Medi ambient
El primer pas del Parc de les Capçaleres del Ter i el Freser
Un informador comença a treballar a les oficines provisionals de Queralbs i visibilitza la posada en marxa d’aquest espai protegit
És el de més recent creació a Catalunya, el catorzè al país
El flamant Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser tindrà d’aquí a molt pocs dies un informador. És un tècnic de la concessionària a qui la Generalitat ha encarregat aquesta tasca al parc. Tindrà l’oficina provisional en un despatx de l’ajuntament de Queralbs, mentre s’està habilitant la sala Sant Jaume de la casa de Núria, d’aquest mateix municipi. I això no és una simple anècdota. Això és important, perquè, a la pràctica, significa visionar que el catorzè parc natural del país comença a funcionar i obre les portes al públic. Aquest tècnic farà d’informador turístic i ambiental i promocionarà aquest espai natural a les xarxes socials.
El Parlament de Catalunya va aprovar la creació d’aquest parc natural, abans amb molt de territori dins del Pla d’Espais d’Interès Natural, el setembre del 2015, i, un any més tard, es va constituir la junta rectora, que presideix l’alcalde de Molló, Josep Coma.
Els gestors treballen per compatibilitzar la conservació del patrimoni natural amb el desenvolupament social i econòmic. I és que està comprovat que, a les zones de parc natural, per cada euro invertit n’hi ha vuit i escaig de retorn.
En concret, els gestors volen conservar els valors naturals característics de la zona, promoure la ramaderia extensiva, per potenciar el turisme i les activitats de natura amb productes i serveis relacionats amb el nou parc i per ordenar l’ús públic i frenar la sobrefreqüentació. A més, intenten reforçar lligams amb el Parc Natural Regional del Pirineu Català i les seves reserves naturals, sota administració francesa.
El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser ocupa 14.750 hectàrees, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots al Ripollès.
De fet, Queralbs, amb el 54,3% del territori, i Setcases, amb el 23,1%, són els municipis amb més extensió dins de la zona protegida.
El parc natural inclou territori pertanyent a l’espai Pla d’Espais d’Interès Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser (85%) i també d’un altre espai d’interès natural –Serra Cavallera– (1%) i incorpora zones que fins ara no estaven incloses en el PEIN (14%). L’espai té la vall de Núria i Ulldeter-Morens, que estaven exclosos del PEIN i que tenen una notable activitat econòmica i atreuen més de 300.000 visitants anualment.
Alta muntanya
Les capçaleres dels rius Ter i Freser són un espai natural singular i el darrer exemple típic de l’alta muntanya pirinenca oriental, a la frontera amb l’Estat francès.
És un territori que s’estén entre 1.280 i 3.000 metres d’altura i conserva molt bé els sistemes naturals alpins i subalpins. És l’hàbitat d’espècies de vertebrats delicades i de nombrosos invertebrats de gran interès i d’una flora d’alta muntanya rica i diversa.
Aquest espai ja tenia, des del 1993, una protecció bàsica per haver estat inclòs al PEIN i posteriorment a la xarxa Natura 2000, però aquesta protecció no era suficient per garantir la protecció del valors naturals, geològics paisatgístics i culturals, i compaginar-los amb els aprofitaments dels recursos naturals. A més, l’espai ha de fer front a una intensitat creixent de diverses activitats de lleure i d’esport, que convé ordenar i regular, en matèria d’ús públic.
La junta rectora està formada per representants de la Generalitat, dels municipis que conformen el parc, del Consell Comarcal, de la Diputació de Girona i de diverses entitats i sectors del territori com ara el ramader, l’agrari, el cinegètic, el turístic, l’educació ambiental, l’excursionisme, el privat, el científic i entitats conservacionistes.
LES XIFRES
L’associació Aiguavés i la quota popular del parc
Un grup de veïns i estiuejants de la vall de Ribes, sobretot de Queralbs, estan constituïts en associació, amb el nom d’Aiguavés, amb l’objectiu de ser una mena de lobby que tingui veu en les decisions que prenen les administracions amb efectes directes sobre aquest territori. Per això, i entre moltes altres coses, han redactat un manifest en què fixen la seva posició sobre els eixos bàsics del que per a ells hauria de ser una bona governança del nou parc natural. Així, aposten per un govern participat i des de baix –han demanat tenir-hi presència d’alguna manera i, de fet, estan en alguna de les comissions–, reclamen un pla d’acció consensuat amb tots els agents del territori i remarquen la necessitat d’una oficina tècnica professionalitzada que s’ajusti al pla d’acció. Aiguavés participa ja en una de les comissions, segons ha informat el president de la junta rectora i alcalde de Molló, Josep Coma, tal com ho fan moltes altres entitats del territori. L’associació Aiguavés ha reclamat també més quota popular en la gestió del complex de vall de Núria en el marc d’una nova concessió.
