor­dat, que la fira ja l'havien visi­tat més de quinze mil per­so­nes. Com va escriure Jaume Gra­bu­leda en aquest diari, “la Fira de l'Avet és única i repre­senta la volun­tat d'un poble per tro­bar el seu lloc dins d'una col·lec­ti­vi­tat molt més gran i dei­xar anar emprem­tes que con­so­li­din els seus senyals d'iden­ti­tat”. El nom­bre de visi­tants de la Fira de l'Avet pujava de forma expo­nen­cial, en alguna edició es va acos­tar als 100.000, la qual cosa no tan sols ha com­por­tat el des­vet­lla­ment d'Espi­nel­ves, sinó que altres loca­li­tats de la comarca com Arbúcies han apro­fi­tat l'arri­bada de visi­tants a les ter­res de mun­ta­nya per mun­tar fires com per exem­ple la del tió, que es va fer el 5 i el 6 de desem­bre.

Més que tions

Una pro­posta lúdica que la regi­dora de Comerç, Maria Tayeda, va pre­sen­tar com l'ober­tura d'un temps de festa que comença per Sant Nico­lau i que acaba la diada de Reis. Al vol­tant de l'Arbre de la Lli­ber­tat que senyo­reja la plaça de la vila –un plàtan que va ser plan­tat en plena ter­cera car­li­nada (1872-1876) per com­me­mo­rar la Revo­lució del Setem­bre de 1868, i va viure moments de greu perill com per exem­ple el 1875, quan les for­ces de la pri­mera divisió de l'exèrcit reial de Cata­lu­nya el van inten­tar arren­car per la sig­ni­fi­cació que tenia– les para­des s'arren­gle­ra­ven i així el visi­tant tant podia tro­bar els ger­mans Rubio, en Xavier i l'Albert –espe­ci­a­lis­tes a cons­truir qual­se­vol cosa amb agu­lles d'esten­dre roba de fusta, des de nai­xe­ments fins a tions, pas­sant per cen­tres de taula, o cot­xes de car­re­res en mini­a­tura–, com un antic ope­rari de les car­ros­se­ries, en David Duaigües –que un ERO va por­tar a l'atur i, lluny d'espan­tar-se va recu­pe­rar l'ofici del seu avi, es va fer cis­te­ller, es va decan­tar per l'agri­cul­tura ecològica i, a més, és un expert en la cons­trucció de tions–, o una pro­posta ori­gi­nal, podríem dir única, com la que pre­senta Mar­cos Valdés, que ha con­ver­tit la seva Fábula Mobile en una atracció que enllu­erna els vai­lets. Tot i que en Mar­cos és poc par­ti­dari de les entre­vis­tes, la bar­reja entre rea­li­tat i fan­ta­sia con­forma les figu­res d'uns cava­llets, ja que estan fetes a mà i cada una rein­ter­preta un ele­ment de la mito­lo­gia. En la tar­geta de pre­sen­tació de l'artista anònim es pot lle­gir: “Si ja no creus en els con­tes de fades vine a veure la Fábula Mobile. És un cava­lli­tus musi­cal fet a mà que té forma d'arbre, del qual pen­gen dife­rents vola­dors, fades, dracs, nans, etc. Fun­ci­ona amb pedals, està pro­pul­sat per ener­gia humana i acom­pa­nyat per una caixa de música amb cançons de segles pas­sats.” Valdés, que aposta perquè Fábula Mobile sigui l'ele­ment que ens trans­porta a un altre temps, quan “les coses fun­ci­o­na­ven de manera més sen­zi­lla i cal­mada”, ha fet de la sen­zi­llesa una clau de l'èxit, com també ho ha acon­se­guit Joan Car­les Buhi­gas, pas­tis­ser de Cal­des de Mala­ve­lla, que després de molts anys d'expe­ri­men­tació ha sabut tro­bar la sub­ti­li­tat en uns tor­rons en què uti­litza tant la sal com el pebre o el sucre, la qual cosa els dóna un sabor deter­mi­nat.

Si han visi­tat les fires de Nadal, s'hau­ran tro­bat tallers i para­des de tota mena. Des de les que ofe­rei­xen ela­bo­rar un bastó per fer cagar el tió, o fer avets amb fusta de palets, objec­tes que es poden reci­clar i que estan molt d'acord amb els temps hips­ters que ens toca viure, o músics de llarga tra­jectòria com els Xarop de Canya, que són del Vallès, van néixer per ani­mar una colla gegan­tera i s'han con­ver­tit en l'ànima de fes­tes i cele­bra­ci­ons, fins a mags que aju­den a enter­bo­lir les vet­lla­des amb trucs ini­ma­gi­na­bles o les fires ple­nes de pro­pos­tes que tant a Olot com a Girona obren noves pos­si­bi­li­tats. A la pri­mera ciu­tat, la fira del pes­se­bre que es va fer entre el 6 i el 8 de desem­bre feia una pro­posta inver­sem­blant, ofe­ria figu­re­tes de pes­se­bre de qua­li­tat i fetes a mà pels arte­sans de la comarca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia