El conflicte permanent
L’empresa publicoprivada Ecoserveis, que assumeix serveis municipals a Figueres des del 2001, té la concessió caducada
La nova adjudicació no arriba, la conflictivitat laboral germina i la ciutat bruteja
El conflicte de les escombraries a Figueres és una constant que va lligada a la ciutat mateixa en la darrera dècada, ja sigui per les discrepàncies, la desconfiança i la discòrdia entre la part empresarial i la social o com a conseqüència de l’allargament surrealista de la concessió de la recollida i la neteja viària, un contracte que ja havia arribat esgotat al final del trajecte, que està caducat des del 2016 i que viu agònicament gràcies a diverses pròrrogues. La maquinària de neteja està caducada des de fa molts anys i la ciutat està bruta i desordenada sense que gaire res pugui millorar substancialment si no s’hi fan canvis profunds.
Tot plegat comença l’any 2001, quan es crea l’empresa Ecoserveis per unificar diversos serveis públics com ara la recollida de residus, la deixalleria, l’enllumenat, els parcs i jardins i la neteja viària. Era època de l’alcalde Joan Armangué. Per agrupar-ho, es va escollir una fórmula publicoprivada amb capital públic minoritari. Aquell contracte era per quinze anys (fins al 2016) i ja preveia la necessitat de renovar maquinària, per envelliment i desgast, a partir del 2010. En els primers anys, no hi va haver cap conflicte irresoluble, però el 2008 la conflictivitat laboral amb els treballadors va acabar amb una amenaça de vaga a les portes de les Fires i Festes de la Santa Creu i que va desembocar en un pacte d’increment de sou de totes les plantilles que, amb els anys, ha provocat uns desequilibris que ni el govern en majoria de Santi Vila, ni el de Marta Felip ni el de Jordi Masquef han pogut controlar. El salt quantitatiu del cost de la plantilla d’Ecoserveis (sous més Seguretat Social de tots els serveis) va passar dels 2.885.251 euros (2007) als 4.575.323 euros (2011). El cost va passar dels 4,47 milions als 8,18 milions pels mateixos serveis en només quatre anys de diferència.
El festival de pròrrogues del contracte perquè la nova concessió no estava vigent va començar l’octubre del 2016. La primera es va fer perquè ja s’anava tard. Des d’aleshores, cada mes d’octubre el govern municipal ha hagut de prorrogar (només en una ocasió es va prorrogar per dos anys) i, a hores d’ara, quatre anys i dos mesos després de la caducitat, el contracte de recollida d’escombraries torna a estar pendent de reiniciar-se. El nou contracte va arribar a estar adjudicat el 2018 a l’UTE Romero Polo-Valoriza, però el Tribunal Català de Contractes del sector públic el va invalidar el novembre del 2019.
El govern quadripartit actual ha optat per fer un model de gestió dels serveis municipals que tendeix a la municipalització a mitjà termini i que ha consistit a donar vies diverses a cadascun dels serveis. Així, el servei de manteniment de l’enllumenat públic va pel camí de municipalitzar-se amb la integració a l’empresa Fisersa. La gestió de parcs i jardins està en mans de l’UTE Serveis Integrals de Finques Urbanes i Brócoli des del 15 de juny passat, però amb un contracte d’externalització curt.
La recollida de residus sembla que no s’atreveixen a municipalitzar-la perquè els números no surten, i podria tornar a sortir a concurs públic per posar-ne la gestió en mans privades durant un temps. Però en aquest paquet ja no hi haurà la neteja viària, ja que la voluntat és municipalitzar-la per tenir-la més controlada. És arran d’aquest trinxament d’Ecoserveis que s’ha generat el darrer conflicte laboral.
LES XIFRES
La pujada de salaris de Santi Vila i la vaga del 2016
Aquest no és el primer conflicte laboral a Ecoserveis. És el tercer de pes en els últims dotze anys. El primer es va produir l’any 2008 i es va resoldre amb la concessió d’unes millores salarials per a la plantilla que van evitar una vaga que hauria posat en tensió la ciutat a les portes de les Fires i Festes de la Santa Creu. Els treballadors de neteja viària, recollida d’escombraries, enllumenat i jardineria, tots d’Ecoserveis, van obtenir un augment salarial progressiu del 6% en el primer any, del 12% en el segon i del 14% en el tercer, fins a arribar, en el quart (any 2012), a l’equiparació salarial a l’empresa Musersa, que era la que oferiria els mateixos serveis a la ciutat de Girona i en la qual els treballadors s’havien emmirallat. Aquella va ser una decisió que va prendre l’alcalde Santi Vila, que va superar, en un cop d’efecte, les màximes previsions dels seus mateixos negociadors.
Més recentment, el desembre del 2016, la plantilla d’Ecoserveis es va posar en vaga en ple mes de desembre. L’alcaldessa Marta Felip va liderar les negociacions amb els sindicats –malgrat el poc pes en l’accionariat d’Ecoserveis de la part pública– atès el problema que generaria la convocatòria als carrers de Figueres en ple Nadal. El conflicte es va tancar poc abans de les dotze de la nit de Nadal, després de quatre dies de vaga, amb el conveni de ciutat, una entesa que va acabar als tribunals, que primer va rebutjar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que ja més recentment va tombar el Suprem, ja que no va acceptar el recurs de cassació dels sindicats.
Dues empreses i molts serveis
Joan Puntí
Els serveis municipals de la ciutat de Figueres estan en mans de dues empreses amb participació pública, en un cas, amb minoria, i, en l’altre, íntegrament municipal. L’any 2001 es va constituir l’empresa Ecoserveis (el nom complet és Fisersa Ecoserveis), una empresa amb un 73% de capital privat en mans de les empreses GBI i Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) i un 27% en mans de la companyia municipal Figueres de Serveis, SA (Fisersa). L’altra empresa és precisament Fisersa, amb un capital social íntegrament públic.
Ecoserveis es va constituir per agrupar els serveis de recollida d’escombraries, la recollida selectiva de paper i cartró i de vidre, la recollida de la fracció orgànica a grans productors, la neteja viària de la ciutat i la gestió de la deixalleria municipal. Fins fa uns mesos també gestionava el manteniment de parcs i jardins i encara manté la gestió de l’enllumenat públic, tot i que serà municipalitzada (passarà a dependre de l’altra empresa, Fisersa) en els pròxims mesos. El pla de gestió per a l’exercici 2020, que inclou cinc mesos i mig de gestió del servei de parcs i jardins, té un cost de 6,98 milions d’euros i el nombre de treballadors és de 128, dels quals 31 són els que van passar a dependre de l’UTE Serveis Integrals de Finques Urbanes i Brócoli, SL, l’empresa que en gestionarà els serveis en els pròxims anys de manera externalitzada. Dels cinc serveis que oferia l’empresa a principis d’any, el de neteja viària és el que corresponia al major nombre de treballadors, amb 67 del total, seguit del servei de recollida de residus urbans, amb un total de 21. En la deixalleria municipal, hi treballen cinc persones, mentre que la resta eren els cinc de l’enllumenat públic.
Figueres de Serveis, SA (Fisersa), és una empresa plurimunicipal (dona servei a altres municipis pròxims, a més de Figueres) i s’ocupa de la gestió del tractament i del subministrament de l’aigua potable, del servei de clavegueram, del tractament d’aigües residuals, del transport públic urbà i de la gestió de les zones blaves i verdes d’aparcament, així com de la grua municipal. Fisersa presta serveis a la ciutat de Figueres, però també a la veïna Vilafant, així com al Consell Comarcal de l’Alt Empordà en qüestions relacionades bàsicament amb la xarxa d’aigua potable, el clavegueram i el sanejament i la depuració d’aigües, mitjançant l’execució de totes aquelles activitats que van encaminades a la millor gestió i administració del cicle de l’aigua, fins i tot d’assessorament tècnic i de projectes.
