Flix afronta la neteja del sòl industrial tòxic

Fa 117 anys que, a Flix, s'hi va inaugurar la primera planta d'electròlisi de l'Estat espanyol, una indústria capdavantera també a Europa. Dècades més tard, el complex electroquímic del nord de la Ribera d'Ebre es va ampliar amb la planta de tricloroetilè, noves plantes d'electròlisi, percloroetilè, clorometans i policlorur d'alumini. I la plantilla de treballadors va superar el miler de persones. Ara, però, només en queden 110 i el 2018 només tenen garantida la continuïtat els 37 que treballen a la planta de fosfat dicàlcic, ja que Ercros tancarà l'11 de desembre la planta de producció de clor amb tecnologia de mercuri perquè la normativa legal no permet que continuï utilitzant el mercuri. Ercros no s'ha plantejat un canvi tecnològic a Flix. “La planta de producció de clor de Flix no és eficient, la producció es trasllada d'aquí a Vila-seca”, va explicar el director de la divisió de derivats del clor d'Ercros, Agustín Franco.

Per reduir l'impacte del tancament de la línia de producció de clor sobre la plantilla, l'empresa química planteja trasllats a altres centres de treball i la possibilitat que part dels empleats continuen a Flix en les tasques de neteja del sòl. L'activitat industrial –a Catalunya no hi ha cap altre complex semblant– ha deixat uns passius ambientals potents a les 30 hectàrees que ocupa la fàbrica, al marge dels residus tòxics acumulats al fons del pantà, dels quals encara falten extreure 80.000 metres cúbics. “El volum de metalls pesants i compostos organoclorats que hi ha escampats al sòl industrial d'Ercros a Flix és únic a Europa”, va manifestar el professor del CSIC i membre de la comissió d'experts sobre el problema ambiental a Flix, Joan Grimalt, durant una compareixença al Parlament.

Des del 2014 Ercros ha sanejat 64.000 metres cúbics d'aigües subterrànies, 1.400 quilograms anuals d'organoclorats, 110 quilograms anuals de mercuri i 212 tones de residus líquids orgànics, i també ha aïllat 19.000 metres cúbics de residus sòlids en una zona que l'Agència de Residus de Catalunya ha declarat contaminada. És una zona de dues hectàrees, el 8% del total del recinte, on les tasques de descontaminació s'allargaran fins al 2022 perquè encara hi ha pendent d'extreure 800 tones de residus líquids orgànics.

Al marge de les parcel·les contaminades, la resta del recinte fabril també conté residus tòxics: organoclorats i mercuri en diferents graus de concentració. Per això, Ercros ha dissenyat un pla d'actuació per als pròxims anys amb una inversió de 12 milions d'euros i l'ha presentat a l'Agència de Residus. “No hi ha cap focus actiu de contaminació en tot el recinte de la fàbrica i les aigües subterrànies de tot el recinte estan confinades amb barreres”, va manifestar la secretària general d'Ercros, Teresa Conesa. El pla, però, l'Agència de Residus encara l'està avaluant i també l'haurà de revisar la comissió d'experts sobre el problema ambiental a Flix. Fonts d'aquesta comissió consideren “prematur” l'anunci d'Ercros de desmantellar i sanejar part de les instal·lacions i recorden que la seua missió és revisar el pla de sanejament del sòl industrial. De fet, una de les membres de la comissió i autora de la tesi doctoral sobre els passius ambientals de Flix, Marta Pujadas, sosté que cal descontaminar 8 hectàrees del recinte fabril, amb una inversió pròxima als 100 milions d'euros.

L'alcalde de Flix, Marc Mur, també manté que és “molt aviat” per determinar quines actuacions s'han de dur a terme al sòl d'Ercros. “A l'Ajuntament no disposem dels informes d'Ercros, s'han d'analitzar abans d'acceptar que són correctes”, va dir Mur. L'Ajuntament reclama que el sòl del complex d'Ercros es pugui fer servir en el futur, per un ús industrial, “sense limitacions”. En aquest sentit, l'informe de l'Agència de Residus conclou que, al magatzem exterior, és un risc per la salut ser-hi durant més de 25 minuts, un extrem que Ercros nega.