Administracions

CRISTINA BENÍTEZ

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE JURISTES LOCALS

“Encara hi ha qui pensa que els funcionaris hi som per posar segells”

L’associació, que es va crear el 2011, aplega advocats dels ens locals que col·laboraven a través de la xarxa per millorar l’atenció i el funcionament de l’administració pública

Nascuda a Barcelona el 1966. Després de 18 anys exercint com a advocada en el sector privat, va decidir fer el salt al sector públic. Especialitzada en dret immobiliari, urbanístic i administratiu, ha treballat a l’Ajuntament de Cornellà i actualment ho fa al de Martorell.
Qui sou els juristes locals?
Som un col·lectiu d’advocats que som funcionaris o empleats públics. Ens uneix el fet que treballem el dret de l’administració local, des dels ajuntaments, consells comarcals i diputacions.
Tot va començar amb un fòrum a la xarxa el 2011. Està actiu?
Més que mai. Va ser un grup de companys que el 2011 van iniciar el fòrum jurídic municipal, que ara ja té més de 500 membres connectats. Allà és on es resolen les preguntes que fem amb les cadenes de correus electrònics dels companys.
Quina és la preocupació per crear l’associació?
Tenim inquietuds que es repeteixen, com crear grups de treball o resoldre normatives. Visualitzar-nos com a col·lectiu i fer accions perquè les administracions també ens tinguin en consideració i participar del dret públic local.
Els canvis de normativa és el que més maldecaps us dona?
Sí, i l’aplicació del dia a dia. Tenim molta diversitat de normativa pròpia, sectorial i d’altres administracions. En una llicència d’obres, malgrat ser un acte reglat per llei, et trobes sovint que hi ha diferents interpretacions. Ens va bé tenir uns criteris d’aplicació pràctica i veure què n’opinen altres companys.
Els companys als ajuntaments petits se senten sols?
Els lletrats als ajuntaments petits han de fer de tot, perquè abasten moltes matèries. Reben el suport de les diputacions i les entitats municipalistes, però potser és més nivell de formació dels tècnics i polítics. El nostre espai es complementa per col·laborar quan tenen una consulta, ja que saben que els escoltaran i els respondran amb rapidesa.
Voleu créixer al territori. Ara quants associats sou?
Tenim presència sobretot a la demarcació de Barcelona i Tarragona, on tenim la majoria dels 122 associats. Voldríem arribar als companys de Girona i Lleida. Les assemblees fins ara s’han fet a Vic i Tarragona per donar-nos a conèixer. La idea és tenir delegats territorials per organitzar actes i sessions de treball.
Heu tingut un primer contacte amb l’administració local de la Generalitat i anireu a Justícia.
Som un col·lectiu molt desconegut i ens vam voler presentar perquè segur que podem col·laborar per posar l’administració local al segle XXI. L’associació ocupa un espai que no existia fins ara i som uns nous interlocutors amb l’administració. Amb el Departament de Justícia ens agradaria acordar que puguem disposar de sales on preparar els judicis i contenciosos quan defensem els ajuntaments i oferir-nos també com a interlocutors ara que s’intenta aplicar el servei de mediació.
L’administració electrònica és el gran repte. S’ha avançat?
Encara tenim molt camí per recórrer. Molts ajuntaments han fet els deures quan tocava. Hem vist pobles petits que s’han espavilat fent proves pilots i ciutats grans, com ara Barcelona, que ja fa anys que hi funciona l’administració electrònica. El grau d’implementació és baix, encara, i a més s’ha prorrogat dos anys la interconnexió amb les dues plataformes estatals, com la del registre d’apoderaments. Amb aquesta moratòria es penalitza els qui han fet la feina. Guanyarem temps per canviar el xip tant els usuaris que encara demanen un paper amb segell i els funcionaris que s’han d’acostumar a un maremàgnum d’arxius en comptes de carpetes. Ara tenim uns expedients híbrids en què l’hàndicap és la manca de recursos per revisar la documentació digitalitzada.
L’administració més petita i amb menys mitjans. Com és el dia a dia?
Mirem d’anar simplificant, però a les taules dels ajuntaments es revisen normatives que impliquen moltes administracions. A nivell jurídic la màxima representació és el secretari, però nosaltres estem molts cops a la trinxera davant del ciutadà. S’ha d’actualitzar l’administració i que el ciutadà no ens vegi com un mal necessari, sinó com una ajuda. Encara hi ha qui pensa que els funcionaris gi som per posar segells.
Està mal vist ser funcionari?
S’ha de canviar la imatge de l’empleat públic. Per fer-ho tenim clar que ens agradaria acostar-nos als joves que estudien dret perquè s’interessin pel dret públic. Han de veure-hi una sortida professional perquè hi ha demanda de lletrats i les nostres jubilacions s’hauran de cobrir algun dia. A Catalunya potser sí que està mal vist ser funcionari, quan a d’altres països, com França o els Estats Units, és un prestigi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.