Llum verd al controvertit Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va assegurara ahir que s'obrirà la possibilitat que en un futur es garanteixi el canvi d'ús agrícola en el parc a la zona dels arrossars. Això significa que si d'aquí a uns anys hi ha la necessitat de deixar de conrear arròs, doncs la Generalitat es compromet que es pugui tramitar i canviar la tipologia de conreu. Nadal és partidari de mantenir el cultiu de l'arròs, però deixa la possibilitat que en un futur es pugui fer el canvi. Un altre dels compromisos del conseller gironí és la voluntat de definir un espai d'interpretació del medi natural i socieconòmic del Parc Natural del Montgrí a l'actual edificació de Mas Vilanera de l'Escala, nexe amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. La seva finalitat seria l'acollida i informació als visitants dels dos parcs, i la promoció dels espais i de les activitats. La federació regional d'Esquerra a les comarques gironines aplaudeix que el govern hagi aprovat la declaració del parc natural. El president regional d'Esquerra a les comarques gironines, Josep Carrapiço, assegura sobre el parc natural: «L'hem aconseguit dur fins al final amb cohesió, discreció i efectivitat, sense retallades; i estem segurs que el sisè parc natural de les comarques gironines és una gran inversió de futur.» ICV també es va felicitar per l'aprovació d'un parc que «no suposa cap amenaça per als interessos dels propietaris, que fins ara han estat responsables de conservar el territori, excepte si aquests interessos passen per la construcció o la conversió dels terrenys en camps de golf».

L'alcalde de Pals, Joan Silvestre, va assegurar ahir que està «molt emprenyat» per la manera com ha actuat la Generalitat. «Van començar l'avantprojecte abans de les vacances de l'estiu i ara per les vacances de Nadal fan el mateix amb aquesta aprovació», assegura Silvestre, que considera que el govern català actua «amb mala fe». «El conseller em va dir repetides vegades que hi hauria consens, i de consens no n'hem vist gens», diu l'alcalde de Pals, que lamenta que «de les 4.000 al·legacions que es van presentar no se n'ha contestat ni una». Segons Silvestre, la manera com ha tractat el projecte el govern de la Generalitat «denota una incompetència total». «A la gent que ha cuidat el territori durant tots aquests anys no els tenen en compte; en canvi, ells sí que el poden destrossar», es lamenta l'alcalde de Pals. «La gent no té ganes de construir en aquest territori, la gent té ganes de continuar cultivant arròs», explica el responsable municipal, que és del parer que «la zona del Baix Ter no està malmesa ni hi ha el perill que es faci malbé».

L'aprovació de la declaració del Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter ha estat aplaudida per Josep Maria Rufí, diputat provincial de Medi Ambient i alcalde de Torroella de Montgrí: «Des d'Esquerra teníem com a prioritat política aprovar el parc durant aquesta legislatura per acabar de completar, així, el desgreuge que hi havia pendent al Baix Ter.» L'alcalde de Torroella de Montgrí també va manifestar la seva alegria en assabentar-se que els límits del parc no només no s'havien reduït sinó que s'ampliaven «en nous àmbits que ben segur facilitaran la connectivitat ecològica i sobretot la integració de l'activitat agrícola, un component indissociable del paisatge baix-empordanès, que ara quedarà blindat per a les generacions futures». Esquerra ha recordat que el parc natural oferirà a la població noves vies de desenvolupament econòmic –sobretot pel que fa a l'àmbit local–, amb un públic molt més fidelitzat i respectuós amb l'entorn que el del model turístic clàssic, més massificat, irregular i essencialment subjecte a conjuntures externes.

L'Ajuntament de l'Escala, d'acord amb els propietaris i pagesos afectats al municipi, havia demanat l'ajornament d'aquesta decisió fins a haver esgotat totes les vies de consens amb el territori. Tot i això, un cop remès el projecte al Parlament, l'alcalde de l'Escala, Estanislau Puig, vol mostrar «la confiança que durant la tramitació del projecte es mantindrà el diàleg necessari per acabar de definir els aspectes en què no hi ha consens». En aquest sentit, l'Ajuntament de l'Escala, tal com ja va expressar en el procés d'al·legacions, continua considerant que caldria excloure del parc les terres d'altíssim interès agrícola que resulten afectades en el projecte, les quals ja estan suficientment protegides pel pla urbanístic del sistema costaner (estan ja qualificades de sòl no urbanitzable costaner, cosa que garanteix la seva preservació i la funció de connectivitat que és motiu de voler-les incloure dins el PEIN). Incloure-les dins del parc suposaria imposar limitacions als rendiments actuals d'aquestes terres, que tenen un alt valor agrícola.

L'alcalde de Bellcaire d'Empordà, Jaume Gifre, assegura que l'aprovació d'ahir «és una molt bona notícia». Des de l'Ajuntament baix-empordanès ja s'havien manifestat favorables a la creació d'aquest parc natural a tota la zona del Montgrí. «La nostra posició ha estat sempre coneguda, i ha estat favorable al projecte; alhora, creiem positiu que ja s'estigui tramitant aquesta llei», assegura el responsable municipal. «Som, juntament amb Torroella i Pals, un dels municipis que aportem més hectàrees a aquesta reserva, concretament tot l'antic estany de Bellcaire, que és tot terreny agrícola», afirma Jaume Gifre. «Només teníem una zona protegida d'unes seixanta hectàrees a la zona de l'estany, i ara en tindrem més», comenta el responsable municipal. L'únic punt dèbil que veu Gifre en tot aquest projecte és la informació per part de la Generalitat. «Possiblement ha faltat que el departament hagi estat molt més connectat amb els municipis; no s'han preocupat de fer pedagogia sobre el que és un parc natural», sentencia.

L'aprovació ahir del govern del nou parc natural del Montgrí, Medes i Baix Ter acaba el que el 1983 el govern d'aleshores va deixar a mitges: l'aprovació del parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Forçats per la pressió popular van crear un parc amb uns límits gairebé antinaturals i que en van deixar fora el curs vell i l'actual del Ter, amb unes zones humides també de gran importància i sense les quals no es pot entendre el desenvolupament humà i natural de tota la zona. El Departament de Medi Ambient ha hagut de resistir tota mena de pressions per resoldre aquest deute històric, amb un projecte que no va tan lluny com alguns voldrien i que també deixa caps per acabar de lligar. Per exemple, el reivindicat retorn de cabal del Ter.