Bolets? Ara va de debò
Després de perdre's la primera brotada per la sequera, el canvi de temps capgira la situació
Els preus oscil·len entre els vint i els cinquanta euros el quilo
La primera tongada de la temporada de recol·lecció de bolets ha estat dolenta per la sequera de final d'estiu, però les pluges dels últims dies fan preveure que es podrà aprofitar, i molt bé, la segona, que s'iniciarà a final d'octubre i que s'allargarà fins a la Puríssima i més enllà, segons les zones del territori gironí. Ara només cal que els propers dies no bufi el mestral ni el ponent. Segons el meteoròleg de la Vall de Bianya Jordi Zapata, durant els últims anys s'han anat desplaçant les pluges de final d'estiu, les que queien després de la Mare de Déu d'Agost, i s'han fet més tardanes. Això fa que la temporada s'allargui fins pels volts de Nadal depenent de les zones. Zapata parla d'una inèrcia i de la dificultat de determinar les causes d'aquesta situació. “És difícil atribuir-ho al canvi climàtic, però sí que veiem que per aquesta causa s'ha perdut l'estacionalitat a la primavera i a la tardor”, ha indicat.
I aquest any no és una excepció. La primera brotada de bolets de la temporada ha sortit al Pirineu i no ha estat bona. Hi ha faltat aigua i per això només s'ha observat alguna florida de rovellons i ceps, que, a més, estaven molt corcats.
La situació ha estat similar al prepirineu, on, tot i haver fet algun ruixat, els termòmetres han tirat molt cap amunt. “Al Prepirineu hem arrossegat sequera des de mitjan juny i fins al Pilar, amb registres de pluja molt baixos i molts per sota dels valors mitjans”, ha remarcat Zapata. La primera brotada del Prepirineu se sol produir al voltant de les Festes del Tura d'Olot, a principi de setembre, i a vegades a final d'agost. Els ous de reig, baquetes i surenys són bolets de la primera florida. Cal que a l'agost hagi plogut i, com que no ha estat així, se n'han trobat alguns a les zones més obagues de l'Alta Garrotxa i de la Vall d'en Bas, on el Puigsacalm fa pujar l'aire calent i acaba en forma d'humitat o pluja. Majoritàriament, es tracta de bolets no alimentaris.
La segona tongada s'inicia ara i, al Pirineu gironí, durarà poc, fins a final d'aquest mes i, potser, durant els primers dies de novembre, amb les primeres gelades i els primers flocs de neu. S'hi podran collir rovellons, llenegues, rossinyols i algun sureny, que són més d'estiu.
Al Prepirineu, sobretot a l'Alta Garrotxa i a les valls d'Olot, i a la zona del Collsacabra, ara calen quinze dies d'espera per a una bona recol·lecció, sempre que les ventades no ho espatllin. Si tot va bé, es preveu una molt bona anyada d'escarlots i camagrocs, i també hi haurà fredolics –negritos–, i hi ha la possibilitat d'alguna petita brotada de ceps i algun rovelló a les pinedes de l'Alta Garrotxa.
A la resta de les zones gironines, com que han rebut pluges abans que en zones de muntanya, sobretot a la Selva i a l'Alt i Baix Empordà, es podria avançar la temporada amb alguna petita florida, sobretot al massís de Cadiretes, a les Gavarres, a les Salines i a l'Albera. Es preveu que s'hi puguin collir ous de reig, llenegues i algun rovelló. A la zona litoral i fins i tot a les muntanyoses del Gironès, la temporada s'allarga encara més i no és rar trobar-hi escarlots.
Temperatures superiors a les mitjanes de l'època
Fins a mitjans del proper mes de desembre es registraran unes temperatures superiors a les mitjanes climàtiques. Ho ha avançat el tècnic del Museu dels Volcans d'Olot i meteoròleg de la Vall de Bianya Jordi Zapata, després de consultar les previsions dels instituts meteorològics més prestigiosos en aquest àmbit.
Ell mateix ha detallat que aquestes temperatures suaus o moderadament altes facilitaran energia marítima que pot condicionar episodis de pluges severes a l'arc marítim mediterrani, entre la Provença i Catalunya. “Per tant, mentre que a les zones més continentals, allunyades de la influència marítima, l'ambient serà sec, a l'arc mediterrani, les baixes pressions, que n'hi haurà, van preveure situacions amb anticiclons al nord del continent europeu, que poden tenir protagonisme a la façana litoral”, ha explicat Zapata. A més, hi ha afegit que, episodis de precipitacions com els d'aquests últims dies són probables tant el proper mes de novembre com el de desembre.
Jordi Zapata, no obstant, ha matisat que la fiabilitat d'aquestes previsions és d'un 61 per cent i ha afirmat que és més incerta cap al desembre. S'indiquen uns valors tèrmics superiors als normals, per exemple, al lloc web de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) –fiabilitat d'un 50-60% amb el període de referència 1981-2010–. S'hi indica que se superaran d'entre 0,5 graus i 1,5 graus centígrads les mitjanes estacionals per la península Ibèrica i de 2ºC a la zona occidental del continent. L'Aemet també dóna risc d'alguns episodis severs a la zona del golf de Lleó i les Balears i a la zona atlàntica peninsular.
Pel que fa a la previsió de les precipitacions en forma de neu, els webs especialitzats apunten que, si el mes de desembre hi ha neu, la cota no serà baixa. Xifren com a possible que al Pirineu oriental nevi el proper mes de desembre, però en qualsevol cas, a les zones més altes.
Es poden disparar fins als cinquanta euros el quilo
L'ou de reig, el rovelló i el cep són els tipus de bolet que es paguen més car. El preu oscil·la en funció de la quantitat i el moment de la temporada. Al Rengle d'Olot els ceps han arribat als 50 euros el quilo, per exemple. En general, el preu del rovelló va dels 30 als 40 euros, tot i que a final de temporada voreja els 10, i el de l'ou de reig, els 30. Les vaquetes i camagrocs es paguen entre els 15 i els 20 euros el quilo. El 90% del bolet és aigua i, per tant, són diürètics, aporten minerals i, alguns, fòsfor. Potencien els sabors i són un bon aliment vegetarià. Abans d'anar a dormir és millor no consumir els més fibrosos, com la vaqueta.
Tres morts per intoxicació de bolets durant l'últim lustre
Salut ha fet públic que, durant els darrers cinc anys, s'han notificat a l'Agència de Salut Pública de Catalunya trenta brots d'intoxicacions per bolets amb un total de 92 persones afectades, 23 d'hospitalitzades i tres defuncions. En aquest període, a la xarxa hospitalària es van atendre 220 persones per aquest motiu, de les quals 203 van ser hospitalitzades. Els símptomes d'intoxicació, que es poden presentar poca estona després del consum o passades unes hores, varien: forts dolors d'estómac, suor freda, vòmits dolorosos i continuats, diarrees fètides i abundants, vertigen, prostració total, deliris i períodes alternatius de crisi i de calma. Cal anar ràpid a un centre sanitari. Per altra banda, s'ha detectat que cada vegada hi ha més gent que s'intoxica amb bolets que no són tòxics, a causa de la interacció amb medicaments. Els experts en toxicologia estudien per què hi ha persones que consumeixen medicaments –i també alguns antibiòtics– per malaltia amb components, alguns dels quals són desconeguts, que reaccionen al bolet. La majoria de casos no són de gravetat.
L'epicentre de l'Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès
El Cadí, amb el Pedraforca, és clau perquè l'Alt Urgell, el Berguedà i
el Solsonès siguin el paradís dels boletaires. Les zones muntanyoses d'aquestes comarques ajuden a mantenir un règim de pluges òptim a final d'estiu, tal com ha estat aquest any a diferència de la resta del país. A les comarques gironines, l'escarlot és l'estrella, perquè és un bolet lligat als alzinars, i n'hi ha des del Ripollès fins a les planes gironines. Al litoral hi predominen els rovellons i els rossinyols. Ara cal pagar per collir bolets en alguns boscos com a la zona de Poblet, una mesura que estudien aplicar a altres indrets. La Societat Catalana de Micologia i l'Agència de Salut Pública de Catalunya aconsellen que només es cullin els bolets que es puguin identificar sense dubtes, que es rebutgin els trencats, podrits o amb mal aspecte, que s'eviti confondre'ls perquè la pluja els pot canviar la fesomia, que cal transportar-los amb cistell, que s'han de conservar al frigorífic i que cal consumir-los com més aviat millor i cuits.