L'Anoia, a punt de mirar definitivament cap al sud
El territori espera trobar al Penedès l'encaix que no ha tingut dins la Catalunya Central
La nova divisió dona ales a la històrica comarca
El ple del Parlament de Catalunya la setmana que ve debatrà i votarà la proposició de llei d'adaptació de la llei de vegueries del 2010 a la nova comarca del Moianès i la creació de la vegueria del Penedès, presentada conjuntament per Junts pel Sí, el PSC, Catalunya Sí Que es Pot i la CUP, segons han acordat aquesta setmana la mesa i la junta de portaveus.
El debat, que es farà entre el 8 i el 9 de febrer, suposarà els pas definitiu per a la creació de la vegueria del Penedès, que en el cas de l'Anoia suposa que el 75% dels municipis passin de formar part de la Catalunya Central al Penedès. En el cas del Moianès, aquesta modificació és un tràmit perquè els quatre municipis que fins al 2015 estaven al Vallès Oriental constin ara com a adscrits a la vegueria central, tot i que ja hi són de facto.
Nou encaix per a l'Anoia
Per a la comarca de l'Anoia, la nova vegueria del Penedès “és una oportunitat per trobar un encaix millor del que ha tingut fins ara”. Així ho considera el president del Consell Comarcal de l'Anoia, Xavier Boquete, que considera que la comarca pot aspirar a participar en diverses polítiques conjuntes de l'àmbit.
Boquete creu que els anoiencs “fem aquí el primer salt i després hem de fer-nos valer com a comarca” per tal que la comarca i Igualada “tinguin una presència que no tenen ara”. El president de l'ens comarcal no nega el “desencaix” de l'Anoia dins la Catalunya Central, i deixa clar que “no és un tema de delegacions ni de competències”, sinó que la comarca “no ha participat mai en la presa de decisions ni tampoc en el seu desenvolupament”. Boquete reconeix que, “evidentment, sense cap delegació no podem prendre cap decisió”. Fa un any, l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, va reclamar sense èxit delegacions per a la capital de l'Anoia.
També el Montserratí
Xavier Boquete, que també és alcalde de Masquefa, creu que l'àmbit Penedès hauria d'acabar ampliant-se per incorporar els municipis del Baix Llobregat Nord, el Montserratí històric, ja que “la comarca queda dividida per l'àmbit metropolità”. El president comarcal anoienc hi afegeix com a curiositat que “en molts d'aquests municipis hi ha vinyes de la DO Penedès”.
L'Alta Segarra
L'aprovació de la vegueria Penedès deixa escapçada, a la pràctica, la comarca de l'Anoia. Els municipis del nord van manifestar anys enrere la seva voluntat de pertànyer a la Catalunya Central.
La nova divisió territorial es veu com una oportunitat per a la comarca històrica de l'Alta Segarra, liderada per Calaf. El president del Consell Comarcal reconeix que l'Alta Segarra és “una realitat indiscutible” i amb aquesta modificació “gestionar això serà encara més complex”.
Per part seva, l'alcalde de Calaf, Jordi Badia, defensa la creació de la comarca de l'Alta Segarra, però adverteix que “no volem replicar l'estructura convencional de la comarca, que seria costosa, i nosaltres el que busquem és l'eficiència”. Jordi Badia també explica que “el que necessitem és mancomunar serveis i potser un consell d'alcaldes”, i reivindica que calen recursos per tal d'assumir amb garanties aquestes funcions. Des de Calaf han comunicat al govern la voluntat de parlar sobre la creació de la comarca, però encara no els han convocat a cap reunió.
LA DATA
LA XIFRA
Un tràmit per al Moianès
La modificació de la llei de vegueries implica també el Moianès, tot i que en aquest cas només per un tràmit administratiu. Segons explica el president del Consell Comarcal, Dionís Guiteras, el que es fa és deixar constància en la llei que tots els municipis que formen part de la comarca estan adscrits a la regió central. El motiu és que quan es va aprovar la llei de creació de la comarca del Moianès no es va especificar que els quatre municipis que fins llavors formaven part del Vallès Oriental (Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Castellcir) passaven a la vegueria central. Segons explica Guiteras, de facto aquests municipis ja depenien de la Catalunya Central i les decisions, per exemple, a nivell sanitari o d'ensenyament ja depenien dels serveis territorials de la regió central. “És posar negre sobre blanc que aquests municipis estan adscrits a la Catalunya Central, només”, afirma Guiteras.
