Els últims plans de barris arriben a la meta
Blanes, Campdevànol, Ribes de Freser i Ullà s’apressen a enllestir obres i certificar despeses abans del 22 de març
Els últims projectes s’han hagut de reajustar, però els alcaldes destaquen les millores assolides
Els quatre consistoris amb plans de barris –incloent-ne tres de Viles amb Projectes– que encara cuegen a les comarques gironines esprinten aquests dies en la recta final. Són Blanes, Ullà, Ribes de Freser i Campdevànol, que amb l’Escala van ser escollits entre les tretze candidatures de municipis gironins en la setena i darrera convocatòria del programa de Territori, el 2010. Inicialment, tenien vuit anys de termini per completar els projectes socials i urbanístics de millora, però a causa de la crisi econòmica, primer, i aquests últims mesos per les dificultats afegides per la pandèmia, la Generalitat va fixar la data límit de la darrera pròrroga aquest 22 de març. Així doncs, els resta un mes per enllestir i certificar les obres pendents, si no es volen arriscar a perdre les subvencions del 50% –cas de Blanes– o fins al 75% per als altres tres pobles.
Es tancarà així una experiència que des del 2004 –impulsada pel primer tripartit– ha beneficiat 23 poblacions de les comarques gironines i que els primers anys de bonança va avançar amb agilitat, com ara en els casos de Girona, Olot i Salt. També Ripoll va enllestir la reforma del nucli antic just a temps, el 2011, el mateix any que Figueres acabava d’endreçar la Marca de l’Ham, amb el seu primer projecte.
Però en l’última dècada l’experiència ha estat més costeruda. Les retallades imposades per la UE i l’Estat als comptes de la Generalitat van dinamitar la possibilitat de fer noves convocatòries a partir del 2011. I les tensions pressupostàries de la Generalitat van fer que es comencessin a dilatar els pagaments d’obres fetes. Aquest fenomen va generar notables tensions de tresoreria en alguns consistoris, com ara el de Palamós, que des del 2013 reclamava un import de 3,3 milions que l’administració catalana no va acabar de saldar fins al 2017.
Efecte dissuasiu
En veure les dificultats d’aquest i altres municipis, altres consistoris van posar el fre de mà i van congelar projectes. Molts es van fer més tard, com en els casos de Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal o Llagostera. Van començar a entrar en joc pròrrogues per evitar que obres iniciades quedessin sense subvenció, cosa que també va passar amb els carrers Ample de Figueres i la Bisbal.
Ullà i Campdevànol, d’aquesta darrera convocatòria del 2010, són dos dels municipis que van ajornar obres fins al mandat passat. L’alcalde d’Ullà, Josep López (PSC), destaca que finalment han “pogut fer força feina, però encara hauria estat més si haguessin concedit tres mesos més” de marge, ja que la pandèmia els va complicar els plans. Millor han anat les coses, encara que també al límit, a Campdevànol, on l’alcaldessa, Dolors Costa (JxCat), afegeix a la crisi sanitària els set mesos sense poder cobrir la plaça de secretari.
Ribes i Blanes, en canvi, van optar per la prudència i van aprimar els números. A Blanes, l’actual alcalde, Àngel Canosa (ERC), entén la decisió de rebaixar el pressupost del pla a una tercera part el 2016, de 9 a 3,13 milions. El consistori, des del 2010, només havia gosat invertir 180.000 euros i “calia retallar” perquè fos assumible. Pel que fa a l’Escala, tot i disposar de marge fins ara, ja van certificar la totalitat dels 6,3 milions invertits amb un sol any de pròrroga, a finals de 2019.
Tots tres batlles, de diferents colors polítics, valoren l’obra feta i coincideixen que la iniciativa es podria recuperar en la nova legislatura que ha de començar al Parlament, encara que adaptada al nou escenari amb recursos econòmics encara més migrats.
LA DATA
LES XIFRES
Un projecte que també s’ha reduït a la baixa
L’anterior equip de govern de Ribes de Freser va optar en el mandat anterior per dimensionar a la baixa les inversions previstes el 2010, amb la millora de carrers del nucli antic i del barri del Pavelló, a més de l’equipament. Els 2,3 milions del pressupost inicial van quedar rebaixats a 1,4, amb la reurbanització, també, dels carrers Fontalba i Girona, la instal·lació d’un ascensor públic i subvencions a particulars per a la reforma d’edificis al polígon d’habitatges.
El nucli antic, refet del tot, però a la Roqueta hi ha traves urbanístiques
Ullà ha hagut de prescindir d’algunes de les obres plantejades el 2010, sobretot al barri perifèric de la Roqueta, on l’alcalde, Josep López, argumenta que amb la crisi hi ha terrenys que encara no han quedat consolidats com a urbans i on no han pogut invertir-hi. Pel que fa al vessant més social, el batlle destaca la millora de façanes als edificis, subvencionada pel pla, però lamenta l’oportunitat perduda en matèria d’ascensors o renovació de cobertes. López, però, està especialment orgullós d’haver pogut refer el nucli antic a temps, mentre les màquines aquesta setmana encara remataven la reurbanització dels últims carrers. Era un projecte “que s’havia qualificat d’utopia”, i ara, a banda d’acabar a l’hora, pateix perquè el pagament de la subvenció de la Generalitat no s’eternitzi, ja que han hagut de recórrer a la pòlissa de crèdit per abordar-les.
Últims detalls, però el gros de les obres ja estan acabades
El gros d’obres del projecte de millora dels barris de sa Massaneda-s’Auguer, a Blanes, van acabar al llarg del 2019. Però l’alcalde Canosa destaca que encara tiren endavant alguns dels projectes socials i per fomentar la convivència, com ara xerrades per conscienciar el veïnat sobre el funcionament de la recollida selectiva d’escombraries i la necessitat de reciclar. Però el mes de marge que encara resta de termini encara s’aprofita per a alguns detalls, com per exemple un petit contracte municipal de renovació d’enllumenat i la sol·licitud d’una comunitat de veïns per instal·lar un ascensor subvencionat a l’edifici, que ha aprovat aquest febrer la junta de govern local. Canosa diu que han quedat altres obres pendents, sobretot per canalitzar aigües pluvials, que afrontaran només amb diners de l’Ajuntament.
Obres a la sala Diagonal i a l’entorn dels rentadors
A Campdevànol, l’alcaldessa, Dolors Costa, esmenta diverses actuacions que s’estan acabant en aquest inici d’any, com ara la reforma de la sala Diagonal, un auditori polivalent que han adequat a les normatives d’incendis, accessibilitat i dotat d’una climatització més eficient. Però també la reurbanització de l’entorn dels antics rentadors, el canal Grau i Raguer, una nova passarel·la per connectar els carrers Damià de la Farga i Diagonal, el sanejament del passeig de la Séquia Molinar i un mur a consolidar al carrer Indústria. “Hem hagut de córrer molt, suant i patint, però no ens quedarà res al tinter”, celebra Costa, que també admet que els projectes d’obres, amb les millores de places al nucli històric o les subvencions per renovar cobertes i façanes al poble no es van afrontar decididament fins al mandat 2015-2019.
